Convivencia Civica Catalana, així en castellà, és una entitat que actua efectivament en el sentit contrari de la seva denominació. De fet s’hauria de dir “Dominación Factica Española”, ja que agrupa els ciutadans residents a Catalunya que senten aversió per la catalanitat en totes les seves expressions i criden al poder estatal perquè imposi el seu ordre reblant encara més la submissió del nostre país.
La CCC, i tot el conglomerat de grups espanyolistes que promouen la impostura consistent en invertir els papers de dominant i dominat, s’autopresenten com a defensors dels castellanoparlants discriminats per l’ordre polític existent a Catalunya. Sovint apel·len a paralel·lismes amb la situació dels jueus a l’Alemanya nazi (cínicament, ells que justifiquen el franquisme) evidenciant una conducta psicològica consistent en projectar en els altres les veritables intencions pròpies: la persecució fins a la erradicació de tot vestigi de catalanitat.
L’espanyolisme és una identitat de substitució, que no suporta la coexistència amb les identitats dels pobles sotmesos a la seva dominació i que avui es presenta sota l’empara del dret individual a l’escolarització en castellà per negar el dret col.lectiu del poble català a la supervivència de la nostra llengua. La cobertura ideològica a aquesta fal·làcia l’han aportat les elits castellanitzades autòctones, els integrants del Foro Babel, Francesc de Carreras i altres botiflers.
Post Scriptum, 19 de gener del 2017.
Concòrdia Cívica és el nom triat (amb reminiscències cambonianes) per una nova entitat espanyolista presentada públicament avui a Barcelona que insisteix en adoptar denominacions que expressen el contrari dels seus propòsits reals: justificar la dominació política que l’ordre estatal espanyol exerceix sobre el poble català. L’argumentari desplegat pels promotors és d’una inconsistència jurídica i política manifesta, fet que albira poca transcendència a l’artilugi. A qui cal seguir amb atenció els moviments és a Josep Piqué, molt per damunt intel·lectualment i estratègicament de Fidalgo (fa poc encara il·lustrava les seves col·laboracions a E-Notícies retratant-se amb un embut al cap) i companyia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sempre som al mateix lloc fa quasi 80 anys l’A. Rovira i Virgili en deia”Els hostes exigents”
” Hi ha una pila de castellans –ens atrevim a dir la majoria de castellans– que tenen la inflada pretensió que se’ls ha de parlar sempre en el propi idioma. Que apliquessin aqueixa pretensió al territori del seu país, no seria pas vituperable. Però ells l’estenen al territori dels altres països de l’Estat espanyol, com si la gent que els habita fossin una colla de criats quehaguessin de parlar per força davant de l’amo, el llenguatge d’aquest.
Permetrien els castellans que dins Castella, els forasters els volguessin privar del lliure ús de la llengua castellana? Consentirien que forasters mal educats privessin de parlar en castellà als castellans dins Castella, amb el pretext que aquells no entenen la llengua castellana? I no cal retreure l’argument que ells, els castellans, no entenen el català. Tant si l’entenen com si no, les més elementals nocions d’educació i respecte els obliguen a escoltar el llenguatge del país on es troben.
És que els castellans, quan van a l’estranger, exigeixen que se’ls parli en castellà? És queexigeixen que parli tothom en castellà allí on ells siguin presents? No. Reserven aqueixa pretensió absurda per als països de llengua no castellana enclosos dins l’Estat espanyol.Mentre que als estrangers els consideren en aquest punt com a iguals, als catalans ens consideren com uns inferiors, com uns pobres servents que han de parlar en la llengua de l’amo. (…)
Antoni Rovira i Virgili
“La Campana de Gràcia”, 15-IV-1922
M’agradia saber qui els paga. No crec que aquests enemics del poble català hi posin calers. ¿No hi ha periodistes o policies a Catalunya que puguin fer aquesta investigació? Si sabéssim qui els paga, ho entendríem tot.
Com diu Xavier Bosch en el seu magnífic llibre: “Se sabrà tot”, Només cal que els que ho sabin o facin públic. De totes maneres, si amb tot el que s’ha sabut que han fet els espanyols contra el nostre poble, encara no votem tots partits independentistes, segurament quan es publiquès la notícia, no canviaria el vot ningú.