Jaume Renyer

Carme Chacón, Josep Antoni Duran Lleida i Josep Piqué són tres personatges clau en vistes a les eleccions del 25-N i la recomposició de les forces polítiques que el procés engegat a partir de la manifestació de l’Onze de setembre d’enguany s’ha iniciat a Catalunya.

D’entrada, cal reiterar que l’eix Espanya-Catalunya, (és a dir els respectius projectes nacionals contraposats) clarifica qui està amb l’ordre dominant establert i qui esta per la  fi de l’espoli i la dependència, aqueix és el veritable i concret eix esquerra-dreta.  Insistir en revifar de manera abstracta el segon per contraposar-lo al primer és fer el joc a l’ordre establert, ras i curt.

Chacón, Duran i Piqué tenen en comú la defensa de la unitat de l’Estat espanyol i el sistema de dominació política i saqueig econòmic sobre el poble català. Chacón aspira a liderar el PSOE i si cal liquidar el PSC fins a reduir-lo a una federació regional com son la valenciana i la balear. Està també predisposada a bastir un front unionista amb el PP per tal d’impedir, per la força si cal, l’exercici del dret d’autodeterminació del poble català.

Duran és l’home de confiança de l’espanyolisme dins CIU, decidit a acabar amb el joc de la puta i la Ramoneta que tradicionalment ha fet la coalició autonomista creada per Jordi Pujol. Els poders fàctics i mediàtics autòctons que aposten per Espanya, com la Caixa i La Vanguardia, i que són els que han mantingut una entesa de conveniència amb CIU centren la seva estratègia en reconduir la coalició que lidera, de moment, Artur Mas cap als seus postulats autonomistes a canvi d’un pacte fiscal acceptable pel PP.

Josep Piqué és el més intel·ligent dels tres; deixeble de Joan Hortalà a la facultat d’Econòmiques de la UB, ben connectat amb el món empresarial, fill de franquista passat pel PSUC i ara polític d’ordre al servei del projecte espanyol fent pedagogia de les virtuds de l’espoli econòmic que s’imposa al poble català. Aspira a ser el Pierre Trudeau autòcton que desarticuli el procés sobiranista latent però per això hauria de comandar el govern espanyol, no pas el de la Generalitat.

Post Scriptum, 19 de novembre del 2017.

Ni Duran, ni Piqué podran fer de Trudeau: l’espanyolisme vol tornar al franquisme i hauran de fer de Petain, però sense presentar-se a les eleccions del 21-D, com tampoc ho farà Borrell. Tots aqueixos politicastres que viuen del règim saben que no guanyaran a Catalunya, només hi venen a bramar el seu (auto)odi contra un poble que no reconeixen com a seu. Aqueix cop, a diferència del 27-S quan es va presentar UDC només per restar 90.000 vots a l’independentisme (els que van mancar per arribar al 50% dels emesos), només es presenten com a tercera via els Comuns, uns falsos equidistants que són de fet la marca blanca del bloc del 155 CE (PP, PSOE i Ciudadanos) contra el republicanisme (Junts per Catalunya, ERC i CUP).

Post Scriptum, 6 d’abril del 2023.

Avui s’ha conegut la mort de Josep Piqué, a Madrid, on van a raure els espanyolistes nostrats que no suporten viure en una Catalunya que encara no s’ha rendit del tot. Piqué ha estat bel·ligerant contra el seu propi país i mesell envers Espanya, irrellevant a la fi a tot arreu, només l’èxit professional particular l’ha acompanyat com passa sovint en els qui situen per davant del seu poble la seva persona.