Jaume Renyer

A Galícia i Euskal Herria els sindicats nacionals d’aquests dos països han fet convocatòries pel seu compte sense esperar les ordres d’UGT i CCOO i, a més, hi han afegit motivacions sociopolítiques autòctones. Als Països Catalans, potser no estem en condicions per prendre iniciatives d’aquesta envergadura, però sí que hi ha la possibilitat de deixar de fer seguidisme de les centrals espanyoles com s’ha esdevingut fins ara.

Si finalment UGT i CCOO criden a una nova vaga general, la resposta catalana podria consistir en que des del sindicalisme nacional: CSC, COS, Unió de Pagesos, USTEC, conjuntament amb l’independentisme polític fessin una crida diferenciada a una mobilització, no pas a una vaga, i en una altra data. I amb uns objectius ajustats a les necessitats reals de la majoria de la ciutadania catalana, amb propostes innovadores, creatives, de denúncia de l’espoliació econòmica i la dominació política que pateix el nostre país.

Post Scriptum, 28 de gener del 2011.

Després de setmanes de negociacions els sindicats UGT i CCOO han arribat a un acord amb el govern espanyol sobre la reforma del sistema de pensions de tal manera que s’estalvien convocar una vaga general. Els que sí que ho han intentat, ahir dia 27, han sigut els sindicats antisistema (CGT, CNT, COS) amb una escassa participació tot i la notòria connivència mediàtica que han tingut. Res a veure amb les mobilitzacions promogudes pels sindicats bascos i gallecs amb un contingut reivindicatiu específic adequat a la respectiva problemàtica nacional. La feblesa del sindicalisme nacional català, reduït a la CSC, ha estat un cop més posada en evidència malgrat els esforços dels seus militants que almenys han tingut el seny de no barrejar-se amb els antisistema.