Hores d’ara els antisionistes autòctons, els “valents” d’Esquerra, els internacionalistes locals, els tardocomunistes d’arreu… estarien omplint els carrers de Barcelona i altres ciutats catalanes protestant contra l’ocupació del Sàhara Occidental.
Certament, també hi ha amics del poble saharauí a Catalunya, i exiliats residents entre nosaltres que s’estan fent notar avui mateix dins de les seves possibilitats mediàtiques i polítiques. Però Joan Saura no anirà a cap manifestació, ni els intel·lectuals del règim faran el progre a TVE3.
Defensar els saharauís comporta reivindicar el dret d’autodeterminació dels pobles, també el català, implica denunciar el poder espanyol i el paper de Juan Carlos I en el lliurament del territori al Regne del Marroc i, també, fer-se malveure pels islamistes locals que no volen saber res de reivindicacions nacionals. Als saharauís se’ls mira de forçar des de Madrid i París -i des dels subaterns que comanden a Barcelona- a acceptar un règim autonòmic a la marroquina. I si no s’hi avenen, bastó.
Post Scriptum, 10 de novembre del 2020.
l’informatiu israelià Debka, especialitzat en matèria d’intel·ligència estratègica, avança avui una notícia que de confirmar-se pot ser fatal per la causa del poble saharauí: el Regne del Marroc establirà relacions diplomàtiques amb Israel a canvi del suport dels EUA a l’annexió del Sahara Occidental: Trump close to bagging Morocco for another peace deal with Israel.
Post Scriptum, 10 de desembre del 2020.
Dissortadament pels saharauís Trump: Morocco agrees to full diplomatic ties with Israel.
Post Scriptum, 19 de març del 2022.
Desconec el motiu concret que ha dut el Regne d’Espanya a abandonar definitivament la causa del poble saharauí, i de retruc enemistar-se amb Algèria (principal proveidor de gas a l’estat en un moment en que perilla l’abastament gasístic rus a Europa), per abraçar-se al Regne del Marroc, (un rival estratègic que compta amb les preferències de la Unió Europea i els EUA). Una explicació pot ser que el dret d’autodeterminació dels saharauís ha estat sacrificat pel govern del PSOE/Podemos perquè no pugui ser al·legat mai com un precedent per bascos i catalans. Els antisionistes nostrats, (des d’ERC a la CUP, passant pels Comuns), però, faran recaure la culpa en Israel, evitant cap mesura que qüestioni la seva satèl·lització irreversible respecte del PSOE.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No puc estar més d’acord amb tu, Jaume.
Salutacions,
El mateix podem dir dels berbers al Magrib, de les víctimes de Darfur, dels coptes perseguits sibil.linament a Egipte, dels kurds a Turquia, dels cristians a l’Iraq i altres paisos musulmans, dels tibetans a la Xina,…
Si els islamistes marroquins son “marroquinistes” serien un cas estrany perque els islamistes mai no reconeixen barreres dins la Oumma, la comunitat dels creients, es a dir que els estats els tenen al pairo. Per aixo pots trobar marroquins, siris, algerians o indonesis lluitant a Afghanistan, perque per a ells les nacions no existeixien, nomes existeix la Oumma.
Aquests islamistes “marroquinistes” deuen haver estat educats a França, com gairebé tothom que sap llegir i escriure (ja se que exagero) al Marroc i han agafat el virus jacobi. Els passa com a molts politics catalans, fins i tot als nacionalistes.
Doncs hi han hagut moibilitzacions, i déu n’hi do de la gent aplegada a Tarragona.
No comparteixo el post.