Jaume Renyer

Avui, un grapat de mossos d’esquadra de les comarques gironines han fet pública la iniciativa de constituir  el col·lectiu Mossos per la independència i adherir-se a l’Assemblea Nacional Catalana.

Aqueix pas endavant d’un quants policies catalans amb consciència nacional restableix parcialment el prestigi col·lectiu del Mossos, malmès pels sindicats que van promoure l’ús del castellà per tal de pressionar el Govern de la Generalitat a l’hora de negociar les seves reivindicacions professionals. La garantia de la seguretat és un dels factors clau en un procés d’independència que serà conflictiu per les resistències que oposaran els defensors de l’ordre espanyol establert. Per això, la lleialtat del mossos al país i a les institucions que l’han de representar és fonamental per superar les operacions de desestabilització que miraran d’erosionat la convivència en pau entre la ciutadania. En un cos jerarquitzat aqueixa responsabilitat correspon als comandaments -principalment-, però el gest d’avui d’uns quants agents dóna confiança als sectors que població que de manera creixent van fent passos en suport a l’assoliment d’un estat català.

De retruc, el pas que han fet els mossos independentistes desqualifica les campanyes de desprestigi que van ser orquestrades contra del Cos de la Policia de Catalunya arran de les mobilitzacions d’estudiants contra el Pla Bolonya, durant l’etapa del segon govern tripartit. Així mateix deixa en evidència a aquells qui des de postures pretesament independentistes equiparen els Mossos d’Esquadra amb els cossos de seguretat de l’Estat quan actuen  front als agitadors “antisistema” que han fet cova, com els lladres que venen d’Almansa, a casa nostra.

Post  Scriptum, 5 de novembre del 2016.

La sectorial de l’ANC, Mossos per la Independència ha fet públic avui aqueix comunicat que ha reproduit Vilaweb:

“En relació a la recent detenció de la Sra. Montserrat Venturós, alcaldessa de Berga, des de la Sectorial Mossos per la Independència de l’ANC, MANIFESTEM:

1.- Els membres de la Sectorial Mossos per la Independència no fem declaracions en nom del Cos de Policia – Mossos d’Esquadra de la Generalitat de Catalunya ni el representem. Pertanyem a un determinat sector professional i, en base això, ens constituïm en una sectorial com la resta de col·lectius professionals de les assembles sectorials de l’ANC.

2.- Som ciutadans que gaudim plenament de tots els drets civils i polítics.

3.- El nostre posicionament vers el procés d’independència de Catalunya és públicament manifest. Hem estat investigats internament i hem estat qüestionats diverses vegades per part de determinats partits polítics al Parlament de Catalunya. Malgrat això, el nostre compromís és viu i ferm, i com hem dit en diverses ocasions, no defallirem.

4.- Qualsevol estat de dret actual s’estructura a través de tres poders: l’executiu, el legislatiu i el judicial. Catalunya gaudeix dels dos primers poders (Govern i Parlament) però, a hores d’ara, no disposa de poder judicial.

5.- El poder judicial és un element inqüestionable i imprescindible de qualsevol estat de dret. Actua (o hauria d’actuar) amb imparcialitat, neutralitat i independència de la resta de poders per a garantir la tutela judicial efectiva de tota la ciutadana en defensa dels seus drets, deures i llibertats. Les dades de la Comissió Europea d’aquest 2016 situen Espanya com un estat on la percepció de la independència judicial és una de les més baixes de la Unió Europea, ocupant el lloc 23 sobre 28. Aquest fet, confirma la innegable necessitat de disposar d’un poder judicial que sigui absolutament independent per poder garantir l’estat de dret.

6.- L’actual legislació, i mentre no se n’aprovi cap altra, determina que la responsabilitat penal és, sobretot, personal, per la qual cosa, qui comet un delicte n’ha de respondre personalment. En aquest sentit, quan un membre del Cos de Policia – Mossos d’Esquadra, així com de qualsevol cos policial, tot funcionari, i val dir, tota autoritat pública i tot ciutadà, rep un requeriment o una interlocutòria judicial, o similar, que li ordeni realitzar un acte que estigui obligat a complir, la seva desobediència pot suposar la responsabilitat penal personal i intransferible.

7.- Atesa la responsabilitat penal personal que suposa la comissió d’un delicte –entre ells, la desobediència–, no es pot obligar ningú a desobeir una ordre o un requeriment provinent d’una autoritat judicial. Entenem que la desobediència ha de ser, en tots els casos, una opció i una decisió personal, també pels membres del Cos de Policia – Mossos d’Esquadra.

8.- Instem al Govern de la Generalitat i al Parlament de Catalunya (poder executiu i legislatiu) a garantir l’empara i la protecció de tothom, no només jurídica (lleis de transitorietat jurídica –en cartera), sinó també judicial a través d’un organisme, institució o normativa vinculant que garanteixi la tutela judicial efectiva i que contraresti els efectes jurídics (coercitius, punitius i executoris) del poder judicial espanyol.

9.- Com a membres de l’ANC, mostrem la nostra plena solidaritat vers la Sra. Montserrat Venturós, així com vers totes les persones i autoritats públiques que estan acusades o investigades per causes relacionades amb el procés d’independència de Catalunya; un procés exemplar i reconegut internacionalment com a pacífic, democràtic, inclusiu i integrador, avalat per la majoria dels catalans, el Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya.

10.- Creiem que el fet originari que va motivar les citacions judicials de la Sra. Montserrat Venturós, i la posterior ordre de detenció, és incongruent, inoportú i desproporcionat, i jurídicament qüestionable, i més tenint en compte la Resolució 497/X del Parlament de Catalunya, de 29 de gener de 2014, que reconeix l’estelada com a símbol d’un anhel i d’una reivindicació democràtica del poble català. Al nostre entendre, l’ordre de detenció esdevé una mostra més de la judicialtizació d’un procés polític que hauria de tenir respostes polítiques.”

Post Scriptum, 27 de març del 2018.

Com molt bé escriu avui a Vilaweb Pere Martí, el govern espanyol pretèn enfrontar el Mossos d’Esquadra amb la ciutadania que els hi va expressar el seu suport arran dels atemptats jihadistes de l’agost passat i la manera com van gestionar la seva actuació l’1 d’octubre passat. Dins del Cos hi ha de tot, com reflexe que són de la diversitat de la població catalana, hi ha espanyolistes que collaboren descaradament amb l’estratègia de desgast del Ministerio del Interior, però també molts altres patriotes que són l’embrió de la nostra estructura d’estat en matèria de seguretat. Malgrat les dificultats presents no hem de perdre aqueixa perspectiva i no contribuir a deslegitimar tot el Cos.

Post Scriptum, 11 d’abril del 2019.

Vilaweb entrevista avui Albert Donaire, un dels agents més coneguts del col·lectiu Mossos per la Independència: “S’havia d’haver habilitat una legalitat alternativa perquè els Mossos s’hi haguessin pogut acollir”.

Post Scriptum, 1 d’octubre del 2020.

Avui, Vilaweb informa que el ministre “Grande-Marlaska condecora la cúpula dels Mossos per la repressió de les protestes contra la sentència”, un gest pervers equiparable a la designació de Jordi Pujol “español del año” per part de l’ABC l’any 1984. Estant pendent de sentència el major Trapero i l’anterior cúpula dels Mossos d’Esquadra que els seus successors acceptin les condecoracions és una humiliació suplementària.