Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

17 de maig de 2010
1 comentari

Llibres (LXXXV)

“Lo nou diccionari lleidatà-català”, de Robert Masip, Ferran Montardit i David Prenafeta, Alfazeta Edicions, Lleida, 2010.

De tots els meus llibres de Sant Jordi d’enguany el que més m’ha fet riure i pensar ha estat aquest peculiar diccionari lúdico-reivindicatiu de la variant dialèctal del català de Ponent.  El meu pare era fill d’un poble del Pla d’Urgell i, tot i que maridat i afincat a Tarragona, tota la vida va mantenir expressions pròpies del lèxic de la gent de la terra ferma d’antany.

Més enllà d’aquesta predisposició favorable al manteniment de l’ús de mots i expressions avui postergades pel dictat d’allò lingüísticament correcte, coincideixo amb l’objectiu dels autors: la vitalitat de la llengua catalana passa per l’acceptació i recuperació de la seva riquesa i diversitat. L’èxit d’aquesta obra ha estat notori: tres edicions en dos mesos, prova de l’encert dels seus autors a l’hora de trobar la forma i el moment de publicar-la.

  1. Comparteixo la necessitat de prservar i divulgar les peculiaritats de cada variant catalana, com el Lleidatà, que és tan catalana com qualsevol altra, per això no entenc i rebutjo el nom del llibre. Si diem que és un diccionari lleidatà-català sembla que el lleidatà sigui un subordinat del català i que això pugui crear sentiment de recel i, Déu no ho vulgui, secessionisme lingüístic.
    Perquè molts no obriran el llibre i es quedaran només amb el títol.
    Ara bé, cadascú posa el títol que li rota al seu llibre.

Respon a Antoni Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!