Entre línies (notes de Juli Capilla)
"Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres", Joan Fuster
Per cert, Batiste m’ha passat la semblança que n’ha resultat, de l’entrevista. La publique en aquest post, per qui la vulga llegir:
JULI CAPILLA A L’ESCOLA EL CASTELL D’ALMOINES
Juli Capilla Fuentes visità l’escola d’Almoines, dijous, 31 d’octubre de 2013, perquè l’alumnat de 4t volia conéixer-lo i fer-li una entrevista.
Respongué a totes les preguntes i ens assabentàrem que:
Juli Capilla Fuentes va nàixer l’any 1970 a València. La vida de xicotet va ser mot feliç, li agradava anar a escola, jugar, l’esport preferit era el futbol. A la seua escola solamente anaven xics. De menut volia ser futbolista i després arquitecte.
Ara viu a La Font d’En Carròs. Té una filla de 12 anys que li diuen Laia i un fill, Jordi, que té 11 anys. El menjar que més li agrada és l’arròs al forn. No té mascotes, però una vegada tingué un gat, tampoc li agraden molt les flors.
Començà a escriure quan tenia 14 anys. El primer llibre el va publicar quan ne tenia 34, quan guanyà un premi que consistia en diners i la seua publicació.
Un dels motius de ser escriptor va ser per una tia seua que sempre li dia que era important llegir i escriure, que escriguera. La seua família li ha ajudat a escriure amb el seu recolzament i ànims.
Per escriure fa falta tranquil·litat, pau, estar solitari, llegir molts llibres, practicar, escoltar i que la gent li comente què li han semblat els seus llibres. Les paraules més divertides no estan a soles en la poesia, però en una poesia les paraules han d’estar molt ben escollides. La gent quan parla també usa paraules precioses.
No es dedica sempre a escriure, treballa de mestre i ara de sindicalista. Ara mateix acaba d’arribar de la faena a València.
Per a inspirar-se ha de pensar idees. Per esciure “Un tren de llegenda. El Xitxarra” es va inspirar en el Parc del Trenet d’Almoines i en els túnels que hi ha en el trajecte del tren de Vilallonga a L’Orxa.
Ha escrit 10 llibres, infantils, juvenils i per a més majors. Ha escrit els gèneres de poesia, narrativa (contes i novel·les) i teatre. El primer llibe que va escriure té el títol de “L’home de Melbourne. Dels 10 llibres que ha escrit, 4 són poemaris per a majors i 1 poemari per a menuts. En la seua poesia parla de l’amor, de la política i de les coses quotidianes de la vida.
Dels llibres que ha escrit els que més li han agradat són “Un tren de llegenda. El Xitxarra” i “La vida contada a un nen del veïnat. Vicent Andrés Estelles”, sobretot perquè li han facilitat tenir contacte amb el públic lector i anar a les escoles. També li agrada molt una poesia que va escriure per als seues pares. Ara està escrivint un llibre de contes.
El seu escriptor preferit és José Samarago, a qui va entrevistar a Barcelona, era una persona molt sabuda. També li agraden els llibres “El Petit Princep”, “El guardià de l’anell” de Vicent Pascual. Ara ha llegit “La mà de ningú” de Vicent Usó i li ha agradat molt. Li agrada el llibre “Història de por” editat per Bromera, però no recorda el nom de l’escriptora, “L’illa del Tresor”, “Robinson Crusoe”, “Els viatges de Gulliver”. També li agrada la poesia d’Enric Sòria i molts, molts més escriptors i escriptores. De Pablo Neruda ( que de veritat li dien Neftali Reyes) li agrada el llibre “20 poemas de amor y una canción desesperada”. De Joan Salvat-Papasseit, el “Poema de la rosa als llavis”. De Vicent Andrés Estellés opina que és un poeta molt bo, molt important per als valencians, escrivia en valencià quan estava prohibit i no es podia parlar a les escoles.
Nosaltres li donàrem la idea que escriguera un llibre amb un CD.
Sa mare està molt contenta que siga escriptor. Ella volia ser mestra, però no va poder perquè els seus pares no tenien molts diners. Per això treballà de costurera, de modista. Ma mare diu unes freases fetes i refranys preciosos: ser un xafaburros, qui te vergonya, cria ronya…
Son pare, mestre, també escriu poesies, contes…
A més del valencià, sap castellà, portugués i un poc d’anglés i italià. Finalment ens recità la poesies: “Amor i amor quan plou i quan fa sol”…” “ És així, sí us plau”, Cançó de bressol”de Vicent Andrés Estellés. Ens digué que l’entrevista li havia semblat molt interessant, que havíem treballat molt per fer-la i que li semblàvem uns xiquets i unes xiquetes molt espavilats i simpàtics. S’acaba amb el seu autògraf i dedicatorìa en un punt de llibre que ens regala. Ens dedicà els 2 llibres d’ell que tenim a la biblioteca de la classe.
CP. El Castell. Almoines. Alumnat de 4t. Curs 2012-2013.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!