Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

19 de febrer de 2016
0 comentaris

Polònia, exponent de l’emergència dels nacional-populismes autoritaris a l’Europa de l’Est

Polònia és per la seva posició geoestratègica, rellevància econòmica, contingent humà i significació històrico-política un estat clau al si de la Unió Europea. Per aqueixes condicions els canvis en les actituds socials en temes essencials de la visa pública i en els equilibris que sustenten el seu sistema constitucional tenen unes repercussions que transcendeixen les seves fronteres.

En primer lloc, l’accés al poder ara fa quatre mesos del partit Llei i Justícia amb un programa de reformes institucionals que apunten a una hegemonia de l’executiu sobre el legislatiu i judicial han alertat la Comissió Europea que ha decidir per primer cop posar en marxa els mecanismes per garantitzar el respecte a l’estat de Dret, com ho explica en un article recent Salvador Llaudes publicat per l’Instituto Elcano ,”Rule of Law Mechanisme: ¿ Polonia como ejemplo a -no- seguir ?

Cas de prosperar aqueix procediment sabrem si efectivament els principis fundacionals de la Unió Europea actuen com a límit a les tendències involutives dels estats membres, una qüestió que pot ser molt interessant per a Catalunya atesa la disposició de l’Estat espanyol a aplicar mesures excepcionals contra les autoritats catalanes que pugnen per fer realitat el mandat democràtic del Parlament de Catalunya.

En segon lloc, el llarg parèntesi que suposa l’etapa de dominació comunista ha deixat un buit moral en la història de Polònia en no afrontar les responsabilitats de la població autòctona que va col·laborar amb els ocupants alemanys en el genocidi dels jueus. La presència jueva mil·lenària en les terres de l’actual Polònia s’ha esfumat per xemeneies  dels camps d’extermini que els nazis hi van instal·lar i la que era una comunitat de gairebé tres milions de persones s’ha reduït avui a uns quants milers de ciutadans invisibles socialment.

Els estudis de l’historiador Jan Tomasz Gross sobre la complicitat de la població autòctona en l’execució de l’holocaust han indignat les autoritats i han trasbalsat les consciències tal com explica ben documentadament aqueix article de Guillermo Altares, “Polonia y las sombras del Holocausto” publicat ahir per El País. La medalla d’or al mèrit nacional que li havia estat atorgada l’any 1996 li ha estat retirada pel nou govern per conducta antipatriòtica.

En tercer lloc, Polònia és dels estats centre-europeus que més obertament s’ha oposat a l’acollida de refugiats i immigrants provinents de països musulmans i on proliferen les actituds manifestament islamfòbiques com la reproduïda a portada de la revista wSieci representant la violació d’Europa.

Aqueixos trets, autoritarisme, incapacitat per assumir el passat antisemita i prevenció front a la immigració procedent de països islàmics es donen també en altres estats de l’Est europeu, com Hongria, i posen en evidència les diferències de cultura política respecte dels estats occidentals, que si bé no passen pel seu millor moment en termes de qualitat democràtica estan fonamentats -tret del Regne d’Espanya- sobre l’anorreament del nazi-feixisme i no han conegut els efectes perversos del sistema soviètic.

Post Scriptum, 25 de gener del 2016.

Una carta col·lectiva denunciant la retirada de les distincions honorífiques poloneses a l’historiador Jan Tomasz Gross apareix publicada avui a Le Monde amb aqueix encapçalament, “La Pologne s’est grandie en se penchant sur son passé sombre, un retour en arrière serait terrible”:

Le président de la République de Pologne, Andrzej Duda, envisage de retirer à l’historien Jan Tomasz Gross, l’ordre national du Mérite. C’est un mauvais signe. Par ses recherches sur la Shoah et le comportement assassin de « voisins polonais » à l’égard des juifs, par ses livres et ses interventions, Gross a apporté une contribution décisive au retour lucide de la Pologne sur son passé. Ses analyses de l’histoire et de la mémoire des relations judéo-polonaises ont été largement discutées dans le cadre normal d’une activité scientifique et du débat public de la Pologne démocratique. De nombreuses autres investigations, notamment celles conduites par l’Institut de la mémoire nationale en 2001-2002, ont confirmé ses découvertes. Des déclarations solennelles des plus hautes autorités de l’Etat ont reconnu, suite à ces débats, la responsabilité de Polonais dans l’assassinat de Juifs sous l’occupation allemande. Et demandé pardon.

Considérer aujourd’hui que J.T. Gross aurait porté atteinte à « la réputation de la Pologne » en contribuant à cette évolution, est proprement insensé. Outre que cela menace la liberté du travail scientifique, ce geste prendrait une signification dangereuse. Ce serait revenir au vieux roman national de « la Pologne innocente et héroïque » du temps de la Pologne populaire. Un récit qui serait un grave retour en arrière.

Nous qui croyons, comme le président polonais à Jedwabne en 2001, « qu’on ne peut pas être fiers de la glorieuse histoire polonaise sans ressentir, dans le même temps, douleur et honte pour le mal fait aux autres par des Polonais », nous demandons au Président Duda de ne pas donner suite à sa démarche. Ces vingt-cinq dernières années, la Pologne s’est grandie en se penchant, comme la France et l’Allemagne, sur les pages sombres de son passé. En les assumant. Elle est la seule ex-Démocratie populaire à l’avoir fait. Elle perdrait beaucoup aux yeux du monde, en sanctionnant un historien qui n’a fait que son travail.

Post Scriptum, 29 de març del 2016.

Matt Lebovic publicà el proppassat 15 d’aqueix mes a The Times of Israel un article analitzant el rerefons de la iniciativa del govern polonès per prohibir que els camps d’extermini nazis ubicats al seu territori es denominin “polonesos” considerant que difamen el seu país.

Post Scriptum, 29 de juliol del 2017.

La Comissió Europea ha decidit obrir un expedient per infracció dels principis fonamentals de la Unió Europea a la República de Polònia arran d’una reforma del sistema judicial engegat pel govern que pot no respectar el principi de divisió de poders. És altament significatiu el pas donat per l’executiu comunitari en els termes que destaca avui Le Figaro ja que pot ser un precedent pel Regne d’Espanya en el cas que consumi els plans repressius contra les institucions catalanes per aturar el procés sobiranista en curs.

Post Scriptum, 17 de novembre del 2017.

La premsa israeliana es fa ressò de les proclames antijueves a la manifestació convocada per l’extrema dreta polonesa amb motiu de la diada nacional diumenge passat. El blocaire de The Times of Israel Daniel Farhi publica avui un punyent article titulat “La nostalgie” des Juifs s’empare de l’âme polonaise”.

Post SCriptum, 24 de desembre del 2017.

Patrick Edery, cervell del grup Partenaire Europe especialitzat a l’Europa central, va publicar el proppassat 21 d’aqueix mes a Le Figaro un article titulat “L’injustice faite à la Pologne, un déni de démocratie” on assenyala el tracte discriminatori de la UE envers Polònia aplicant el procediment de l’article 7 del Tractat de Lisboa i la laxitud envers el Regne d’Espanya que reprimeix impunement Catalunya.

Post SCriptum, 10 de gener del 2018.

Jean-Christophe Ploquin, redactor en cap del diari catòlic francès La Croix, publica avui un ben documentat apunt al seu bloc titulat “L’histoire de la Pologne, de la mort d’une civilisation à la naissance d’un État-nation”.

Post Scriptum, 1 de febrer del 2018.

La llei aprovada pel Parlament de Polònia segons la qual es penalitza l’expressió “camps de la mort polonesos” per referir-se als camps d’extermini nazi ubicats en el seu territori ha aixecat la protesta del govern d’Israel ja que suposa reescriure la història per deslliurar la població polonesa de tota responsabilitat en el genocidi del poble jueu. Segons historiadors de Yad Vashem entre 160.000 i 250.000 jueus van poder escapar de la persecució nazi però només un màxim del 20 % van sobreviure ja que la majoria van ser delatats o morts pels seus conciutadans polonesos. Per la seva part, Yair Lapid, parlamentari israelià fills de jueus polonesos supervivents de la Xoà publicà abans d’ahir a The Times of Israel aqueix breu però punyent article. “La vérité sur la Pologne et la Shoah”.

Les modificacions legislatives més destacades són aqueixes:

Article 1. L’Institut du Souvenir national – La Commission pour la poursuite des crimes contre la nation polonaise Loi du 18 décembre 1998 (Journal polonais des lois de 2016, point 1575) est modifiée comme suit :

1- Article 1 :
a) le point 1a est remplacé par le texte suivant :
« a) crimes nazis, crimes communistes, crimes commis par des nationalistes ukrainiens et des membres d’unités ukrainiennes collaborant avec le Troisième Reich, et autres crimes qui constituent des crimes contre la paix, des crimes contre l’humanité ou des crimes de guerre, commis contre des personnes de nationalité polonaise ou des citoyens polonais d’autres nationalités entre le 8 novembre 1917 et le 31 juillet 1990 ».
b) le point 2 est suivi du point 2a, libellé comme suit :
« 2a) protéger la réputation de la République de Pologne et de la nation polonaise ».

Ucraïna també ha protestat pel redactat que assenyala els col·laboracionistes ucrainesos com a responsables de massacres contra el poble polonès.

Post Scriptum, 20 de juny del 2018.

Bartosk Wielinski, periodista polonès, denuncia avui a Le Figaro: “La gouvernement polonais prend les contrôle de la justice”.

Post Scriptum, 11 d’octubre del 2021.

Avui, a Vilaweb, Vicent Partal publicava un editorial clarivident: “La rebel·lió polonesa, el moment calhounià d’Europa que Catalunya ha d’entendre.” La batalla polonesa aclarirà inevitablement els mecanismes europeus de poder i la preeminència de la constitució europea per damunt de les constitucions de cada estat, també de l’espanyola. Aqueix vespre es confirmava la seva predicció: “Polònia contraataca Europa usant la negativa espanyola a reconèixer la immunitat de Junqueras.” El govern de Polònia ha justificat políticament la polèmica sentència de Tribunal Constitucional sobre la primacia del dret estatal sobre el comunitari al·ludint el cas de la immunitat d’Oriol Junqueras i la decisió que van prendre les autoritats judicials espanyoles..

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!