Per a tots els gustos

La cadena d’atacs contra Catalunya ja fa temps que és surrealista. Si no és aqueixa associació que diu que parlen la seva llengua, el nom de la qual no em vull recordar (que diria en Cervantes), aquest matí el programa Espejo Público d’Antena 3 TV ha informat d’un tema que ja hi havia parlat una publicació digital.

Diu que les prostitutes de luxe estan tristes perquè el procés els treu clients, ja no tenen tanta feina, i menys encara amb les moltes empreses catalanes que volen tocar el dos i anar-se cap a un altre indret.

Com a pretext per acusar els independentistes de que tothom, segons ells, volen anar-se fora de Catalunya, això de la Prostitució no em sembla gens ni mica una bona idea. Si ens recordem de que moltes d’aquestes empreses diuen que toquen el dos perquè des d’Espanya les han fet amenaces amb que, si no se’n van, cancel.len els contractes i els encàrrecs, si ara diuen que els empresaris catalans eren els millors clients de les prostitutes de luxe, i fins i tot els de l’Estat espanyol que fan viatges de negocis cap a Catalunya, tenint en compte que, per a ells, Catalunya és el caos i l’Infern, ara serà una mena de prostíbul gegantí, una mica com els EUA descrivia la França ocupada per Hitler, perquè així els seus soldats tingueren més ganes de jugar-se la vida i alliberar França, com els turistes que se n’anaven cap a Cuba a lligar amb les cubanes mulates sexis.

I si volen que els catalans se’n vagin cap a Madrid, amb aquesta notícia malament enfocada, fins i tot l’Albert Boadella serà vist com una mena de Dom Joan, o més aviat com un Gérard Depardieu de tercera categoria (per allò de que ell també va renegar de la seva terra), que qualsevol dia se’n ficarà al llit amb qualsevol dona madrilenya.

El més curiós és que Catalunya, fins fa poc, era l’indret, potser com a França, on les dones avorrides hi trobaven un amic, un amant o fins i tot un marit (cal que hi hagi de totes coses), mil bilions (amb B) millors que no pas els seus xicots, marits i fins i tot amants. La influència del model Woody Allen ha sigut determinant. Per això, el tarannà dels policies i Guàrdies Civils no ha encaixat gens dins la societat catalana. Seria com el Michael Landon dins una pel.lícula francesa, o millor dit, ficar La casa de la Pradera dins La vida d’Adèle.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!