Entre línies (notes de Juli Capilla)

Ahir es va consumar l’ERO que deixa al carrer 843 periodistes de Canal 9. A aquests darrers acomiadaments, cal sumar-hi 207 més que ja van ser despatxats de l’ens públic prèviament. En total, 1.050 treballadors foragitats dels seus llocs de treball. Aproximadament, el 70% de la plantilla. I quin ha estat el criteri d’aquests acomiadaments massius? Només un, l’arbitrarietat, o per dir-ho d’una altra manera, el biaix ideològic –i professional– dels periodistes. Perquè han estat precisament els millors professionals els que han vist truncada la seua vida laboral. I ho han sabut de la manera més barroera i covarda del món, a través d’un trist correu electrònic. Ni tan sols han tingut la delicadesa –i la valentia– de dir-ho a la cara, mirant els ulls del damnificat, de la víctima propícia. Periodistes de trajectòria impecable i professionalitat demostrada han vist tirats per terra anys i panys d’esforços i d’il·lusions. Perquè aquesta gent que ara és al carrer creien en una televisió pública i valenciana, i imparcial. Hi ha moltíssims noms dignes. Només n’esmentaré alguns, els de més anomenada, o que conec personalment, però n’hi ha molts més. Xelo Miralles, Miquel Àngel Picornell, Antoni Gómez, Esperança Camps, Amàlia Garrigós, Susanna Lliberós, Clara Castelló, Manuel Jardí… Molts d’ells van entrar a l’ens per mitjà d’un concurs oposició, i ara els en fan fora perquè molesten; perquè no s’ajusten al model de televisió propagandística, espanyolitzada i barroera, i de periodista adotzenat, que al PP li interessa. Ara tindran el camp ben aplanat per fer de l’ens el que els done la gana. Per privatitzar-lo encara més, i per acabar d’afonar-lo, de fer-ne un espectre insípid i insignificant, marginal i prescindible, desnaturalitzat i desvalencianitzat, que és el model de mitjà de comunicació que ha mirat d’imposar sempre el PP. Un model que ha malbarat la televisió pública dels valencians com a resultat d’una pèssima gestió econòmica i un estricte control ideològic. I, tanmateix, els valencians no ens mereixem una televisió i una ràdio d’aquestes característiques, sinó un ens que ens represente realment a tots els valencians, de la manera més objectiva i professional possible. Ens queda el record i la feina ben feta dels professionals injustament acomiadats i l’esperança que algun dia –esperem que ben proper– els corruptes abandonen, per fi, els seients que ocupen; i que tornem a la normalitat democràtica, a la netedat de la gestió pública, a l’honorabilitat política.

Gràcies amics i amigues ara acomiadats, per la feina ben feta. Us desitge molta sort! La tindreu. N’estic segur.                            

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!