“Le nouveau national-populisme”, Pierre-André Taguieff, CNRS Editions, París, 2012.
Aqueix és un llibre breu de recent aparició, obra d’un dels més acreditats politòlegs contemporanis especialitzat en el domini dels moviments socials de caire reaccionari, antisionista i populista a l’àmbit europeu. Als anys vuitanta, la revista Debats editada per la Diputació de València va publicar algun dels seus treballs relatius a l’allavòrens emergent Front National francés liderat per Jean Marie Le Pen. Posteriorment ha destacat analitzant els anomenats contra-reaccionaris i antisionistes autoanomenats d’esquerres, per centrar-se darrerament en l’estudi dels nacional-populismes que rebroten arreu d’una Europa en declivi.
Taguieff engloba fins de la categoria dels nacional-populismes contemporanis els corrents demagògics de dreta i esquerra que operant fins del marc de les democràcies liberals contraposen els principis d’aqueixes a les aspiracions dels pobles presentats com a víctimes de fenòmens desestabilitzadors com la globalització, les elits tecnocràtiques i la immigració extracomunitària, en lloc destacat.