Jaume Renyer

Amb aqueix enunciat he participat en una taula rodona a l’escola d’estiu de Solidaritat Catalana per la Independència que avui i demà s’està celebrant a Arbúcies.

Amb Jaume Argerich (professor de l’IESE) i Joan Canadell (del Centre Català de Negocis), i Emili Valdero moderant el debat, més de dues-centre persones han omplert durant gairebé un parell d’hores el poliesportiu de Can Delfí. Tots els ponents hem assenyalat la crisi econòmica estructural que fa irreversiblement inviable l’Estat espanyol i la viabilitat de la independència atesa la capacitat productiva del conjunt dels Països Catalans. Tots hem coincidit també a denunciar la inutilitat de reivindicar a les Corts espanyoles un pacte fiscal que equipari el finançament de la Generalitat al concert basc o navarrès.

Els partits espanyols ni volen, ni es poden permetre excepcionar Catalunya del sistema de regim comú previst a la LOFCA, revisat el 2009 amb el vist i plau dels partits addictes a l’ordre autonòmic inclòs ERC. El Partido Popular ja ha anunciat que no admetrà cap proposta que comporti excloure el finançament de Catalunya de la LOFCA (la llei orgànica que regula aqueixa matèria pel conjunt de les Comunitats Autònomes). Així, doncs, allò que estan fent els partits d’ordre és escenificar una enganyifa que acabarà en no res, com ja va succeir amb l’Estatut aprovat al 2006 i liquidat pel Tribunal Constitucional espanyol al 2010. Solidaritat ja ha anunciat que no participarà en aqueix nou paripé parlamentari.

Del pacte fiscal se n’han dit moltes coses i se n’han escrit ben poques per concretar el seu contingut. El document jurídicament més solvent en relació a aqueixa qüestió és l’informe elaborat per l’Institut d’Estudis Autonòmics titulat: “Sobre l’aplicació a Catalunya d’un nou model de finançament basat en el concert econòmic”, datat l’octubre de l’any passat. Llegint-lo queda clar que la jurisprudència del Tribunal Constitucional no admet l’aplicació a Catalunya de la Disposició Addicional Primera de la Constitució espanyola que es refereix als territoris, sense enumerar-los, que tenen reconeguts drets històrics en matèria econòmica. Per tant, Catalunya -com el País Valencià i les Illes Balears- estan incloses en el règim comú de finançament autonòmic. Sortir de la LOFCA requereix la reforma de la LOFCA per majoria absoluta a les Corts espanyoles i ni el PSOE ni el PP hi estan disposats. En resum, no és possible millorar substancialment el finançament autonòmic, només l’assoliment d’un estat propi pot acabar amb l’espoli del nostre país.