El moviment denominat anticapitalista sorgir a Europa Occidental amb posterioritat a la caiguda del mur de Berlín i l’ensorrament del model soviètic és un intent de reconstrucció d’una alternativa abstracta a les societats obertes europees amb components ideològics diversos sense concreció operativa enlloc, per ara, i això que la crisi dels partits socialdemòcrates ofereix una oportunitat per a nous plantejaments de transformació social.
Sota aqueixa denominació s’hi aixopluga una varietat de col·lectius que tenen com a vincle comú la crítica destructiva del model de societat occidental, aguditzant els seus dèficits fins a l’extrem, arribant a emparar tota mena d’adversaris fins i tot l’islamisme, com ja va advertir fa anys Fred Halliday. Malgrat la seva sobreprojecció mediàtica és un moviment poc estudiat per sociòlegs i politòlegs, llevat d’excepcions com el francès Pierre-André Taguieff que ha parat compte en un dels aspectes més punyents de la seva estratègia: la deslegitimació sistemàtica de la policia presentada com un cos antisocial.
L’assetjament mediàtic a les polítiques de seguretat en nom del progressisme abstracte i banal ha tingut a França un ressò sobredimensionat que ha menat a l’actual crisi d’autoritat moral de l’Estat i a l’encobriment de les causes reals de la violència anti-policial que hi ha esclatat. La valoració social de la policia francesa supera el vuitanta per cent a totes les enquestes i en canvi els mitjans de comunicació i la classe política adopten una actitud refractària envers les reivindicacions dels agents que es manifesten per milers arreu de l’hexàgon.
Un procés similar, encara que de moment a menor escala, s’està donant a Catalunya i precisament contra els Mossos d’Esquadra per part del progressisme autòcton (ICV abans, ara Podem i, sobretot, la CUP) tot i que encara no s’ha arribat al punt de les agressions mortals contra policies com està passant a França. La combinació de moviments “anti-racistes”, islamistes i antisistema no té al nostre país, encara, un potencial destructiu equiparable capaç d’aprofitar l’absència de consciència a l’hora de defensar les llibertats republicanes i l’ordre democràtic des d’una perspectiva nacional catalana.
Campanyes com “Donem la cara”, victimitzant els investigats per els actes vandàlics que reiteradament acompanyen les mobilitzacions okupes i dels autodenominats moviments socials, com si els Mossos d’Esquadra fossin un cos repressiu al servei d’un règim dictatorial, són una impostura al servei d’una estratègia de deslegitimació policial i pro impunitat dels actors que empren la violència per tal d’imposar en un futur un ordre polític totalitari.
Plataformes com Alerta Solidària acusen els mossos de connivència amb el feixisme i la CUP escampa la brama de deslleialtat a les institucions catalanes per part dels comandaments dels Mossos d’Esquadra manipulant, per exemple, la detenció de l’alcaldessa de Berga en favor d’aqueixa estratègia de desgast que assolit un èxit sense precedents gràcies a l’actitud claudicant de Junts pel Sí.
El Parlament de Catalunya ha aprovat el 10 de novembre proppassat a iniciativa de la CUP la moció 73/XI que porta per títol, “Veritat, justícia i reparació: contra la impunitat i les vulneracions dels drets humans per part dels cossos de seguretat” que diu textualment:
“1. El Parlament de Catalunya insta el Síndic de Greuges, en el marc del Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura, i el Govern a vetllar pel circuit i el tractament correctes de les denúncies de vulneració de drets humans pels cossos policials que exerceixen funcions a Catalunya. En aquest sentit, el Parlament insta el Síndic de Greuges a:
a) Elaborar un informe anual específic que inclogui totes les denúncies per casos de vulneració de drets humans per part dels cossos policials que exerceixen funcions a Catalunya.
b) Obrir investigacions d’ofici cada cop que hi hagi una denúncia de vulneració de drets humans per part dels cossos policials que exerceixen funcions a Catalunya, amb l’emissió d’informes específics que s’han d’inserir en els circuits policials de sanció: Consell de Policia, en el cas dels Mossos d’Esquadra, i circuits municipals, en el cas de les policies locals.
c) Vetllar per la transparència del Departament d’Interior, el Ministeri de l’Interior i els ajuntaments pel que fa a les dades relatives a les morts de persones sota custòdia policial a Catalunya i a les causes d’aquestes morts.
2. El Parlament de Catalunya insta el Govern a fer que sigui el Departament d’Interior, quan hi hagi indicis de vulneració de drets humans per algun agent dels Mossos d’Esquadra, qui investigui en primera instància, sense necessitat d’esperar la denúncia formal pertinent.
3. El Parlament de Catalunya insta el Govern a publicar en el web del Departament d’Interior les dades oficials de les morts de persones sota custòdia de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra o de les policies locals.”
Com escriu el proppassat 21 d’aqueix mes Marc Costa al butlletí del Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya, “Tenim un problema amb la nostra policia” en ple procés sobiranista creat, sobretot, pels qui tenen per objectiu prioritari no pas la llibertat del poble català sinó l’establiment d’un ordre social anticapitalista.
Post SCriptum, 6 de maig del 2017.
Ahir al vespre hi va haver aldarulls a Manresa en el decurs d’una manifestació convocada per col·lectius anticapitalistes per protestar contra l’actuació del Mossos d’Esquadra el Primer de Maig en detenir dos dels participants de la marxa “alternativa”. Els lemes dels manifestants eren: “Contra la repressió policial”, “O nosaltres o ells”, “Prenem els carrers”, propis de l’extrema esquerra antidemocràtica que emergeix sobretot a França, com assenyala Pierre Rigoulot, i també a Catalunya.
Els encaputxats destrossant establiments públics o privats ja no és només una actuació habitual a Barcelona sinó que comença a estendre’s a les capitals de comarca, com ara Manresa. El discurs victimista autojustificatori d’aqueixa ideologia destructiva gaudeix d’una tolerància mediàtica i política injustificable i gestos com el del regidor d’ERC de Manresa enfrontant-se als encaputxats són excepcionals, dissortadament.
Post Scriptum, 25 d’agost del 2017.
El reconeixement social assolit pels Mossos d’Esquadra arran de la seva eficient resposta policial contra els jihadistes després dels atemptats de Barcelona i Cambrils resulta insuportable no solament pel poder espanyol que veu emergir una estructura essencial pel futur estat català sinó pels col·lectius anticapitalistes que fan de la deslegitimació de la funció policial l’eix de la seva actuació antisocial i antinacional. Un exemple és aqueix infame article signat pel secretari d’acció social de la CGT-Catalunya, Òscar Murciano, titulat “Els perills de la beatificació policial“.
Post Scriptum, 9 de juny del 2020.
Comparteixo totalment l’anàlisi de Pere Martí, avui a Vilaweb: “Qui protegeix Jordi Arasa?”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Afegiria que les actituds corporativistes no ajuden gaire a legitimar la policia: uns policies com cal no volen tenir col·legues responsables d’assassinats, tortures o mutilacions, i haurien de ser els primers a exigir l’aclariment dels fets, però massa sovint apareixen voluntats de defugir responsabilitats (un exemple ben recent el tenim amb el cas Quintana).