“Ahir, avui, demà, sou molts els mestres i professors que estau en vaga per denunciar la nefasta política educativa del Govern Bauzá. Fer vaga, ara com ara, és un important sacrifici. Tots sabem que així com està la situació econòmica, ningú està per perdre la doblerada que et resten per cada dia de vaga. Malgrat això, la immensa majoria de vosaltres, en la majoria de centres la totalitat dels professors i mestres, vos heu declarat en vaga.
Una vaga de consciència. Una vaga de coherència. El vostre gest, el vostre missatge, és molt bo d’entendre: les ordres que rebeu de la Conselleria van en contra de la vostra ètica professional. Vos negau a aplicar un nou sistema que pensau que serà perjudicial per als alumnes. No voleu esdevenir còmplices d’un sistema educatiu fruit de la paranoia d’un polític inflexible, ignorant i gat de poder… I no deveu anar tant desencaminats quan el propi TSJIB va prendre una mesura poc habitual com és la suspensió cautelar.
Sempre he tengut una especial admiració per la gent que com els treballadors de la Sanitat, o com vosaltres, mestres i professors, feis una feina que requereix un altíssim grau d’implicació personal, de compromís sentimental, i aquest gest d’aquests dies només fa que augmentar-la.
Gràcies pel sacrifici impagable.
Gràcies per la demostració de coherència.
Gràcies per l’exercici de responsabilitat.
Gràcies per la classe intensiva de compromís ètic.
Gràcies per la lliçó d’honestedat.
Gràcies perquè els vostres alumnes, aquest “començament” de curs no podien rebre una millor lliçó que el vostre exemple.
Gràcies per la lliçó magistral que ens heu regalat a tota la societat”.
Post Scriptum, 30 de setembre del 2013.
L’èxit històric de participació a les manifestacions d’ahir a les Illes en solidaritat amb la vaga dels mestres és l’inici de la quarta germania com proclama Biel Majoral. És també una mobilització en pro de la llibertat i en contra de la dominació política que l’ordre espanyol imposa contra la catalanitat. És molt més que una vaga d’ensenyants, un aspecte que els sindicats promotors de les reiterades vagues contra les retallades a Catalunya no han sabut expressar. Aqueixa també és una lliçó per a tots nosaltres.
Post Scriptum, 7 d’abril del 2024.
Tomeu Martí, el proppassat 27 de març al Diari de Balears: “Ja ho sabíem, però s’ha tornat a constatar“.
El 2017 vàrem aprendre que la independència de la Nació Catalana serà més difícil d’aconseguir del que molta gent pensava, però també molt més necessària del que molta gent trobava.
Del 2017 ençà no hem sumat gaires aprenentatges en aquest àmbit. La majoria de fets que s’han succeït els sabíem. Els hem tornat a constatar amb la paciència d’un independentisme antic, cuinat a foc lent, que ha sabut bastir una majoria social amb tenacitat i astúcia; amb el silenci del que coneix amb exactitud històrica que els xocs interns són refredats que cal covar i superar amb una mica de temps.
Ja ho sabíem, però s’ha tornat a constatar que no existeix encaix possible d’una catalanitat digna en una cultura mononacional com l’espanyola.
Ja ho sabíem, però s’ha tornat a constatar que l’única oferta que fa Espanya als (Països) Catalans és que es dissolguin dins una espanyolitat rància, casposa i tronada.
Ja ho sabíem, però s’ha tornat a constatar que l’Estat espanyol ni vol, ni segurament pot, defensar els interessos dels ciutadans de la Nació Catalana.
Ja ho sabíem, però s’ha tornat a constatar que el màxim que pot oferir Espanya als catalans és molt lluny del mínim que necessiten els catalans per sobreviure.
Ja ho sabíem, però s’ha tornat a constatar que l’elit espanyola odia els catalans i usa aquest odi de la mateixa manera que l’han usat els règims autoritaris contra les minories utilitzades com a bocs expiatoris…
Ja ho sabíem, però s’ha tornat a constatar que La Justícia espanyola és molt espanyola i molt poc justa.
Ja ho sabíem, però s’ha tornat a constatar que l’Estat espanyol no només és incapaç de defensar els interessos dels catalans, sinó que el seu únic pla de subsistència és continuar explotant i robant als ciutadans dels Països Catalans.
Ja ho sabíem, però s’ha tornat a constatar que l’Estat espanyol no ens serveix ni per fer possible l’oficialitat de la nostra llengua a la Unió Europea (un Estat català tardaria un segon en aconseguir-ho).
La llista és llarga… es fa eterna. Però tanmateix, ja ho sabíem… i s’ha tornat a constatar que la Independència és molt difícil… I malgrat tot és l’únic camí possible.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per tal que sí s’ho puguin permetre s’ha creat un COMPTE DE RESISTÈNCIA. Els ingressos s’han de fer a nom de l’OCB, ha estat gràcies a ells i al seu CIF que s’ha pogut crear, al número de compte
2056-0009-74-4102003418 de Caixa Colonya.
Jo ja hi he aportat alguna cosa, com 101 €. Algú més s’hi apunta?
Una mateixa llengua
Una sola nació
Una mateixa lluita.