Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
En el context estatal, els mitjans de comunicació catalans han gaudit històricament d’un cert prestigi professional. Se’ls ha considerat més asenyats i respectuosos que no pas els seus homòlegs espanyols. N’és un exemple la guerra que mantenen El País i El Mundo. [Iñigo Sáenz de Ugarte al bloc d’Escolar: La lista de bajas de los agujeros negros i també Lluís Foix (La Vanguardia): La gran conspiración.]
Últimament, però, s’ha instal·lat en determinats cercles la crítica sistemàtica als mitjans públics de la Generalitat, els de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. De fet, acaba de sortir publicat el llibre TV3 a traïció, de Víctor Alexandre. [El dirigent juvenil socialista David Gutiérrez s’apressa a replicar-lo amb Traïció?.] Fa setmanes que a la bloquesfera, especialment la independentista, s’expressa malestar amb la televisió pública del Principat. Hi ha desencís i indignació, segons el dia. Quan no és la pèrdua de referents nacionals i l’adopció d’altres d’àmbit estatal, és la tendència política en una o altra direcció [un exemple: L’informatiu de TV3 silencia el President Maragall], per no esmentar el rebuig a determinades apostes en la programació. ¿Cap a on van els mitjans públics de la Generalitat? Aquest neguit, sovint angoixant, s’escampa més enllà de les sigles partidistes i arrela entre opinadors influents i respectables. Ara em vénen al cap els noms de Salvador Cardús i Josep Maria Terricabras, però n’hi ha més.
Dimarts, per posar un exemple recent, a la tertúlia que modera Xavier Graset, en la franja horària que la temporada passada ocupava Rita Marzoa [Amb Rita Marzoa i La Rita irrita.], l’intel·lectual Xavier Bru de Sala (a la foto) es va despenjar amb una acusació gravíssima: "A la Corporació Catalana hi ha una purga", va sentenciar. Bru de Sala va afirmar que Catalunya Ràdio –l’emissora estrella i (encara) líder al Principat– ha eliminat i convenientment suplantat determinades veus a les tertúlies dels programes de màxima audiència. Enllaceu amb el programa L’Oracle, cliqueu l’àudio Pepe Rubianes (19/09/2006) i escolteu a partir del minut 40 [es pot avançar i retrocedir fàcilment]. M’ha sobtat que les paraules de Bru de Sala, escriptor, tertulià i articulista de La Vanguardia i el setmanari El Temps, entre d’altres, hagin passat tant desapercebudes. No les he vist recollides enlloc. És molt gruixut parlar de "purga". Encara ho és més que s’hagués produït, coincidint amb l’inici de la nova temporada, a poques setmanes d’una campanya electoral que serà molt decisiva.
No pretenc jutjar, ara i aquí, els mitjans públics de la Generalitat de Catalunya. Ni molt menys la professionalitat dels seus treballadors. Només deixo constància d’una preocupació que supera l’àmbit estricte de polítics i periodistes. És un debat que comença a superar aquest cercle tancat que es retroalimenta. I ho enllaço amb la discussió interessant que s’està produïnt a la bloquesfera arran dels articles del periodista Eduard Voltas [a l’Avui: Un conseller sobiranista? (I) i Un conseller sobiranista? (II)], dels quals vaig deixar constància a l’anotació Proliferen les veus pel pacte nacional. Ja sigui agafant el guant dels reptes de futur que planteja Voltas com entrant en l’apassionant discussió sobre els pactes postelectorals –amb la història de l’hipotètic acord CiU-ERC i la famosa equidistància dels republicans i el conservadurisme dels nacionalistes–, he detectat algunes reaccions pels blocs meus de cada dia. A risc de deixar-me alguna, són aquestes:
> Jaume Ciurana, regidor de CiU a Barcelona: Cultura (1), Cultura (2) i Opcions.
> Carme-Laura Gil, diputada de CiU: L’"equidistància" i l’1 de novembre.
> Xavier Mir, promotor de "Jo també vull un estat propi": Equidistància: el pacte antisucursalista.
> Carles Herrera, militant d’ERC a Reus: CiU i l’antítesi "dreta-esquerra".
> Carles Benítez, militant de l’MDT: Ni pactes nacionals ni debats, plou sobre mullat fins l’1-N.
> Esquerroscopi, bloc sobre l’esquerra catalana: ¿Què és el pacte nacional?.
> L’Estrany, bloc d’un estudiant universitari: Un conseller sobiranista.
No us perdeu (si us podeu entretenir) els nombrosos comentaris de la discussió virtual en aquest bloc. Especialment el comentari que hi fa l’amic periodista i gerent de l’Ateneu Barcelonès Pep Montes [bloc] i aquesta conversa futurista del Col·lectiu 1707.
Novetats blocaires a les JERC, UDC i el PP
Al bloc del dirigent nacional de les JERC Pere Aragonès trobo la bitàcola de la militant Sara Bailac, que s’afegeix al notable col·lectiu independentista juvenil a la xarxa.
El regidor de Festes de Tarragona Carles Sala ja no és l’únic blocaire d’Unió Democràtica. El seu company de partit Francesc Gambús, membre de la direcció d?Unió Democràtica i del Comitè Executiu de CiU a la ciutat de Barcelona, i assessor del grup parlamentari nacionalista al Congrés dels Diputats, s’incorpora amb el seu bloc a la meva llista d’enllaços de la federació.
Una altra novetat és el bloc de Marta López, que serà alcaldable del PP a Caldes d’Estrac, una població del Maresme on aquest partit no disposa de representació municipal.
Benvinguts, tots tres, al club dels blocs polítics catalans.
Primer aniversari blocaire de la diputada Lourdes Muñoz
La diputada del PSC al Congrés Lourdes Muñoz celebrarà aquest cap de setmana el seu primer aniversari a la bloquesfera. Juntament amb el diputat socialista al Parlament José Antonio Donaire [bloc] formen un tàndem de gran qualitat. Són dels més persistents, seriosos i també estudiosos de la catosfera socialista. Coincidint amb l’aniversari, la diputada Muñoz, a qui agraeixo que em tingui en bona consideració, ha escrit l’interessant article titulat Blogs, comunicación y política. Los blogs como una herramienta de acción política. Líder de la bloquesfera a nivell estatal [La bloquesfera socialista s’associa], Muñoz ha irromput a la xarxa com un huracà, si em permeteu la broma fàcil. De fet, té dos blocs: català i castellà.
Parlament2006.cat i l’únic conseller blocaire en actiu
El diputat de Governació i Administracions Públiques, el socialista Xavier Sabaté, és l’únic membre del Consell Executiu de l’actual bipartit que manté l’activitat blocaire des del càrrec: El nostre projecte i el dels altres. Precisament el departament de Sabaté acaba de posar en marxa el web Parlament2006.cat, per seguir tot el procés electoral.
Doiada de Mallorca, als blocs
No m’hi aturo tot el que voldria, però els vaig seguint com puc. Els blocs polítics de les Illes Balears coincideixen a escriure sobre la Doiada de Mallorca, l’endemà de la Diada de Catalunya. Començo pel meu admirat Gabriel Bibiloni, lingüista a qui no faig cas però espero que em perdoni, [Operació bandera]; segueixo pel combatiu E. Grosske, regidor d’EU-EV a Ciutat de Palma, [La bandera ¿de Munar?]; enllaço amb el seu company ecosocialista Miquel Àngel Llauger [La bandera, al balcó i Més sobre la Doiada]; per acabar amb el ja respectable militant republicà a les illes Amadeu Corbera [Doaides i banderes].
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Llàstima que la preocupació només els hagi vingut a alguns quan Esquerra ha perdut el poder.
L’espanyolització de TV3 ja ve de lluny. Vegeu, si no, aquesta columna publicada al setmanari El Triangle el gener de 2002, per M. Macià.
TV3, eina d’espanyolització
Allò que no havia aconseguit la TVE franquista en vint anys, sembla que ara s’ho hagi proposat la TV3 de la Generalitat: espanyolitzar la vida diària dels catalans. Seria un treball d’investigació ben interessant: portar a terme un seguiment exhaustiu dels missatges -explícits o implícits- a través dels quals TVC es posiciona contínuament com una televisió de mentalitat espanyola que opera en territori català. El missatge espanyolitzant hi apareix arreu. Exemples:
– El recurs obsessiu al marc estatal espanyol com a punt de referència en tot: en l’esport, en la cultura, en els rècords internacionals, en les activitats d’espanyols fora de les seves fronteres, etc.
– El mimetisme envers els "media" de Madrid en la valoració i selecció de les notícies
– La selecció dels convidats a tertúlies i magazines; que serveixen per popularitzar costums i personatges tronats que ara són presentats com a moderns.
– Lús constant d’un llenguatge farcit d’expressions fetes i de construccions sintàctiques procedents del castellà.
Fet des de TV3, tot això té la virtut d’aconseguir una penetració en els catalans de les comarques no metropolitanes que no tenen les emissores madrilenyes com TVE, Tele 5 o Antena3. La funció de TV3 ha degenerat en afavorir la "normalització" de la cultura espanyola a Catalunya, ben lluny del que eren els seus objectius de televisió nacional catalana, moderna i oberta al món. Qui si sap a TV3 li convindria apropar-se més al país real i tenir algunes redaccions descentralitzades (Reus, Figueres, Manresa, La Seu d’Urgell…) i superar aquesta barcelonitis que ha degenerat en espanyolitis, se suposa que insconcient i involuntària..
A Catalunya Ràdio hi han entrat un parell de xitxarel·los -que es veu que ens surten caríssims als contribuents- amb les seves gracietes de gust més que dubtós -canvi generacional, diuen!, per als directius no n’hi ha de canvi generacional?- i, entre altres, també han estat "purgats" els programes "Sense fronteres" de Kílian Cebrià i "Quin món de mones" de Lloll Beltran, programes que m’agradaven perquè, entre altres coses, parlaven sense complexos de nacionalisme i de Països Catalans. Potser per això han estat "purgats".
Divertit això de citar certs noms després de la frase "més enllà de les sigles partidistes". Respecte la purga, no sé com no us heu adonat que a la tertúlia d’en Bassas hi ha cada dia com a mínim un periodista de El Periódico, i sembla que per indicacions "de dalt". Tot el discurs de les suposades "esquerres" sobre la manca de pluralitat i la manipulació dels mitjans de comunicació públics en anteriors etapes fan venir ganes de perbocar en veure el seu comportament actual. Tot façana. Com deia Al Tall "…tots anirem a ventar les plagues que porta el mal vent". Axò és el que cal fer l’1 de novembre.
Quant es va crear, els socialistes volien una TV3 antropològica. Mentre no van manar a la generalitat no van sortir-se’n però ara van pel bon camí.
Crec que el que està passant a la Corpo ilustra les 2 paradoxes del socialismo de los compañeros: una de global i una de local.
La global consisteix en parlar de pluralisme mentre van fent purgues. Al igual que els no nacionalistes que et diuen que Madrid és molt obert i cosmopolita perquè hi ha gent de Santander i de Málaga (sic), el pluralisme al que es refereixen contempla un espectre que va des del Portabella a en Montilla…. més enllà, el desert (curiosa visió del cosmos, bastant tancada i excloent, diria jo).
La local és l’embogiment que els hi suscita qualsevol projecte nacional diferent al d’ells (molt globals i cosmopolites, però que no hi veuen més enllà dels Pirineus). La Corpo els té obsessionats, ho troben una autèntica blasfèmia o pitjor. Que una televisió en català no es limiti a transmetre concursos de gossos d’atura i que intenti tenir corresponsals propis i reflexar una visió catalana (que no catalanista) del món, els té com embogits. Tot i que es fan dir d’esquerres, comparteixen aquella gran frase d’en Suarez (ex secretari gral d’un altre movimiento), quan deia que "no se pueden dar clases de física nuclear en catalán".
Fa 30 anys que el socialismo local (cada cop menys local i més teledirigit) repeteix aquest joc de disbarats sense aturar-se a pensar què contradictori és tot plegat; lluitant contra el genocidi dels indis maputxes o de Chiapas i fent-se els bojos davant la crema de llibreries a València.
Bravo per en Victor Alexandre, la reacció de l’establishment de la JSC i altres organitzacions conservadores (entenent conservadors com a defensors de l’status quo) indica que el seu treball de denúncia va pel bon camí.
Ja em feia malestar l’ecspanyolització en temps de CiU, ara ja directament no poso la, abans nostra, ara "seva" tret per veure alguna pel·lícules, cosa rara, o el Polònia.
Mentre sopava ahir vaig posar la "seva" un moment i la primera imatge va ser un primer pla d’una estanquera de la roba d’un dels soldats ecspanyolets que han anat a parar al Liban. Un primer pla tranquilet sense presses…
Un horror
Per evitar aquesta mena de coses, potser ja ha arribat l’hora de plantejar-nos seriosament la possibilitat d’un pacte nacional CiU-ERC i oblidar les batusses passades. Sociològicament, el vot convergent i la pressió d’ERC arrossegaria aquest govern cap a posicions que, per motius polítics i sociològics, el psc (i més ara) no pot trepitjar mai. A més a més, des d’un punt de vista tàctic per als interessos del país penso que seria desastrós un tripartit aquí amb molt de pes del PSOE i un govern del PSOE a Madrid amb una majoria més còmoda o, pobres de nosaltres, amb majoria absoluta. D’altra banda, també hem vist com ha anat la divisió dels partits de casa a l’hora de negociar una cosa tan seriosa com l’estatut, no vull pensar què pot passar a l’hora de negociar les menys "serioses" lleis que l’han de desenvolupar…
Potser ha arribat el moment que fem un pensament amb la vista posada a un pacte d’aquestes característiques. En aquest sentit, pot ser molt útil crear una mena de grup de pressió format per
intel·lectuals, artistes, professionals i tota la bona gent que s’hi
volgués sumar per fer pressió a favor d’un pacte nacional després de
les properes eleccions al parlament nacional. Seria bo que s’hi
sumessin tant sobiranistes d’ERC com de CiU. Em sembla que aquesta
ocasió ens exigeix això a tota la gent conscient d’un o altre partit.
L’Espanya profunda a la Catalunya ocupada recolça i defensa la continuitat de la fiesta nazional. PP, PSC, Ciudadanos de Cataluña entre altres. DIUMENGE 24 SETEMBRE A LES 16.00 H, plaça La Monumental Barcelona, MANI ANTITAURINA, mani contra la tortura animal i la parafernàlia feixista de señoritos andalussos i folclòriques franquistes.