Aquest dies freds i foscos ve de gust quedar-se a casa, vora el foc a terra, amb lectures que convidin a la serenor de l’ànima. Són dels pocs moments que dedico a llegir poesia, el darrer fou “Terra fonda“, de Lurdes Magrat. Per això he rellegit aquest llibre de poemes de Teresa Pascual i Soler (Grau de Gandia, 1952), una autora i traductora que conrea la introspecció filosòfica -un gènere que sempre m’ha interessat-, i del qual en reprodueixo aquesta:
Aquell silenci nou i antic alhora
ha trucat a la porta i et reclama
injustament o just que passes comptes,
i la vida es remou inquieta i sola
davant de tu, present i contra tu,
amb un record irrevocable encès
que ha tornat com era o com et penses.
Obris els ulls i és la tarda qui ocupa
atentament el lloc d’aquella pausa
que tu reprens com una cosa teua
també sobre la tarda que conspira.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!