Carles Duarte i Montserrat (Barcelona, 1959) és poeta -entre altres moltes qualitats que l’adornen-, catalanista de pro i ferm amic d’Israel.
Durant aquest cap de setmana de carnestoltes, -també de “perfídies i traïcions” com diu una popular havanera- he trobat el moment per rellegir un dels seus poemes aplegats en el tríptic hebreu, concretament al volum tercer titulat “Qumran” (Columna Edicions, 1997). El poema “El poble erra perdut” reflecteix aquesta Catalunya desorientada d’hores d’ara i assenyala el capteniment que ens cal adoptar per trobar el nord:
“El poble erra perdut.
L’han esbrancat a còpia de derrotes,
se n0ha aprimat l’alè,
s’ha eixamplat l’esvoranc
que n’afebleix la idea.
Ara aprèn dels seus límits,
escolta el seu batec,
fidel a si mateix,
s’avesa a altres mirades
des del saber
dels dies
i les morts.
L’error és tan antic
com l’aigua.
Escolta,
el poble recomença,
l’esforç és persistent,
no expira la paraula,
respecta el traç de cada veu.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La presència i l’activitat de Solidaritat per la Independència al Parlament aixecarà noves adhesions a la causa independentista. Les municipals seran el moment d’assentar-nos als ajuntaments, la marxa de Laporta posa el projecte per sobre de les persones i la cita del 2014 serà el gran assalt a les consciències i al Parlament. L’esforç persistent de la paraula ensorrarà fortes muralles.
El Tríptic hebreu que cites, el van editar La Magrana (2002) i 3i4 (2004), que és el que jo tinc (no sé si n’hi han de posteriors), en un sol volum. Les edicions independents, Cohelet, Ben Sira i Qumran respectivament, van ser editades entre el 1996 i 1997 per Columna. Ho comento perquè, segurament, costarà menys de trobar el Tríptic sencer que les edicions independents dels 90’s. I perquè per 10 o 12 eurets tindran el tríptic sencer.
Ja ens diràs que t’ha semblat el poemari d’en Vicenç Villatoro Sense invitació.