No tenc cap dubte que més prest que tard, a les Illes Balears hi haurà un daltabaix electoral del PP. També crec que, si be el PSOE se n’aprofitarà, no ho farà augmentant la seva força sinó en la debilitat del seu adversari més important. Es tractarà d’un afebliment important de les opcions més espanyolistes. Si aquesta hipòtesi fos certa, hi hauria d’haver una tercera, i potser quarta, opció emergent. És molt probable que si qui ha llegit les breus línies anteriors pensa que són equivocades, les que segueixen no faran més que confirmar aquesta primera impressió.
Ja fa temps vaig vaticinar un futur, ara present, de caos. És a dir d’estrès econòmic i social de les famílies treballadores de les Illes, acompanyat d’un desconcert cultural i d’identitat, gairebé crònic després de tants anys d’ocupació espanyola. Aquest, però, serà l’adob necessari pel desvetllament de la consciència de classe i nacional de que tant mancats i necessitats estam. Una crisi que generarà un progrés en forma de mobilització social, cultural, artística, ecologista i política ajudaran a l’assoliment d’objectius nacionals i de solidaritat abans impensables. I serà amb les eines democràtiques actuals, que ningú podrà qüestionar, que Esquerra, la força emergent, entrarà a les Institucions de les Illes.
La darrera part d’aquest història, la que fa referència a l’opció emergent d’Esquerra, m’ajuda a confirmar-la en Mateu Crespí, de Santa Eugènia, quan diu que l’esquerra nacionalista de progrés, és a dir el PSM, no ha d’esperar que “vendran des d’altres territoris a salvar-nos”. La meva pobra suspicàcia em diu que potser es refereix a ERC. Jo ho som d’ERC i som d’Alaró, i pens en català. No he arribat amb cap vaixell amb estelades al vent. Crec que la història que ha escrit el batlle de Santa Eugènia sobre el futur del nacionalisme de progrés, és més rocambolesca que la meva si tan vol, en ignorar un punt clau molt important: la confiança en la gent, en la intel·ligència de la nostra gent.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!