Jaume Renyer

Avui mateix els representants de l’associació Jubilats per Mallorca han anunciat que a partir del proper 1 de març començaran una vaga de fam per protestar contra la política lingüística degradant envers el català que esta menant el govern autonòmic balear en mans de PP.

Si al País Valencià han estat els adolescents de l’institut Lluís Vives els que han encès la primavera valenciana a partir de la setmana vinent seran -potser- els jubilats mallorquins els qui encendran la llumenera de la llibertat a les Illes. Aqueixa darrera iniciativa em sembla particularment significativa per dos motius: d’una banda, desmenteix l’apriorisme segons el qual les persones d’edat avançada adopten un comportament polític passiu i conservador i, d’altra banda, enfila un ventall generacional al voltant de la causa comuna de la catalanitat.

Les experiències de vida que poden transmetre els més grans, la mentalitat i la memòria col·lectiva de la qual són dipositaris, són un potencial enorme a l’abast de les joves generacions que creixen en un ambient fortament condicionat per la pressió assimiladora de l’espanyolisme. Està per veure si la franja generacional que ronda la cinquantena a la Catalunya autonòmica troba un col·lectiu capdavanter que arrossegui un moviment de masses prou fort com per front a l’ordre establert a l’oasi català.

Post Scriptum, 15 de marc del 2012.

Complint amb la paraula donada un dels membres de Jubilats per Mallorca, Jaume Bonet, va començar el proppassat dia 1 la vaga de fam per la llengua que havia anunciat. La indiferència dels mitjans addictes a l’ordre espanyol i autonòmic establert es gairebè total fora de les Illes. La seva es una acció simbòlica i coratjosa que mereix la solidaritat activa dels catalans amb sentit de la dignitat nacional.