L’atorgament del Nobel de Literatura d’enguany a Mario Vargas Llosa és ben merescut, però em fa pensar que encara que la llengua catalana tingués un escriptor amb possibilitats d’accedir a aquest guardó sense Estat propi no li donarien.
Els Nobel, sobretot els de literatura, tenen afegit un contingut simbòlic de reconeixement a la comunitat nacional a la qual s’adscriu el guanyador. Hi ha pressions diplomàtiques evidents i la cultura catalana no té un projecte nacional que la sustenti amb capacitat per contrarestar-les. I no solament això, sinó que la reconeguda animadversió a la catalanitat del guardonat peruà fa preveure maldecaps suplementaris a la nostra causa nacional.
Post Scriptum, 7 d’octubre del 2017.
Mario Vargas Llosa ha estat al llarg de tot el procés sobiranista un actiu propagandista de l’espanyolisme que demà tindrà un paper protagonista a la marxa convocada per Societat Civil Catalana a Barcelona contra la independència de Catalunya llegint-ne el manifest.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El venerable Vargas Llosa a banda d’escriure algún llibre d’èxit, ha estat un declarat antinacionalista, espanyoliste d’adopció i enemic de les nacions sense Estat com Catalunya i ho ha fet palés sempre que ha pogut per totes les Espanyes.
Com a bon ‘criollo’ peruà només reconeix els nazionalistes colonialistes i les nazions amb Estat.
En tot cas existeix un precedent: l’any 1904 Fréderic Mistral, autor en llengua occitana, va guanyar el Nobel de Literatura.
Mistral el va rebre (per pressions diplomatiques) juntament amb José Echegaray y Eizaguirre. No es podia tolerar que un poeta de llengua occitana (alguns creien que els catalans parlavem occità el rebés sol). I des de aleshores mai.
Angel Guimerà va ésser proposat durant més d’una dècada i no el va rebre mai.
No discuto que Vargas Llosa escriba bien y que yo haya disfrutado con varias de sus obras, pero no sólo es enemigo del catalán, sino también de las lenguas y culturas de la tierra que le vio nacer.
Aquest missatge és doblement inexacte.
1- Primer, Frederic Mistral i Isaac Bashevis Singer van ser guanyadors del Premi Nobel de Literatura per les sues obres escrites respectivament en occità i en jiddish, llengües sense Estat.
2- El català és la llengua nacional i oficial del Principat d’Andorra, membre de plen dret de les Nacions Unides. Doncs no podem classificar el català com a llengua sense Estat.