Sí, teniu raó, això no és gaire seriós… aquest any no hi ha manera de portar al dia la crònica dels concerts!
Us podríem escriure una llista d’excuses convincents, però us les estalviarem… el que sí que us podem assegurar és que a la Taifa hi ha molt més moviment que en aquest bloc, i que si tot va bé aviat en tindreu notícies.
I dit això, (que vénen a ser unes disculpes) us fem saber, a bones hores, que divendres passat vam tocar a Banyoles a l’inauguració de l’Auditori l’Ateneu. I que la Sandra, veient la nostra poca eficàcia periodística es va oferir per a fer-nos-en la crònica… i això, que aquí la teniu!
Banyoles “te amo”
Foscor, acústica
de teatre (si la cagues no ho diguis en veu alta!)…tanta
seriositat…no es pot fumar ni beure! (queda algún fumador a
la sala?) Solemnitat per començar el darrer concert de
l’any…s’obre el teló i es veu LA CARRAU!! Títol
de la pel·lícula?? Banyoles “te amo” (…) o “té amo?”
Dalt de l’escenari -una
mica estret-: l’Armengol, l’Arnau, l’Oriol, el Plaç amb
un mocador de calaveretes a l’última moda, el Joan, la
Carol i la Núria tan sexys com sempre, fins i tot hi va haver
un striptease de mitena a l’estil Gilda!!
Comença el concert
amb entrades sobtades, lletres oblidades i atacs de riure (La Carrau
és així). Mentre a la part de darrera passaven coses
estranyes com bombos que no funcionaven o acordionistes amagades que
feien equivocar els músics, davant passaven coses encara més
estranyes com parts del públic abduïdes (no pot ser que
marxessin per voluntat pròpia), silencis i aplaudiments que
semblaven enllaunats o altres parts del públic embogides que
no paraven de ballar.
L’Oriol però,
era l’únic que sabia el que passava (quin Oriol?) la festa
estava al galliner amb ell!!! Haver avisat home!!
Com que els catalans de
les pedres en fem pans, els que vam acabar el concert vam poder
gaudir d’una intimitat mai vista i entranyable que feia venir ganes
de desendollar els instruments i fer un “umplúguet” a la
part de baix.
Au Carrau, fins l’any
que ve i adéu siau!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La crònica ha estat escrita amb la col.laboració inestimable de la Cris!!
Bé, jo vaig col·laborar amb la pluja d’idees i anècdotes tot tornant de girona, i amb els retocs finals…!
Som molt professionals!!! jajaja
Au carrau, que amb tant de feisbuuuuc no mori el bloc eh?
mua!
Cris.