Avui el meu amic Vicent Partal ha tingut l’amabilitat de convidar-me al primer xat que VilaWeb realitzarà amb els quatre aspirants a la Presidència d’Esquerra. Clicant aquí podeu llegir la transcripció íntegre de la conversa.
He exposat el projecte d’Esquerra independentista per un canvi d’estratègia i de direcció que Esquerra necessita i m’he pronunciat resumidament sobre diverses qüestions d’actualitat. En especial la política hidràulica a Catalunya i altres qüestions com les perspectives d’Esquerra cara el 2010. Resto a la disposició dels internautes per continuar el debat a través d’aquest apunt.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo m’he fet de Reagrupament.cat.
M’ha agradat la resposta sobre Israel i Palestina: el dret actual es el trcatat del 2007 de creació de dos estats.
En un partit no hi ha un únic ideòleg.
No veig que tenir carisma i forçá moral de líder vulgui dir ser líder únic. Això passa a ERC aquesta anys “qui es Sec Gral es l’amo” segons els estatuts i no hi ha president a altres líders que valguin.
Cal canviar la dirigència interior del partit
Encara som en el temps de consolidació i definició de les tendències i candidatures.
Eh fet una pregunta al chat de vilaweb pero no s’ha pogut contestar, suposo que per falta de temps.
Per vosaltres ERC ha de fer servir el castellà en determinats àmibts per fer més plural el discurs del partit, per tal de reflexar millor la realitat social catalana o s’ha de mantenir l’actual sistema de utilitzar únicament el català, cosa que porta al radera la idea ímplicita de que el castellà es una llengüa opressora i que en una hipotètica catalunya independent el català seria l’idioma oficial?
He seguit el debat i fins i tot he provat d’intervenir-hi, però no hi ha hagut manera. Tenia un parell de preguntes al tinter:
– Quina és l’estratègia i el plantejament d’EI per a la nació sencera? He llegit -en vosaltres i en totes les altres candiadtures- una crítica a Esquerra al Principat, però m’agradaria saber si pensau dissenyar una estratègia per fer créixer el partit arreu del país, i quina estructura li donareu. M’ha agradat quan has dit que no renunciaves a tenir una organització implantada per tot el país, però no m’ha quedat clar quina serà l’estratègia.
– Amb això, em preocupa que diguis que cal tornar al logo ‘ERC’. No veus que ‘Esquerra’ és la manera de ‘vendre’ més fàcilment la marca a les Balears i al País Valencià, i la manera d’unificar amb una sola marca tota l’organització? Tornar a ‘ERC’ voldria dir també una ERIB, a més d’ERPV: és creïble una organització amb tantes marques i noms?
Si em perments la consideració, em manca un enfocament més nacional al vostre discurs -de fet, em manca llegir-lo a totes les candidatures-. Així i tot, salut i sort.
Fa temps vaig estar molt interessat pel procés d’unió dels electes sobiranistes bascos en una única institució. Malhauradament, aquest procés es va malograr pel fenòmen de la violència que pateix aquella societat, encara que una part encara funciona, i a donat a llum el projecte del DNI basc, per exemple.
Fa molt de temps que penso que això també seria possible a Catalunya, on, si més no no fallaria pel mateix motiu. Fins i tot es podria donar alguna alternativa a la hispanocèntrica Federació de municipis de Catalunya, que és la que funciona, i està amplament dominada pel PSOEC.
Per això m’ha agradat molt que ho hagis esmentat.
Los milions d’euros que costarà dur l’aigua a Barcelona se restaran dels diners que en teoria hauriem de tenir de més, durant set anys pel nou estatut. Que hi diu d’esta nova potinada EI?, Que hi diu ERC? Pot ser ningú diu re? On és lo discurs polític? Que hi diuen les candidatures renovadores a l’actual direcció? Que hi diu un conseller com Josep Huguet, que havia escrit uns fulls sobre este tema? Té opinió la sectorial del partit? Hem de callar i esperar sempre? Esperar i vore? com va dir Duran Lleida. Wait and see. O com dirien a Europa, the end of the comedy is something worth waiting for.
Vostè diu, en referència a les diferències entre les 4 candidatures, que hi ha dues de continuistes i dues de canvi. I entre les de canvi, la diferència és el model de partit que proposen i, potser, en l’estratègia a seguir en el futur.
No podem concretar una mica més? quin canvi proposen respecte a les continuistes? (independència/autodeterminació abans que govern?) i que vol dir “diferencies en el model de partit”? i l’estratègia del futur? (trencament immediat del tripartit?).
Els militants crec que es mereixen missatges més clars i contundents.
Gràcies per endavant.
La força d’ERC és proporcional a la capacitat que tingui de canviar de companys de viatge. Això només és possible si hom té clars els objectius a perseguir en un pacte amb CdC i amb un pacte amb el PSC.
ERC ho va entendre perfectament al primer tripartit, i en canvi no ho va entendre gens al segon.
Quines serien les bases d’un acord amb el CDC en cas que el PSC se’ns continués rifant?
Aquest és el gran tema.
Si no tenim un model d’actuació clar i uns objectius possibles clars de cara a formar govern amb el CDC, esquerra està venuda al PSC o a restar a la oposició.
La direcció convergent és prou burra com per no entendre aquest punt, però això no vol dir que ERC no hagi de tenir clarament definit un pla C a part del pla B que implicaria restar a la oposició.
La nostra força és directament proporcional a la nostra capacitat de fer saltar el govern mitjançant una moció de censura.
Dit això. Quin és el gran acord que hauria de fer ERC amb CDC? Per mi està clar: La lluita de la comunicació.
Estic seguint molt d’aprop els diferents posicionaments de les candidatures a dirigir ERC. Però trobo a faltar autèntics debats. Vull dir que els quatre candidats a la presidència per un cantó, i els quatre candidats a la secretaraia per l’altre, us asssegueu davant la militància, tantes vagedaes com calgui, per contrastar les opcions que plantegeu.
De moment sóc una mica patosa i no acabo de veure la diferència, per molt que la definiu amb una mots electorals que em sonen a les habituals campanyes.
Per exemple: L’element on pivota tot plegat és el pacte d’esquerres, on s’ha prioritzat l’eix social a l’eix nacional. I aquí és on hi podria haver les diferències més importants. Però resulta que les quatre candidatures no preteneu trencar el pacte d’entesa, en tot cas tensar-lo més.
Amb aquest escenari sembla clar que la tria s’haurà de fer tenint en compte quin candidat està més ben situat per exercir “pressió” davant el president de la Generalitat (he sentit dir l’expressió “agafar pels ous al Montilla”). I aquí arriben els dubtes: no us veig massa capaços de fer res més que abandonar el govern quan intenteu impedir, o bé trabar alguna acció que no convingui a ERC. Marxar amb un cop de porta o bé que ens expulsin.
Tots quatre dieu que la política d’aliances es revisarà a les properes eleccions al Parlament. Fins i tot tots quatre proposeu aspectes per anar articulant una propera relació amb la dreta autonomista.
O sigui: no veig cap diferència entre uns i altres a no ser les fílies i les fòbies personals. Espero més concreció.