Partint de l’històric llibre de Joan Fuster, escrit en ple franquisme, que considerava necessària una clarificació conceptual prèvia per a un projecte de construcció nacional català, ara, cinquanta anys després, som també a l’inici d’una nova etapa política que precisa igualment d’una reordinació dels mots.
A l’etapa autonòmica, conscientment, la classe política integrada en l’ordre establert (fins i tot els autoanomenats independentistes) han emprat el mateix llenguatge políticament correcte que ha defugit explicitar els termes reals de la situació de dependència Catalunya-España. Conceptes com “dominació política”, “llibertat” o “conflicte” han estat obviades deliberadament en els discursos de les forces polítiques dites catalanistes presents el Parlament. Sense un nou llenguatge no hi ha canvi possible perquè el poble que l’ha de protagonitzar necessita referents i actituds que acompanyin el contingut del discurs independentista.
Per aquest motiu, els mateixos notables que fins avui han protagonitzat el subsistema autonòmic català, i que pretenen capitalitzar en defensa de l’autonomia la manifestació del proper dia 10, no poden fer emergir el potencial latent que existeix actualment entre la ciutadania a favor de la independència i que detecten totes les enquestes. Per un nou període històric que s’inicia a partir de la sentència del Tribunal Constitucional que implica la liquidació real de l’autonomia de Catalunya, cal un nou llenguatge, noves actituds i noves organitzacions, encara per configurar els propers anys, amb voluntat i capacitat per sostenir un conflicte amb l’ordre espanyol establert de llarga durada.
Post Scriptum, 1 de setembre del 2023.
Gabriel Bibiloni, el proppassat 28 d’agost a Vilaweb, imprescindible, “Qüestió de noms, encara“.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!