Jaume Renyer

Sorprenentment el president espanyol Mariano Rajoy ha fet seva la impostura de l’Espanya plural posada en circulació pel seu predecessor en el càrrec, Jose Luis Rodriguez Zapatero d’infausta memòria.

Aqueix recurs dialèctic desproveït de contingut efectiu va acompanyada d’una aparent predisposició al diàleg per solventar el “problema català”, presentant-se a si mateix com un governant conciliador acorralat per un Artur Mas intransigent. Es a dir, invertint els paper de dominant i dominat com fan sempre els propagandistes dels sistemes totalitaris, com per exemple els hereus dels franquistes coneguts com els “catalans de Burgos”. Els mateixos que s’omplen la boca banalitzant el nazisme i projectant-lo contra el poble català que en fou victima.

Quin exemple de diàleg mostra el PP a l’Aragó negant l’existència mateixa de la llengua catalana denominada “aragonès oriental” ? Quin respecte per la pròpia identitat valenciana demostra el PP quan discrimina la llengua en pro de la castellanització del País Valencià, del qual no vol ni sentir el nom ? A quin diàleg apell.la el president Bauza en la seva croada per imposar l’espanyolització forçosa dels mallorquins ? De quina democràcia parla quan amenaça amb trencar la convivencia civil a Catalunya si el nostre poble avança cap a la independència ?L’era Rajoy va agafant cada cop mes un aspecte sinistre i decadent, impropi d’una democràcia europea on legalitat i legitimitat coincideixen, no com al Regne d’Espanya.

Post Scriptum, 6 d’abril del 2022.

Feijóo enllaça amb Zapatero, com explica avui Ot Bou a Vilaweb: “L’Espanya catalanista comença a galopar. Espanya serà més integradora que mai amb l’independentisme, mentre Esquerra i Junts el corcaran per dins.”