Avui fa vuit mesos de la massacre de caràcter genocida perpetrada pels gihadistes palestins contra els jueus d’Israel. La resposta del Tsahal a Gaza ha forçat Hamàs a minvar les seves capacitats però no pas els seus propòsits: no accepten la proposta de treva a canvi dels ostatges presentada pel president dels EUA en nom d’Israel. Recomano la lectura d’aqueix article de Jennifer Teale, ahir a Yedioth Ahronoth: “History of international pressure proves appealing to Hamas for cease-fire won’t work”. Malgrat aqueixa veritat: “Le monde exhorte le Hamas à accepter l’accord, qui semble signaler un rejet probable”.
La realitat que els opinadors mediàtics nostrats -i occidentals d’arreu- no volen veure és que aqueix conflicte és propugnat per l’eix iranià per exterminar Israel amb una ofensiva multidimensional en els propers dos anys, com abans d’ahir va explicar l’ex-ministre Avigdor Liberman: “l’Iran « prépare une Shoah pour nous dans les deux prochaines années ». “Israël sera attaqué dans le but de le détruire sur plusieurs fronts avec des dizaines de milliers de missiles en même temps”.
L’aversió a copsar els termes reals del conflicte resulten de les dècades de percepció volgudament distorsionada que els europeus han adoptat: la no confrontació per principi, malgrat els enemics siguin clars en les seves intencions (això es pot comprovar també en les reaccions porugues davant l’agressió de Rússia contra Ucraïna). Si hi ha guerra, que no hi hagi ni vencedors ni vençuts (veure l’editorial d’avui a Le Monde, “Gaza : mettre fin à une guerre sans vainqueur“).
La mateixa equidistància apliquen els fiscals del TPI proposant ordres de detenció contra Netanyahu i Sinwar, o avui l’ONU enllistant al mateix temps Israel i Hamàs com a causants de víctimes infantils. La indeferenciació entre agressors i agredits, genocides i massacrats és una impostura moral que, a més, no atura la cruel dinàmica dels esdeveniments, només emboira i retarda la resposta autodefensiva dels objectius dels genocides. Com va escriure ahir Alexandra Laignel-Lavatine arran dels actes commemoratius del desembarcament aliat a Normandia fa 80 anys, la consciència de qui és l’enemic i què comporta fer la guerra s’ha difuminat per dècades de pacifisme abstracte i indefensió compasiva, estèril als ulls dels agressors.
Avui, als ulls dels ignorants creats pels antisionsites a les nostres universitats i tots els telegrafistes que reprodueixen acríticament les consignes dels palestins als nostres mitjans, els sionistes són els nazis i els gihadistes els combatents per la llibertat, quan només cal comprovar que a la Segona Guerra Mundial els jueus lliutaven contra els nazis i els palestins n’eren els aliats.
A Gaza no hi haurà treva perquè Hamàs no vol, i al Líban hi haurà guerra perquè Hesbol·là la vol. Però TV3, Vilaweb, La Vanguardia acusaran Israel de ser l’agressor, incapaços de fer la distinció entre l’eix Iran-Rússia-Xina i les trinxeres del món lliure que són avui Ucraïna, Israel i Taiwan.
Post Scriptum, 8 de juny del 2024.
Punyent article de Seth J. Frantzman avui al Jerusalem Post: “A win for the side of good: Hostage rescue affirms righteousness of Israeli cause. Israel’s rescue of four hostages in Gaza brings hope amid ongoing conflict, highlighting the struggle against Hamas and the international community’s inadequate response.”
Post Scriptum, 12 de juny del 2024.
Al report diari corresponent a ahir l’ISW analitzava així l’estat de la situació al voltant de la treva a Gaza: The United Nations Security Council (UNSC) adopted a resolution on June 10 that called on Hamas to accept the latest ceasefire proposal.[7] The United States presented the resolution as part of several other diplomatic efforts to increase international pressure on Hamas to accept the proposal.[8] The resolution detailed the three phases of the ceasefire proposal and stressed that a ceasefire would continue even after the initial 42-day period of the first phase if negotiations for phase two are ongoing.[9] Hamas has expressed concern that the proposal does not ensure a permanent end to hostilities.[10] A senior Hamas official told Reuters on June 11 that it accepts the UNSC resolution and is ready to negotiate over the details.[11] US Secretary of State Antony Blinken said Hamas’ response is “hopeful,” but noted that Hamas’ leadership in the Gaza Strip will be the one to make final decisions.[12]
Hamas leader in the Gaza Strip Yahya Sinwar remains confident in Hamas’ position in the Gaza Strip and believes that Israel has “more to lose” than Hamas. Sinwar recently told mediators that, “[Hamas] has the Israelis exactly where [Hamas] wants them.”[13] Sinwar believes that Israel has more to lose from the war than Hamas does, and that Hamas can continue the fight in the Gaza Strip.[14] Sinwar’s confidence is reflected in Hamas’ insistence on its maximalist demands during negotiations since December 2023. Hamas likely remains confident that it will survive Israeli military operations in the Gaza Strip and can therefore maintain its maximalist demands without granting major concessions.
Sinwar recently told unspecified allies that the current war is similar to the Battle of Karbala in 680 CE.[15] Imam Hussein, the third Shia imam, led a small band of fighters against the massive army of the Umayyad Caliph Yazid in the battle and ultimately sacrificed himself and his men to defend true Islam.[16] Iran and the broader Axis of Resistance commonly reference the Battle of Karbala in military doctrine related to challenging ”oppressors.”[17] The story of Hussein is a very significant event in Islamic history, and Sinwar’s reference to it is not unusual. Sinwar is analogizing himself and his fighters to Hussein and his followers.
Post Scriptum, 19 de juny del 2024.
Ahir, Ron Ben-Yishai, a Yedioth Aharonth: “Por qué Hezbolá se convirtió en la principal y más urgente amenaza para Israel”.
Post Scriptum, 24 de juny del 2024.
El mateix dia que Netanyahu exposa a la Knesset que l’Iran està atacant en tots els fronts, l’exèrcit dels EUA diu que si Israel ataca Hesbol·là la resposta de l’eix iranià serà tan massiva que no es podrà aturar. Yonah Jeremy Bob analitza les conseqüències d’aqueixa declaració al Jerusalem Post: Did CQ Brown just blow Israel’s leverage versus Hezbollah? Publicly undermining the viability of a military threat which could get Hezbollah to agree to a diplomatic deal seems to do little right now.
Post Scriptum, 2 de juliol del 2024.
Lazar Berman, ahir a The Times of Israel: “9 mois après, Israël n’est pas plus proche de ses objectifs“.
Post Scriptum, 7 de juliol del 2024.
Avui, a The Times of Israel: “Netanyahu’s office issues list of non-negotiable demands ahead of renewed talks. Ahead of renewed hostage-truce talks, Prime Minister Benjamin Netanyahu’s office issues a numbered list of four demands it says are non-negotiable, as mediators prepare to meet this week in Cairo and Doha.
The list declares that:
1. “Any deal will allow Israel to return to fighting until its war aims are met.”
2. “Weapons smuggling to Hamas from the Gaza-Egypt border will not be possible.”
3. “The return of thousands of armed terrorists to the northern Gaza Strip will not be possible.”
4. “Israel will maximize the number of living hostages who will be returned from Hamas captivity.”
The statement states that Netanyahu’s refusal to stop the IDF ground operation in Rafah “is what brought Hamas back to the negotiating table,” and that Netanyahu “continues to stand firmly behind the principles that have already been agreed by Israel.”
The statement concludes that the “framework that was agreed by Israel and was welcomed by President Biden will enable Israel to return hostages without harming the other aims of the war.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!