Bona nit a tothom
Com vostès saben perfectament, el passat any 2011 es va celebrar el centenari de la posada de la primera pedra d’aquesta parròquia de Sant Joan, i amb aquest motiu la parròquia va celebrar tot un seguit d’actes commemoratius de tipus religiós, festiu i també social, que van quedar plasmats en un llibre històric (del qual per cert encara en queden exemplars per si algú ho desitja)
L’actual rector, Mossèn Pere Dalmau, coratjós i amb molta empenta engrescadora, va pensar que seria bo de continuar amb el ritme d’actes d’aquest tipus, complementaris de la tasca pastoral habitual, si bé amb menor freqüència (i despesa, també val a dir), i aquest és un dels actes per als quals el consens de que es realitzés fou absolut, tant per la temàtica com pel nom i vàlua dels conferenciants proposats: una petita xerrada a dues bandes (en diríem un dúplex o un tàndem) al voltant de les dues grans religions, el cristianisme i el judaisme, ambdues amb l’arrel en els mateixos fets històrics, allò que es coneix com a l’Antic Testament i que, d’alguna manera, constitueix el tronc comú del qual, com a branques sanes i vigoroses, han nascut, crescut i desenvolupat, aquestes dues religions.
Per a parlar d’aquest tema tenim aquest vespre aquí amb nosaltres, i m’honoro en presentar, a dos autèntics mestres. Mossèn Josep Gil i n’Ignasi Carnicer.
El fet d’atrevir-me a esbossar una presentació de Mossèn Gil, a Reus, i encara més concretament en aquesta parròquia, es pot percebre com a una broma, com a quelcom del tot innecessari: A Mossèn Gil el coneix tot Reus i, especialment de molt a prop i sens cap mena de dubte, els feligresos d’aquesta parròquia de Sant Joan que van gaudir de la seva tasca de prevere durant els 15 anys en que la va dirigir del 1988 al 2003.
Quan Mossèn Pere Dalmau em va demanar que adrecés unes paraules de presentació de l’acte, vaig demanar a Mossèn Gil, a qui m’uneix una llarga amistat i a qui amb reuneixo, junt amb un grup d’amics, una vegada al mes des de fa 30 anys (és a dir, més de 300 reunions), li vaig demanar una breu sinopsi biogràfica, i em va passar una senzilla i molt breu biografia, de 7 pàgines senceres. Bé, no les llegiré les 7 pàgines, és més, desprès de que el passat dimarts el gran escriptor reusenc Xavier Amorós, en presentar el darrer llibre escrit per Mossèn Gil, fes una magnífic panegíric de més de mitja hora de durada, poc queda per dir.
En tot cas, i per a aquelles persones que no saben qui és Mossèn Gil i quins mèrits l’avalen, si és que encara hi ha algú que ho ignori, cosa que dubto, els diré que és un teòleg del més alt nivell, estudiós, mestre divulgador del pensament cristià, treballador infatigable, un fervent deixeble i enamorat de Jesús i que ha compaginat tota la seva vida pastoral, ja molt llarga i sempre fruitosa, a comunicar el missatge evangèlic al proïsme de moltes, diverses i generoses formes: la paraula, l’escriptura, la música, la reflexió, el consell amic, fins arribar, com no podia ésser diferent, a les modernes tecnologies digitals.
L’altre conferenciant del qual avui gaudirem del seu mestratge és n’Ignasi Carnicer.
Si he de resumir en un sol adjectiu la seva polifacètica personalitat, ho faria en una única definició: “fascinant”, i no ho dic en un sentit metafòric, sinó amb la màxima precisió de l’adjectiu. Cada vegada que he tingut el plaer d’escoltar-lo parlant d’Israel, de la seva gent i les seves creences, és a dir, del judaisme, he quedat autènticament embadalit, bocabadat, corprès, estorat, entusiasmat, garratibat, meravellat, l’adjectiu més positiu i exultant que vulguin. Personalment m’he sentit com un pàrvul davant el professor més erudit.
I així com Mossèn Gil s’ha dedicat al servei de la societat tenint com a guia el model de Crist, n’Ignasi ha escollit, amb idèntica finalitat de servei, un altre camí, no sé si tan noble, però possiblement més eficaç a curt termini, el de la defensa dels drets i el progrés de molts catalans, així com el treball directe i planer envers als seus conciutadans. Com ho ha fet? Doncs aprofitant els seus estudis universitaris d’economia i humanitats, tenint ben clar que cal que l’economia tiri endavant perquè els diners tinguin un ús social, i amb aquesta dèria ha compaginat la representació política a Corts durant 3 legislatures, amb la tasca més directe de treballar per el seu poble des de l’alcaldia de La Selva, a la qual s’hi ha dedicat durant 20 anys.
Però si mereix el més alt elogi totes aquestes activitats cíviques i socials plenes del més profund catalanisme, no menys admirable és la seva passió per tot el que fa referència a la complexitat d’Israel, la seva gent, les seves tradicions i les seves arrels, arrels que ens porten directament a l’Antic Testament, i això sense oblidar la vessant més moderna i avançada de la fraternitat i el progrés entre pobles: d’aquesta manera els puc dir que actualment, deixant enrere la fase de polític actiu, torna a una tasca engrescadora, concretament la promoció d’intercanvis tecnològics i de recerca entre Israel i Catalunya, els dos països que omplen el seu cor.
Per tant, no podíem, doncs, trobar vora nostre dues personalitats tan adients pel tema d’aquest vespre.
Endavant, doncs, Mossèn Gil
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo, com a cristià, li haguerà preguntat sobre aquest punt. Possiblement el catolicisme romà s’haguès retratat al donar més importancia a “la Tradició [humana]” que a “la Paraula [de Déu]”. Els fonaments del cristianisme són, però, bastant allunyats als de la doctrina catòlica romana.
Atentament, i feliç dissabte