Recupero aquí un text meu, de fa anys, que vaig escriure tot fent una reflexió sobre l’art i com aquest és capaç d’imitar la vida mateixa, o com els escriptors, jo mateix entre ells, ens hi fixem per escriure i crear les nostres històries, fins i tot partint de les històries personals. L’ART IMITA A
A la seva anterior pel·lícula, “Séraphine”, Martin Provost va demostrar estar fascinat per artistes maleïdes, que mai no van ser valorades prou i van ser gairebé oblidades després de la seva mort. En aquella, era la pintora d’estil naïf Séraphine De Senlis (Yolande Moreau), que va morir boja i oblidada. En aquesta, és la Violeta
Tercera i per ara darrera part de les aventures del francès Xavier Rousseau, sempre interpretat per Romain Duris, que ha recorregut mig món (París, Barcelona, Londres, Sant Petersburg) fins arribar cap a Nova York. Al contrari que d’altres trilogies, a cada nova pel·lícula la trama i l’estil de filmar ha anat agafant força, ja que
Vaig passar una setmana a Barcelona, jo soc d’allà, però hi resideixo a una altra ciutat. Aquests darrers dies vaig sentir per la ràdio i la Premsa que els veïns de la Barceloneta protesten per un problema que pateixen des de fa anys, el “turisme de borratxera”, que segons ell degrada el barri i el
Hola a tots. Hi soc aquí novament, potser no tan sovint com jo voldria, però a les xarxes socials hi soc cada dia. Acabo de tornar cap a casa després d’haver passat sis dies a Barcelona, després d’un exili involuntari de tres anys, no per cap problema social o polític, per descomptat, sinó per manca
–Un terratrèmol, potser, el que viu ara la política catalana amb l’inesperada confessió de Jordi Pujol i la seva desconeguda herència dipositada a Suïssa. Tot i això, l’ex President ha actuat amb rapidesa, cosa que altres implicats en escàndols semblants o pitjors no han fet ni faran mai. Però la seva lentitud en un afer
Coneixem a certs polítics que tenien el Mundial de futbol i l’Eurocopa per distreure el poble de problemes greus de la societat, els quals ells mateixos són incapaços d’arreglar. A un país que coneixem molt bé, això ha servit durant sis anys, amb una selecció de futbol que va ser capaç, amb alguns canvis, de
Després de la interessant “Les noies de la sisena planta”, visió tendra de les criades espanyoles que anaven a servir a la França dels anys 1960, el francès Philippe Le Guay mira ara a la França contemporània, encara que segueix fixant-se en personatges més quotidians . Utilitza com a pretext el teatre i una de
Woody Allen, al qual no li cal presentacions, és autor de moltes interessants pel·lícules, algunes d’elles obres mestres del cinema, i creador d’un món on els perdedors nats, em refereixo als que tenen mala sort en l’amor, tenien per fi el seu just lloc en el cel·luloide. De tant en tant, es posa a les
Hola a tothom novament, Feia temps que no hi entrava, no perquè no volgués fer-ho, sinó per manca de temps. Tanmateix, qui em seguiu a Facebook i Twitter, de tant en tant hi havia de comentaris meus. I perquè tinc una petita col.laboració en una altra pàgina, que només admet texts nous, fets originàriament per
Ja hi ha arribat el nou Rei, que es diu Felip VI, tot just tres segles després que el seu avantpassat del mateix nom i anterior número cardinal provoqués una catàstrofe, de la qual Catalunya encara arrossega les seqüeles i el trauma, encara que va renaixent com l’au fènix. No diré qual, tothom la
Entre els llibres que han estat un “best-seller”, és a dir, que s’han venut molts exemplars d’aquests, està aquesta novel la de l’autora francesa Katherine Pancol amb un curiós i simbòlic títol. Com molts llibres de grans vendes, no manquen pretendents en allò d’adaptar-la al cinema o la televisió. Un exemple recent el tenim en
El cineasta britànic Stephen Frears, passada la seva època daurada amb “Les amistats perilloses” o “La meva preciosa bugaderia”, ara fa pel lícules notables, ben dirigides, tot i que menors. Tanmateix, tria bé els seus arguments, com en la notable “Tamara Drewe”, basada en la novel la gràfica de Posy Simmonds, tot i que
—He vist el final del reportatge de TV3 sobre l’extrema dreta europea, sobretot de França, Grècia i Espanya. Impressionant. Vegeu-lo. — Dénonce générale du racisme à la France par un lynchage d’un Rom par des assassins. Tous sauf le Front National, bien sûr, qu’il justifié ces agressions tel que des abertzales basques ils justifiaient les assassinats
Els resultats de les eleccions per al Parlament Europeu segons els països han estat descoratjadors, ja que tot i que en diversos d’ells es van triar diputats de partits que sí que son interessats de debò en el nostre Continent anomenat Europa, la participació en tots aquests països ha sigut baixa, de desinterès quasi absolut