País perplex, el nostre, ho diuen fins i tot els sociòlegs de l’IEC. Ahir aquesta perplexitat és va fer patent en la buidor dels discursos de les autoritats, en el secretisme i la confusió que envolta les negociacions sobre el finançament i en els inajornables viatges a Saragossa i Berlin del duet que hi ha al capdavant de la Generalitat.
La majoria de la població assisteix expectant, a una prudent distància, al debat sobre el finançament i les especulacions al voltant de la previsible sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. Perplexitat barrejada amb la preocupació pel mal averany que presenta la situació econòmica domèstica, i amb la sensació d’indefensió davant uns efectes que hom percep seran negatius. Enmig del desconcert general de la classe política i del silenci mediàtic, la determinació d’un home com Oriol Falguera ha fet possible l’èxit de la campanya dels Cent anys d’estelada. Més de cent ajuntaments van tenir el coratge d’hissar-la desafiant els notables claudicants i incapaços que amb la seva passivitat apuntalen l’ordre establert. El voluntarisme, menyspreat pels professionals de la política, ha demostrat que el patriotisme emergeix si hi ha líders creïbles i projectes factibles.
El sobiranisme cívic va demostrar també la seva vitalitat encapçalant les mobilitzacions d’ahir a Barcelona, i l’esquerra independentista extraparlamentària va fer patent la seva puixança arreu del país davant l’absència d’ERC dels carrers. A Reus, l’Esquerra no va afegir-se a la manifestació dels col·lectius independentistes del Camp de Tarragona, en una mostra més de la falta de direcció política que caracteritza el partit en aquestes comarques. Les commemoracions d’aquest Onze de Setembre han transcorregut entre la perplexitat i l’expectativa que del previsible fiasco del finançament i de l’Estatut en sorgeixi alguna reacció d’afirmació nacional catalana front a la dependència política i econòmica que ens atenalla com a poble.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Perplex és poc, trobo inaudita i gens clara la forma com s’han posat d’acord en Carretero i en Bertran, per passar pel ribot d’en Guerra el corrent Esquerra Independentista, després del congrés nacional.
Les explicacions que es donen a la base són insuficients, a mi no me n’ha arribat ninguna, i no he canviat d’adreça electrònica.
Les línies bàsiques del corrent finat s’haurien de mantenir, cal abocar llum a la foscor, o almenys esplicar-se millor.
Els que ens vam partir la cara al Vallès Oriental estarem anys llepant-nos les ferides. Collons.