Cada cop estan més interelacionats el projecte polític de país i els referents globals que permeten identificar-lo i projectar-lo internacionalment. En el cas català no solament manca una idea, pluripartidista i factible, de com hauria de ser la Catalunya independent sinó que l'assumpció com a pròpies de causes d'altres pobles esdevé un factor de neutralització de l'independentisme autòcton.
A mitjans dels anys vuitanta del segle passat la causa de la independència dels Països Catalans agafa nova volada per diverses vies: l'independentisme combatiu (MDT-Terra Lliure), l'activisme cívic de la Crida a la Solidaritat i la renovada ERC en el terreny estríctament institucional. Gairebé al mateix temps comença a treballar en una altra direcció el Comitè Català de Solidaritat Internacionalista. La seva declaració de principis diu el següent:
"El mes d'octubre de 1985 ha quedat constituït el Comitè Català de Solidaritat Internacionalista, impulsat per un col·lectiu de persones integrants de diferents comitès de solidaritat amb els pobles que lluiten contra l'imperialisme, l'apartheid, el sionisme o per la revolució social que els alliberi de l'opressió i la misèria a la que els sotmet l'actual situació socio-política i econòmica internacional. Aquest Comitè neix amb els objectius de:
1) Ajuntar esforços per a donar a conèixer, estendre i donar suport a experiències revolucionàries a nivell internacional, que amb freqüència són boicotejades, amagades o manipulades pels mitjans de comunicació. "Entedem" (així, en l'original) que aquest context abarca:
a) Països que havent aconseguit el seu alliberament, estan en un procés de consolidació revolucionària, però sotmesos a l'agressió permanent de l'imeprialisme ja sigui a nivell militar i/o econòmic. Ex. Nicaragua, Angola, Burkina Faso....
b) Pobles de l'anomenat Tercer Món que lluiten actualment pel seu alliberament enfront l'imperialisme i els governs reaccionaris imposats o avalats per aquell. Ex: El Salvador, Perú, República Àrab Saharauï Democràtica, Timor Oriental, Sudàfrica, Filipines, Nova Caledònia, Palestina, etc...
c) Pobles i nacions sense estat que lluiten pel seu alliberament nacional i social, actualment integrats als vells estats supranacionals d'Europa. Ex: Irlanda del Nord, Euskadi, Còrsega, etc.
d) Sectors populars en lluita contra l'imperialisme i/o per la revolució social, i en els països altament industrialitzats: República Federal Alemanya, Itàlia, frança, Portugal, Bèlgica, USA...
e) Minories ètniques oprimides i explotades econòmica, social, política i culturalment en qualsevol part del món. Ex: Indis, negres, chicanos, portorriquenys, gitanos, etc.
2) Impulsar un procés de conscienciació a l'opinió pública catalana sobre la interelació existent entre les transformacions revolucionàries a nivell mundial i la lluita del nostre propi poble pel seu alliberament nacional i social.
3) Materialitzar aquest procés de conscienciació en actes i campanyes de solidaritat activa tant a nivell polític com (en el seu cas) econòmic."
Una de les primeres tasques d'aquest nou col·lectiu fou la donar impuls a les tesis que enfrontaren un suposat "front revolucionari" al "front patriòtic" que proposava la direcció del Moviment de Defensa de la Terra en vistes a la Segona Assemblea Nacional del MDT que es va celebrar el novembre del 1986. En el butlletí "Unitat Anti-imperialista", corresponent al novembre d'aquell any queden clares les seves intencions. L'escissió del MDT respongué a altres causes principals però la contribució dels solidaris internacionalistes fou un element fraccional suplemantari que ajudà a fer més ràpida i profunda la ruptura de l'organització. Resultat: la neutralització de la principal organització independentista de masses des de la transició fins a aquell moment.
Un reportatge, a plana sencera, aparegut al Diari de Barcelona el 13 de setembre del 1986 i signat per J. Reixach descriu alguns aspectes interessant a retenir d'aquella conjuntura: "La Diada Nacional del 1987 ha aportat, com a novetat, l'aparició en públic -mitjançant unes octavetes repartides al Fossar de les Moreres- d'una organització fins ara inèdita, però coneguda de fa temps en els medis independentistes catalans: la Unió de Lluita Marxista-Leninista. Aquest grup, que té un àmbit d'actuació estatal, es considera maoista intransigent i té com a punts de referència l'estratègia que plantegen l'organització peruana Sendero Luminoso i els khemers rojos cambotjans de Pol Pot. Militants catalans de la ULL M-L estan enquadrats, actualment, en el sector crític del Moviment de Defensa de la Terra (MDT-Fontanella) i, segons les fonts consultades pel Diari de Barcelona en medis independentistes són, en bona mesura, els causants de l'escissió que ha sacsejat recentment l'organització. A instàncies d'aquest nucli maoista, un comandant de Sendero Luminoso va visitar fa poc Barcelona i va fer unes conferències sota la cobertura del MDT-Fontanella.
Les octavetes repartides per la Unió de Lluita Marxista-Leninista al Fossar de les Moreres qualificaven la monarquia constitucional espanyola de "dictadura democràtico-burgesa", i criticaven l'alternativa KAS que defensa ETA, tot considerant-la una capitulació. També ataquen la branca oficial del Moviment de Defensa de la Terra (MDT-Casp) i la seva formulació política del Front Patriòtic amb el qualificatiu "d'independentisme espanyolista". Per contra, la ULL M-L defensa la dictadura del proletariat i del poble, i l'expropiació "sense indemnització" del "gran capital espanyol, català o multinacional i de la burgesia mitjana". La seva proposta independentista es basa en un estat català dotat "d'exèrcit, milícia, tribunals i comitès revolucionaris". La penetració de la ULL M-L al moviment independentista és patent en el cas del sector crític del MDT i d'alguns dirigents històrics de Terra Lliure que romanen a la presó. El lema de la branca Fontanella del MDT per la Diada Nacional de 1987 -"Independència i Revolució"- està en marcada sintonia amb els supòsits que planteja l'organització senderista. Per contra, el MDT-Casp va convocar el seu acte sota l'eslògan "Catalunya, Terra Lliure", exponent de les directrius polítiques que defensa el PSAN: substitució de la tradicional fórmula de Països Catalans pel terme global de Catalunya i comprensió cap a la lluita armada que protagonitza Terra Lliure".
Resultat: a l'any següent, per l'Onze de Setembre del 1988, el sector MDT-Fontanella va ocupar el Fossar amb militants empunyant bats de beisbol i va batre els militants del MDT-Casp impedint-los realitzar el seu propi acte. Des d'aleshores el Fossar de les Moreres ha quedat neutralitzat com a espai de memòria de l'independentisme català ja que, després del PSAN, ERC el substituí com a enemic a abatre sota l'acusació de "traició" per part de col·lectius "revolucionaris" que, any rere any agredeixen impunement qui els disputa l'apropiació d'aquest espai patriòtic complint així una funció que no poden realitzar ni els falangistes, ni la policia espanyola. Ho vaig denunciar explícitament en l'apunt "Revolucionaris del món, reaccionaris de Catalunya, uniu-vos.... contra l'independentisme català".
Aquestos fets d'ara fa vint anys (que he comentat sovint amb dirigents del MDT de l'època) haurien de servir d'experiència en el moment actual quan la proliferació de causes de solidaritat internacional, campanyes antiglobalització i tesis antiliberals de tota mena contrasten amb la davalució de l'independentisme com a eix central d'una alternativa política confrontada a l'ordre estatal. Barcelona és, ara per ara, més coneguda com la capital europea dels anti-sistema, que no pas el cap i casal d'una nació emergent que planteja els seus drets nacionals en el context internacional. A més internacionalisme, menys patriotisme català. Barcelona serà la seu del secretariat permanent de la Unió per a la Mediterràniaon es debatran qüestions estratègiques, entre altres el conflicte palestino-israelià. Hi ha el perill que des de casa nostra mateix es doni més protagonisme a causes d'altres pobles, per legítimes que siguin, per davant a la llibertat del propi país.
Curiós que ho diguis precisament tu que ets el President de l'Associació Catalana d'Amics d'Israel.
Suposo que l'internacionalisme que us agrada és el dels israelians, donant armes al règim de sud-àfrica per matar lluitadors antiapartheid o als unionistes britànics per matar irlandesos
Almenys tot aquest discurs reaccionari i filofeixista, visceralment antiesquerrà està treient la màscara una bona colla d'ultres que com renyer, es difressen d'independentistes,
Esperem que la bona gent de les bases d'ERC, que ni de lluny és així de dretana i fanàtica, s'anirà adonant que aquestes idees d'extrema dreta no tenen lloc en un partit independentista d'esquerres, democràtic i antifeixista
També us deu fer molta ràbia que l'Esquerra Independentista, la de veritat, aquesta que és solidària amb els pobles oprimits, activa en els moviments socials, al costat dels treballadors i dels qui lluiten per la llibertat de la nostra nació en una societat justa, això que tant odien els neocons com renyer, demostri cada dia que té més presència al carrer i un discurs més proper a la gent que els marginals grups d'ultradreta catalana, que només us retroalimenteu a internet vomitant el vostre odi i xovinisme. Afortunadament els Països Catalans són ben diferents al vostre deliri.
COM MÉS PRESÈNCIA DE GENT COM TÚ PITJOR.
així doncs que ara reclamar amb veu alta que enlloc de ficar el nas als altres conflictes políc-nacionals-socials i no fer res respecte a tots els problemes que tenim els catalans i que arroseguem degut a Espanya és ser un " filofeixista i antiesquerra".... mare meva tú si que has de fer equilibris i les mil i una filigranes per no donar a conèixer la realitat que cada dia ens esfonsa una mica més en el pou de la desorientació ideològica, manipulació informtaiva que patim ( tant de l'Estat Espanyol, com d'altres grans mitjans de comunició), també m'agradaria saber quin concepte tens de l'Esquerra Independentista que ajudeu a altres pobles oprimits... I nosaltres no som un poble oprimit?? (podem els catalans fer reivindicacions independentistes i de dur posicionament contra Espanya i França?, podem decidir què fer amb el nostre futur " no em diguis que si ERC manés seria diferent pq. segueix al poder i s'hi sent molt bé tot i no fer res per nosaltres la base..., hi han moltes maneres d'oprmir i dilatar i nosaltres les patim)
tu dius que vols una societat justa... ¿ i qui no? però abans de preocuparte per els altres preocupat per tú, vivim els catalans en una societat justa? ( digue-m'ho tú que ets un gran sabi amb els teus coneixements " analfabets/internacionals " quan en Jaume Renyer militant desde jove per l'independentisme i amb una trajectòria bastant considerble ha rebut pintades intimidatòries a casa seva i aquí cap òrgan de nivell nacional s'ha mullat i ha actuat, diguem si és just que els catalans hagim de suportar les normes que ens impossen desde Madrid i que els nostres "super-dirigents del tripartit les segueixin ( per la teva informació ERC en forma part ) i mentrs la catalanofòbia va augmentat suaument però latent a tot el conjunt d'Espanya ( mira sinó els extremenys, aragonesos... ) AIXÓ SI QUE ÉS CONVIVÈNCIA I UNA SOCIETAT GLOBAL I JUSTA! EH!!!
però cap problema, segueix votant als actuals dirigents de ERC ( que cobren molt contents veient com ens esfonsem ), i enlloc de treballar pel cambi que persones com Jaume Renyer reclamen desde la seva joventut i molts d'altres veiem urgent pel nostre país., aneu donant lliçons filosofals a altres pobles de com han de ser les coses mentres a casa nostre tot va empitjorant amb la gent com tú que enlloc d'afrontar la nostra realitat i problemàtica aneu donant lliçons.....
per cert tú que ets tant pro-internacionalista viatja a Israel i després opinen al respecte.
Catalunya un país de convivència?
Quan tothom sap que és demagogia barata o algú pot pensar que n'hi ha algún país que no n'hi haja o tinga convivència.
Ara si diu Catalunya un país ocupat per l'Estat espanyol?
I pot afegir amb una convivència imposada des del passat i molt més amb el present.
A tota política internacionalista pot vindre seguida d'una política internacionalista contrària paralela i demagògia alhora.
I tots sabem el significat de la paraula Nazi en sentit internacional que era apoderar-se de països veïns i germans,
Per què a més a més, una qüestió no lleva l'altra, el voler una Catalunya plena e independent no vòl dir que no sigam gent civilitzada i amb molt bona convivència.
Encara que voler és poder i un altra qüestió siguen escuses de mal pagador.
Podriem dir que per la mateixa regla de tres que un espanyol pot fer que esdevinga un país en espanyol, un català pot fer que esdevinga un país català.
Cal un projecte nacional, sens dubte, que no pot construir ERC. Però aquest, també es construeix definint el terreny de joc internacional. Normalment, veient les relacions internacionals es veu cadascú de quin peu calça. I el teu és el del sionisme, l'avantguarda del liberalisme i l'imperialisme, dues línies contràries a la llibertat dels pobles.
I que Barcelona, i el conjunt dels Països Catalans avanci per la referència solidària, antimilitarista i més social, és una bona garantia de futur. De fet, és una característica històrica d'aquest país. I això té a veure, i molt, amb aspectes culturals, lligats a la cultura popular o a la més elitista o conservadora.
El catalanisme que ha governat fins ara en aquest país s'ha anat venent la nació als interessos de classe que ha defensat, precisament perquè cadascú té el model de país que té i la solidaritat on té els interessos.
Coincideixo amb tu, Jaume, que com més internacionalisme. menys patriotisme català. Però encara hi ha un altre fet que em preocupa força més: en el maremàgnum de l'independentisme més enllà d'Esquerra, hi ha evidentment, de tot, però també una notable i interessada confusió, barrejada, en alguns casos, amb una ignorància supina dels nostres referents.
En el cantó intel·ligent, trobes gent com en Titot que, dilluns, 12 de gener, feia una anàlisi molt lúcida de L'Assemblea de la CUP (i les eleccions autonòmiques) i veus que, coincidint-hi o no, té un discurs nacional claríssim. Però alhora (i que consti que ara no parlo de la CUP), dia rere dia t'adones que hi ha gent minoritària però molt activa que es belluga en l'ambit difús de l'autodenominada EI, que practica un, d'antuvi, independentisme estètic, però només sobre el paper, ja que la seva màxima obsessió -més que no posicionar-se contra els dos grans partits, és atacar Esquerra (com a exemple, adhesius del tipus Que no t'enganyin!, referits al nostre partit). Així, t'estan dient que ells sí que ho són, d'independentistes. Bé, quan tinguin més quota de poder, o quan creixin en edat, ja veurem quants continuen practicant-ho.
Ara, en bona part d'aquest jovent, hi ha una fixació cega per tot allò que sigui revolucionari, internacionalista, antiimperialista, anticapitalista, antiespeculació, antitautoritarisme, antiBolonya... Hi ha un discurs molt a la contra de tot, governi qui governi. Com que també governa (perdó, està al govern) Esquerra, passa a ser el dimoni. En això coincideixen amb el discurs de l'entorn de CIU: vosaltres no podeu pactar amb els socialistes... que ja ho farem nosaltres. Aquesta virulència es nota quan et mires les edicions digitals dels diaris (per exemple l'AVUI) i, en un pla més físic, es concreta amb les agressions al Fossar a membres d'Esquerra, que gairebé són considerades 'patriòtiques', quan, a criteri de qualsevol persona amb quatre dits de seny, la violència contra les persones no està mai justificada. Des de la dreta i des de l'extrema esquerra.
Però no em preocupa el fet que el discurs de bona part d'aquest jovent sigui anti, a la contra, definit pel que no volen, sense saber el que volen. El que sí que tinc clar és que si ets independentista has de voler un ESTAT PROPI, preocupació que no els veig en tot allò que llegeixo.
Ells i elles poden posicionar-se políticament com vulguin, però llegint alguns dels seus escrits tinc la sensació, com passa amb la majoria de la gent catalana, que desconeixen coses cabals sobre Macià i Companys (i les repestives evolucions polítiques), Estat Català i altres organitzacions menors, Esquerra Republicana i tot el moviment republicà que la precedí, el Front Nacional de Catalunya... o de pensadors com Fèlix Cucurull o com tu, Jaume. No tot comença amb el PSAN, que ha tingut la seva importància. També, si no ets sectari, has de tenir presents NE i la Crida i, per descomptat, l'MDT.
Per això no estranya que n'hi hagi que portin l'estelada i els tingui enlluernada la CNT de 1936 o Quico Sabaté, per posar un exemple. O, que em trobi pels carrers cartells sobre els/les presos i les preses i que de la sea biografia no hi hagi res que me'ls faci propers. No, si al capdavall no volen, com nosaltres, l'Estat dels Països Catalans, amb una forma de govern, la República.
Més que sospitar, sé que bona part d'ells practiquen l'independentisme estètic... contraindependentista.
Això passa i va passar. El teu escrit és llarg, i suposo que t'has quedat descansat i realitzat, amb tu mateix, però hi ha un problema: obvies la realitat del país. El país d'abans i, el que és pitjor, el país d'ara. El país d'avans perquè malgrat tot la CNT i el Quico i molts milers d'homes i dones d'aquest país, Catalunya, van fer el que creien que era millor per a ells i per la nostra gent. Molts hi van deixar la pell. I no es tracta ara d'entrar en si volien o no una Catalunya independent, que més d'un la volia.
Potser és que malgrat tot no va haver la capacitat, ni la voluntat, d'articular un país a partir dels interessos més immediats de la majoria de la població. La por als obrers organitzats hi va poder més. en molts casos. En aquest sentit et recomano el llibre de'n Garcia Oliver, "El eco de los pasos".
Tampoc es tracta, crec, de traçar una línia vermella: a una banda els independentistes purs i a l'altra els contaminats. No ni ha d'independestistes purs, perquè qui més qui menys té els seus interessos personals, o els del seu entorn, i contra això no hi ha res a fer, va amb la naturalessa humana. Els soviètics ho van teoritzar, en un altre context això de la puresa, damunt del paper, però ja veus com els hi va anar.
I ara tenim el país que tenim, amb totes les contradiccions que vulguis, amb totes les coses que no són com a tu t'agradaria, però que hi són i són. Amb joves radicalitzats, t'has parat a preguntar-te el perquè?; amb una majoria social que no s'hi jugaria res per la independència d'aquest país, t'has parat a preguntar-te el perquè?.
Perquè és tracta d'arriscar, de guanyar o perdre, i guanyar ho volem tos, però perdre...És tracta, penso jo, de ser capaços d'articular un projecte polític capaç de donar respostes a les aspiracions econòmiques i socials de la gent. L'aspiració de tothom és la bona vida, i aquest concepte és absolutament subjectiu, i aquí està el repte. En aconseguir que les aspiracions de cadascú de nosaltres trobin un referent comú, per difús que sigui. Però que ens permeti actuar com una força única a partir, si tu vols, de les diferències i les discrepàncies.
Preu bé saps, Toni, que ningú, quan escriu sobre temes polítics i socials, es queda mai descansat ni se sent prou realitzat: el neguit sempre continua. Si t'has llegit bé el meu comentari, no pretenia fer una anàlisi de la realitat del país, perquè llavors sí que m'hagués faltat espai. (Per cert, tampoc t'has quedat curt, tot i que no hi has posat cap punt i a part.) Ningú no podria fer-la.
Tampoc no feia una crítica al Quico ni a la CNT l'any 1936, per bé que, si ens hi poséssim, podríem parlar d'unes quantes coses que es van fer malament a la rereguarda, però no era tampoc l'objectiu del comentari. No cal. Per a això, ja hi ha prou historiadors.
No em preocupa gens que hi hagi, ara, una nova onada "anti" per part d'un sector de joves que, tampoc no ho oblidem, és minoritari entre tota la joventut... una joventut amb referents socials molt conservadors i espanyols, espanyolíssims (cosa, encara, més preocupant). Més i tot, mirant enrere, d'ençà 1975 hi ha hagut rebrots periòdics de caràcter agitatiu i tampoc ha passat res. Ara toca, per moltes i variades raons, i ja està.
L'observança que feia parteix, sempre a parer meu, com a "arbre" isolat que sóc: (1) Del nostre 'estranyament col·lectiu' ens porta a dedicar més energies a preocupar-nos per la llibertat dels altres que per la pròpia. (2) De l'apropiació de referents que fa una part del sector 'revolucionat', no sé si revolucionari, no pertoquen a la tradició independentista, que ve de lluny, no de fa 40 anys, cosa que només pot reflectir: a) una impostura que el pas del temps revelarà com a tal; o, b) manca de formació ideològica. (3) Del radicalisme agressiu contra el propers, quan passa de la desqualificació a la violència, i ningú no s'escandalitza. Així, t'asseguro que no es va enlloc, i per això diferenciava clarament aquest sector del que realment té una base teòrica. Això és maniqueisme? En tot cas, constatació.
Quant al fet de trobar un projecte polític entre tots plegats (donar respostes a les aspiracions econòmiques i socials de la gent...), és molt bonic el que dius, i diguem que puc compartir-lo teòricament... però jo aquí sí que tinc prou edat per traçar una línia vermella: al capdavall només podré entendrem (i ja sé que no sempre) amb la gent que comparteixi un percentatge important del meu imaginari (nacional, però no únicament), del qual, per cert, no forma part en Garcia Oliver.
pobra erc amb personatges tant reaccionaris
Un altra qüestió és que els espanyolistes i altres fagen ús de determinades idees pressumptament internacionalistes per encarar-les intentant dividir per tal d'anar en contra del propi país.
Com ho és el cas recient dels residents europeus a Calp on rebutjen el toponim propi del país.
Doncs tots els que estan en contra de la llengua pròpia del país amb el qual han estat acollits, no ho farien si els llevaren el dret de vot a les eleccions del municipi.
En canvi molts espanyolistes que defensen qüestions contràries al nostre propi país, defensen altres qüestions alhora que es creuen més internacionalistes que ningú.
Doncs caurien en contradicció per què sempre han recolzat l'Estat d'Israel quan s'ha creat a base de negar els mateixos drets als residents àrabs al propi Estat d'Israel.