Avui s’escau el quart aniversari de l’aprovació de l’Estatut per referèndum del poble català i és simptomàtica l’absència de referències a aquesta data entre els polítics del règim i l’aparell mediàtic que li dóna suport.
La no-commemoració gairebé coincideix amb la deliberació definitiva del Tribunal Constitucional per sentenciar d’una vegada l’Estatut català que s’ha anunciat per a la setmana vinent. Hi ha alguns moviments tardans que promouen nous manifestos en defensa del text estatutari, però m’arriben sense esma, mancats d’empenta i de projecte.
L’anunciada liquidació de l’autonomia com a fòrmula d’autogovern previsiblement coincidirà amb l’esgotament de l’entesa tripartida a les urnes la propera tardor. Dissortadament, les consultes locals sobre la independència de catalunya continuen essent la millor resposta política al final del cicle històric iniciat amb la transició del franquisme a la restauració monàrquica.
L’alternativa independentista amb sentit estratègic i credibilitat electoral tot fa preveure que no serà a punt per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Haurà de ser a les eleccions a “Las Cortes” del 2012 quan hom pugui plantejar a les urnes el conflicte polític Catalunya-Espanya.
Post Scriptum, 19 de juny del 2010.
L’enquesta que publica avui El Periódico (l’estratega electoral del tripartit) relativa a les intencions de vot cara a les properes eleccions al Parlament de Catalunya confirma parcialment l’anàlisi exposat en aquest apunt. CIU capitalitza la desafecció social envers el tripartit i Espanya d’un independentisme que va camí de ser majoritari, però mancat d’estratègia rupturista.
Post Scriptum, 19 de juny del 2021.
D’ençà l’octubre del 2017 els actors polítics i socials que van interpretar que el referèndum d’autodeterminació havia estat un fracàs han menat tota mena d’actuacions per esberlar la unitat de l’independentisme, bandejar la unilateralitat i banalitzar els termes essencials del conflicte amb el poder espanyol (espoli, minorització lingüística, repressió judicial…) per tal d’arribar a una entesa amb els components de l’integrisme espanyol (PSOE i Podemos) que donaria per liquidat el procés independentista a canvi del restabliment del règim autonòmic sobre la base de l’Estatut del 2006.
Malgrat la majoria social i electoral pro-independentista refermada a les urnes, i contrarestant deliberadament les reeixides actuacions dels exiliats davant les instàncies judicials europees que obren expectatives real de fer efectiva la declaració d’independència, ERC, PDEcat i Jordi Sànchez dins de Junts per Catalunya, amb diferents nivells d’explicitació, han extremat les declaracions renunciant a la independència, la unilateralitat, al referèndum d’autodeterminació tot substituint-lo per un nou referèndum autonòmic amb tres opcions encara per concretar. Els presos seran indultats, en un gest del poder estatal per demostrar que ha gunyat la batalla i Catalunya està sota control, però la repressió és estructural i s’aplicarà de manera selectiva als independentistes persistents.
Som en un moment de retrocés i de desmobilització, però com diuen veus joves com la d’Ot Bou ahir a Vilaweb, no donem la guerra per perduda, encara que en condicions cada cop més adverses i havent de vèncer l’hostilitat dels nous agents col·laboradors del contra-independentisme (que no suportaran veure renèixer el moviment que han volgut liquidar).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per què dissortadament?
Sobre credibilitat, no depèn més aviat ara de l’electorat? Tenim informació i possibilitats de debat i contrast amb escreix, no crec que sigui aquest el problema principal.
A “Las Cortes”, com es plantejaria? Si hi ha qui no vol plantejar l’enfrontament
amb l’estat (que cal) amb la IP per referèndum, com preveus que ho plantegi a “Las Cortes”? És
ironia i no ho sé veure?
Jo diria que la cosa està molt clara, i que els “arronsats” i amb pèrdua galopant de credibilitat som una part del propi moviment social. Sembla que no volem veure el que hi ha, però de proposta clara a les eleccions de la tardor al Parlament ja n’hi ha.