“Formant mestres per a la democràcia”, de Pere Carbonell i Fita, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003.
Ensenyament i catalanitat són factors complementaris, educar és crear i donar sentit de continuïtat a una comunitat nacional. La influència de l’Escola Normal de la Generalitat durant l’etapa republicana fou determinant, tant en la formació dels mestres com dels alumnes, a l’hora d’irradiar cap al conjunt de la societat els valors democràtics, laics, igualitaris i d’una profunda catalanitat. Pere Carbonell (Barcelona, 1916) fou un dels mestres formats a l’Escola Normal, i fou militar de l’exèrcit de la República i posteriorment, un destacat integrant de la Secció Militar del Front Nacional de Catalunya, al costat de Jaume Martínez Vendrell i Jaume Cornudella Olivé.
El franquisme l’exclogué de la funció docent, però sempre servà interiorment la condició de mestre i dels valors que adquirí com a tal n’ha escrit aquest llibre que repassa, breument, la història de l’Escola i presenta una panoràmica biogràfica d’alguns dels alumnes més eminents.
Rellegint aquestes pàgines, amenes i ben escrites, no puc evitar contrastar l’esperit que impregnava el món de l’ensenyamentd’aleshores i la situació actual, en la que un dels factors determinants per explicar l’atzucac (de l’escola i de la universitat) és la falta d’un model de país a transmetre, uns valors comuns socialment i nacionalment compartits. Hi ha un projecte de llei d’educació en perspectiva i unes protestes sindicals anunciades al marge dels intents organitzats per repensar l’escola des d’una perspectiva multidisciplinar. A la universitat, les protestes dels estudiants contra “el pla Bolonya” i “la privatització” hipotètica reflecteixen més desorientació que crítica alternativa a un model de gestió indefinit.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!