“Nous estats i principi democràtic”, d’Hèctor López Bofill, Angle Editorial, Barcelona, 2008.
Aquest és un llibre, de petit format però de contingut ric, amb reflexions aprofundides sobre el paper dels estats en l’era global, la seva legitimació democràtica i el dret d’autodeterminació. Ben merescudament va guanyar l’any passat el Premi Idees, d’assaig breu, que convoca anualment el Centre d’Estudis de Temes Contemporanis.
La tesi central del llibre és que “la idea d’Estat i el concepte de sobirania han estat reforçats pel pensament teòric i per les dinàmiques polítiques i que, en l’actualitat, la seva presència té més vigència que mai”. Personalment també comparteixo aquesta opinió que desmenteix les interpretacions, alegrement formulades no fa pas massa anys, segons les quals un nou ordre cosmopolita sorgit de les xarxes transnacionals de fluxos econòmics, demogràfics i culturals anirien superant el monopoli del poder en mans dels estats.
En resum, una contribució més, innovadora com les precedents del mateix autor, que enrobusteix el pensament polític nacionalment autocentrat. Ben escrita, amb llenguatge precís i entenedor, no apte per dropos, trepes, ni freakis, i de lectura imprescindible pels patriotes republicans, de cor i de fets.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Abans de res he de dir que no he llegit aquest llibre, per evitar males interpretacions. No ho he fet ni ho faré: no tinc tant de temps, per desgràcia, per a perdre’l en bajanades.
El fet que el llibre guanyés el premi “Idees” (premi pel nom del premi!) ja em diu de quin peu calça. Allò de la vicepresidència, no? Una jugada de les moltes del senyor Carod, entestat a crear un succedani de “pensament nacionalista” a tota costa, i amb els euros que calguin. Ajudat per l’ínclit Alfred Bosch, intel·lectual a sou d’ERC.
Sobre l’Hèctor (López) Bofill (poso entre parèntesi el primer cognom, en tant que ell també el fa aparèixer o desaparèixer en funció de les conveniències): em sembla un pseudopensador de segona fila, d’idees més que mediocres. Un home entestat en defensar que Catalunya hi gaunyarà si és independent en tant que els seus empresaris hi guanyaran. Brutal. Un desastre brutal. Doncs mira, que a ERC la votin els empresaris, a veure on arriben. Guanyaran més euros si som independents? Vaja! Doncs mira, que paguin la independència.