Dissortadament, la catalanitat ha estat electoralment absent en aqueixes eleccions regionals, un motiu de reflexió pel conjunt de la comunitat nacional. Com escriu Aleix Renyé al Punt/Avui, el resultat de la segona volta de les eleccions regionals franceses a la Catalunya Nord ha donat com a resultat una espectacular victòria (43,97 % dels vots) al Front National en absència d’una alternativa que tingués la identitat catalana com a referent.
El mateix Aleix Renyé assenyala al seu facebook un fet significatiu: el municipi de Baó és el que més activitats culturals en llengua catalana programa d’entre tots els de la Catalunya Nord i resulta que el FN ha superat el 50% dels vots a la segona volta de les eleccions regionals. El catalanisme cultural subsistent està desconnectat del polític i confia, per defecte, la defensa de la identitat al Front National assumint que ésser català és una manera de ser francès ? Atesa la crisi econòmica estructural d’aqueix territori català perifèric dins l’Estat francès no hi hauria prou elements per bastir un sobiranisme pragmàtic en base d’una articulació estratègica amb Barcelona ? L’èxit del nacionalisme cors no podria ser un referent pel catalanisme ?
La premsa barcelonina ha tractat amb displicència la situació política de la Catalunya Nord i fora de l’excepció del periodista ja citat, la resta d’analistes teòricament sobiranistes han passat de puntetes sobre aqueixes qüestions. Dissortadament.
Post Scriptum, 18 de gener del 2017.
L’impacte, econòmic i polític, del procés sobiranista del Principat a la Catalunya del Nord obre noves expectatives d’integració transfronterera, segons informa avui El Punt.
Post Scriptum, 5 d’agost del 2017.
Abans d’ahir el President de la Generalitat Carles Puigdemont va rebre a Girona una delegació del Comitè per l’Autodeterminació de la Catalunya Nord i Unitat Catalana que van lliurar-li la proposta d’un nou estatut polític per l’actual departament dels Pirineus Orientals, cercant una unitat administrativa pròpia com han assolit els bascos a Euskadi Nord o els corsos. Es tracta d’una iniciativa no gaire diferent de l’engegada pel moviment Oui au Pays Catalan, present a les passades eleccions parlamentàries amb un resultat modest però que és el més alt assolit per una canddatura nacionalista.
Unitat Catalana va donar suport a La Republique en Marche, una solució conjuntural que aviat haurà d’abandonar si vol, efectivament, liderar el catalanisme polític. I faria bé de no voler-ho fer en solitari (o amb la complicitat de la minúscula ERC) sinó arribant a un acord amb Oui ua Pays Catalan, superant rivalitats enquistades des de fa trenta anys, seguint l’exemple esmentat de corsos i bascos. Però, dissortadament, som encara lluny d’aqueix punt de maduració del catalanisme al nord del país.
Post Scriptum, 23 de desembre del 2018.
A la Catalunya Nord, el moviment de protesta de les armilles grogues sembla adoptat un caràcter diferenciat significatiu amb gestos com el tall de l’autopista transfronterera al Pertús en solidaritat amb els polítics catalans presos que ha comptat amb la participació de dos mil manifestants. Jordi Vera, dirigent del moviment Oui au Pays Catalan es va posicionar sobre aqueix fenomen protestari en aqueix comunicat publicat el proppassat 13 al digital Le Journal Catalan:
« 1. Nous saluons le début de révision de la politique économique mise en place depuis un an et demi, qu’a provoqué l’action des manifestants. Cette politique écrasait les couches populaires et une grande partie des classes moyennes, les mesures annoncées demandent à être approfondies et concrétisées.
2. Oui au Pays Catalan prend acte de la déclaration du Président dans laquelle il reconnaît le mépris du pouvoir central envers les territoires périphériques et le fait que la plupart des décisions les concernant leur sont imposées depuis Paris.
3. En ce sens, Oui au Pays Catalan appelle le pouvoir parisien à revoir la décision prise à l’encontre de la volonté de la majorité des Catalans, à savoir l’annexion politique du Pays catalan par la région Occitanie. Conséquemment, dans le cadre de la concertation proposée par le chef de l’État, nous demandons la possibilité d’étudier la pertinence de la création d’une Collectivité « Pays Catalan » comme unique institution territoriale, qui pourrait être source d’économies et de clarification de compétences.
4. La crise actuelle découle directement de la négation des territoires périphériques par la capitale, elle est la preuve éclatante de l’échec du centralisme jacobin. Pouvoir régler nos problèmes sociaux, économiques, écologiques, culturels, humains, géographiques… l’État doit prendre en compte les spécificités de notre territoire ainsi que sa cohésion et son unicité historique, géographique et culturelle.
5. Cette négation de nos spécificités étouffe l’identité catalane et nous empêche d’avoir les moyens institutionnels de résoudre les problèmes économiques d’une grande partie de la population qui vit, depuis des décennies, dans une situation comparable à celle de DOM-TOM : chômage massif, bas salaires, précarité.
M. le Président, nous ne pouvons pas accepter de nous enfoncer davantage ! Oui au Pays Catalan est prêt à relever le défi : nous sommes sûrs que le peuple catalan possède la volonté et l’énergie nécessaires à l’amélioration de notre situation. Donnez-nous les moyens institutionnels de créer une Collectivité territoriale « Pays Catalan » afin de redresser notre territoire dans le respect de la République.
Post Scriptum, 12 d’abril del 22022.
Ahir, a Vilaweb, “Gautier Sabrià: “Que hagi pujat tant el vot d’extrema dreta a Perpinyà no significa un augment del racisme”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!