Ahir els jihadistes de Hamàs van agafar per sorpressa la defensa israeliana i van aconseguir penetrar localitats properes a Gaza massacrant civils i capturant hostatges. Henrique Cymerman ho descrivi així al Nacional.cat: “En les últimes setmanes, els israelians han estat debatent i reflexionant sobre les raons de la sorpresa estratègica més important de la història d’Israel. El 6 d’octubre de 1973, Dia del Perdó, a Yom Kippur, molts israelians estaven resant a les seves sinagogues i dejunant, quan les sirenes van glaçar la sang de la població, anunciant un atac sorpresa simultani dels exèrcits egipci i sirià. En els primers dies de la guerra, la impressió era que els àrabs aconseguirien conquerir Israel. A la pel·lícula Golda, que acaba d’estrenar-se, sobre la primera ministra Golda Meir, veiem com la dirigent israeliana va fer cas omís de les advertències dels serveis secrets i va decidir no mobilitzar forces de reserva. Fins al dia d’avui a Israel es debat sobre aquell moment i sobre com, després de gairebé tres setmanes, Israel va aconseguir finalment guanyar la guerra. El 7 d’octubre de 2023, exactament 50 anys després, la sorpresa va ser encara més gran.
Ningú no imaginava que el moviment islamista Hamàs, entrenat i finançat per l’Iran, s’atreviria a llançar un atac pràcticament kamikaze dins de territori israelià i conquerir diverses ciutats frontereres durant llargues hores. Quan el soldat Gilad Shalit va ser segrestat per Hamas el 2006, tot el país va estar en guerra durant anys fins que finalment va ser alliberat el 2011 a canvi de més de 1.000 presoners palestins. Ara, Hamàs ha aconseguit segrestar desenes de civils i militars israelians, exhibint-los als carrers de Gaza com si fossin trofeus i, en el cas dels israelians que ja estaven morts, profanant els cadàvers una vegada i una altra entre crits d’Allahu akbar (‘Al·là és gran’). Alguns dels israelians segrestats són ancians dements acompanyats d’ajudants filipins. Alhora, ja es parla de més de 200 morts israelians en l’ofensiva de Hamas i més de mil ferits.
Què ha impulsat Hamàs i el seu mentor iranià a llançar aquest atac? En primer lloc, en els últims tres anys, Israel ha firmat acords de pau amb quatre països àrabs, en els anomenats Acords d’Abraham, amb els Emirats Àrabs Units, Bahrain, el Marroc i el Sudan. En les últimes setmanes, el príncep hereu saudita Mohammed bin Salman i el primer ministre israelià Binyamín Netanyahu han anunciat públicament que un acord de pau històric entre les dues nacions que representen l’islam i el judaisme “està cada dia més a prop”.
El president nord-americà Joe Biden dirigeix les negociacions i tot sembla un malson tant a Teheran com a la Gaza. L’Iran vol aconseguir l’hegemonia al món musulmà amb l’ajuda dels seus apoderats Hamàs i la Jihad Islàmica a Gaza i Cisjordània, Hezbolá al Líban i diversos grups proiranians a Síria, l’Iraq i el Iemen. La pau entre Riad i Jerusalem complica el seu projecte perquè obre la porta a la normalització diplomàtica entre Israel i altres països àrabs i musulmans, que esperen Riad.
D’altra banda, el president palestí Mahmud Abbas té 87 anys, està malalt i la guerra de successió palestina ja ha començat. El temor d’Abbas d’una victòria de Hamas en les eleccions ha fet que aquestes es posposin una vegada i una altra durant els últims 17 anys.
L’operació del 7 d’octubre forma part de la campanya islamista per aconseguir el poder no només a la Gaza, sinó també a Cisjordània i Jerusalem Est. Alguns analistes creuen que Hamàs ha tingut “més èxit de l’esperat” en la seva última ofensiva. L’elevat nombre de víctimes israelianes i de civils i soldats segrestats provocarà una reacció israeliana sense precedents que podria posar en perill la vida dels actuals dirigents de Hamas. Els enfrontaments del 7 d’octubre de 2023 marcaran un abans i un després. Res no serà igual.”
Per la seva part els analistes de l’INSS d’Israel, ahir mateix ja començaven a oferir les primeres explicacions de tot el que ha succeit i del que probablement vindrà, Kobi Michael preveia: The Meaning of the Surprise and the Goals for the Future.
The Hamas attack is not only a surprise and the result of colossal intelligence and operational failures, with costs higher than what they seem, and which will be seared in the national consciousness for many years. The Hamas attack is the price of failure of the paradigm of restraint, containment, and addiction to calm, which has accompanied Israel since 2009. There will be time for investigations and self-flagellation, but once control over the communities in the Gaza envelope is regained, the updated strategic purpose of the campaign against Hamas must become clear.
Israel has declared a state of war for the first time since 1973, and this has major importance – legally, cognitively, and operationally, and will also define the strategic purpose and objectives of the military campaign. The strategic purpose must seek a fundamental change in the status of Hamas and its influence in the Palestinian arena. The source of Hamas’s power lies in its military capabilities, and therefore action must be taken toward a severe attack on Hamas’s military capabilities and its leadership. This blow will serve three principal essential purposes:
a. Weakening the influence of Hamas on the terrorist system in the West Bank. Hamas is one of the most influential and significant elements that feed the terrorist system in the West Bank and is responsible for the escalated situation there.
b. Weakening Iran’s influence in the Palestinian arena, since the existing equation is that a strong Hamas = more significant Iranian influence in the Palestinian arena.
c. Strengthening the image of Israeli power and deterring Hezbollah, Iran, and other actors, who may see the Hamas attack as confirmation that the time is ripe to attack Israel from many fronts in order to bring it down.
The battery of international legitimacy is fully charged at this time, but by its nature it empties relatively quickly and therefore the Israeli blow needs to be swift, deep, and significant, to ensure important achievements before Israel has to face a host of pressures from the international community.
The large number of Israelis kidnapped in the Gaza Strip territory adds to the complexity of the challenge, but the main effort at this time must be given to the military strike, whose purpose is to crush Hamas’s military capabilities. Without realizing this goal, Israel will not only have difficulty in gaining the release of those kidnapped, but become entangled and stuck in a dangerous quagmire not only against Hamas and the Palestinian arena, but in the other arenas as well.
Reality forces the Israeli leadership to abandon the paradigm of containment and resolution, and the paradigmatic change that is necessary should be realized fully, as soon as possible, and with an iron sword and a confident hand.
Per la seva part el general a la reserva Tamir Hayman afegeix, també a l’INSS, la seva experta valoració: An Unprecedented Event and a Strategic Change of Direction:
We are engaged in an unprecedented event, and therefore forecasts are irrelevant. Basic assumptions have collapsed, and this reality requires critical thinking about concepts that have long anchored our personal and national self-confidence.
The situation constitutes a strategic change of direction, and therefore the end state of this war must be a fundamental change of reality in Gaza:
• Hamas cannot remain the “address” in the Gaza Strip that Israel has long presumed (a deterred, weakened, and functional element).
• The military capabilities of Hamas cannot be left standing.
• All the captives in Gaza must be returned to Israel.
There is also an opportunity:
• International legitimacy and freedom of offensive action for Israel that enables high aggressiveness.
• Weakening of Hamas in a way that would allow the restoration of the Palestinian Authority in Gaza.
• The shocking event will extricate us from the destructive preoccupation that has engulfed us for 10 months.
• The process of ending the war can be integrated with a Saudi mediation component that can speed up normalization that also addresses the Palestinian problem.
But the most important element now is cohesion, camaraderie, and solidarity and support for the IDF and the security forces. The public must show responsibility, stop the madness of delusional conspiracies on social media, and observe the guidelines issued by the Home Front Command. This is a war on the home front. The victory on the battlefront will be achieved by the IDF, but the victory on the home front will be realized by our special Israeli society.
Post Scriptum, 10 d’octubre del 2023.
Avui, The Times of Israel explica que “Un expert en terrorisme dit qu’il avait vu la guerre se profiler. Yigal Carmon attribue l’attaque à la complaisance à l’égard du Hamas et du Qatar et rejette la comparaison avec la Guerre de Kippour : “Là où ils voyaient des Juifs, ils les tuaient”.
Post Scriptum, 17 de març del 2024.
Avui Cathryn J. Prince publica a The Times of Israel aqueixa reflexió punyent: “Les théories du complot sur le 7 octobre, une nouvelle forme de négationnisme ? Des universitaires dénoncent l’antisémitisme rampant et les appels à la violence contre les Juifs qui se propagent de manière incontrôlée sur la Toile”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!