Ahir, Uriel Bertran, secretari general de Solidaritat Catalana per la Independència, va publicar aqueix article a Nació Digital que reflecteix el posicionament del partit amb la vista fixada en el 9-N quan afloren entre els partits favorables a la consulta opinions contradictòries sobre la seva celebració:
“Aquesta tardor el Tribunal Constitucional espanyol suspendrà la Llei de consultes i la convocatòria de la consulta sobre la independència del 9 de novembre. Des d’aquell mateix moment, sinó abans –de fet, ja les escoltem-, sorgiran les veus que ens diran el de sempre: que les coses s’han de fer ben fetes, que no podem fer una consulta “il·legal” perquè la comunitat internacional no ens prendrà seriosament, que de què serveix la independència si ningú no ens la reconeix, etc… És a dir, tot allò que sempre ens podran dir les mateixes veus en qualsevol altre moment, com a excusa per endarrerir el moment de la independència sine die.
Mai amb aquests arguments es trobarà el moment adient per a fer la independència, de la mateixa manera que sempre es troben les excuses per no fer allò que fa mandra o por: en psicologia està ben estudiat el fenomen, és la procrastinació (tendència a posposar allò que s’ha de fer). Per por, per mandra, per interessos inconfessables, sempre alguns ens diran que ara no és el moment.
Però nosaltres, els ciutadans catalans, sabem que sí és el moment. Sabent com sabem que només saltant-nos la llei espanyola assolirem la independència (com han fet totes les desenes de nacions que s’han independitzat d’Espanya), quan trobarem un altre moment millor que el 9-N per superar la llei espanyola que ens vol prohibir la independència?
Posats a haver de saltar-nos la llei espanyola, què millor que fer-ho votant ara, de la manera que el món ni se n’adonarà que és “il·legal” perquè ho trobarà el més natural del món, immediatament després del referèndum d’Escòcia? Posats a saltar-nos la llei espanyola, què millor que fer-ho davant del govern espanyol immobilista del PP, antipàtic i que remarca cada dia que no tenim altra opció? Posats a saltar-nos la llei espanyola, què millor que fer fer-ho després de tres mobilitzacions milionàries que han estovat i aclaparat el món, i l’han preparat per al reconeixement de la nostra independència? Posats a saltar-nos la llei espanyola, què millor que fer-ho amb la il·lusió col·lectiva i empenta al màxim nivell?
Buscar un altre moment per saltar-nos la llei espanyola serà un error: menys mobilització, menys unitat política, menys credibilitat davant del món i més desconfiança a l’interior del país. I Espanya ho sap, i somnia amb aquesta possibilitat. No m’agrada l’expressió o ara o mai, però és ara o….
La gestió d’un referèndum unilateral i oficial per part de la Generalitat és l’única opció viable i possible que tenim. Efectivament, un 9-N sense el permís d’Espanya, provocarà una crida a l’abstenció per part de l’espanyolisme. No ens ha de preocupar, els demòcrates del “no” aniran a votar, i els no demòcrates veurem quants són. La clau del resultat serà la participació, i els demòcrates del “sí” i els del “no” la farem important. Si hem sortit milions al carrer, no sortirem milions a votar al costat de casa?
Alguns es pregunten, Espanya pot impedir per la força el 9-N? Podria, però no ens regalarà la imatge de la Guàrdia Civil enretirant les urnes (sap que provocaria una immediata pressió i legitimació per a declarar unilateralment la independència des del Parlament). L’estratègia d’Espanya serà la crida a l’abstenció i al no reconeixement dels resultats (com no va reconèixer en el seu moment cap de les independències de les seves antigues colònies que sí va reconèixer la resta del món). A tot això, hem de portar el màxim d’observadors internacionals el 9-N a mostrar la pulcritud i validesa del procés democràtic (ja van venir per la consulta sobre la independència els anys 2009-2011 i ho tornaran a fer).
Una vegada feta la consulta, la Generalitat ha d’obrir negociacions amb la comunitat internacional i el govern espanyol, proposar els intercanvis econòmics i d’interessos que siguin necessaris i justos. I passat un temps prudencial (però no excessiu), declarar la independència nacional per part del Parlament.
Fer-ho no és fàcil, perquè ser un polític valent no és fàcil ni comú, però amb la condició necessària, la valentia, la resta de la feina sí que és fàcil perquè l’estem fent el poble.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!