Organitzat per l’Associació Per Montblanc i la Conca, avui s’ha celebrat al Museu-Arxiu de Montblanc una jornada de debat al voltant de la trajectòria personal, cultural i política de Josep Conangla.
La primera intervenció ha estat a càrrec de José Antonio González Casanova que ha disertat sobre Conangla i la Constitució de L’Havana del 1928. Després ho ha fet Joan Ferran sobre Conangla i els catalans de Cuba. I finalment, hi ha hagut una taula rodona en la qual hem intervingut José Luis Cifuentes, en relació a l’experiència militar de Conangla com a soldat de l’exèrcit espanyol a la darrera guerra cubana, Josep París, descrivint l’entorn familiar montblanquí, Magí Sunyer, el vessant literari i jo la dimensió política del personatge.
La meva intervenció ha anat dirigida a situar l’acció política de Josep Conangla en el marc de la comunitat catalana de Cuba a començament de segle XX. He assenyalat, en primer lloc, la tendència natural dels catalans expatriats a Amèrica a associar-se en entitats pròpies, totalment desvinculades de les espanyoles. I com, de manera similar a les comunitats d’altres nacions oprimides -jueus, irlandesos sobretot als Estats Units- els catalans prenien consciència nacionalista lluny de la pàtria i s’hi creaven les primeres organitzacions separatistes.
Els catalans de Cuba han vist el despòtic comportament colonial del poder espanyol i com a cubans lliures gaudeixen dels beneficis de la independència i la prosperitat que comporta pels habitants de l’illa. També reben la influència del sistema polític nordamericà, del seu humanisme institucional i l’adapten barrejant-lo amb les creences massòniques de la majoria dels integrants dels clubs separatistes cubans. Aquesta influència és ben perceptible en l’articulat del text constitucional de 1928 redactat per Conangla.
El separatisme de les comunitats catalanes d’Amèrica és intransigent amb l’actuació de Francesc Macià a partir del 14 d’abril del 1931, que jutgen claudicant des de la distància i els desconeixement de la complexitat social i política que es viu a la Catalunya del moment. Aquesta radicalitat rebrotarà a partir del 1939, quan el separatisme reneix a l’exili abans de decaure a la dècada dels anys seixanta. Josep Conangla és testimoni i sovint protagonista d’aquestes oscil·lacions de les quals deixa constància en la seva extensa obra política i periodística.
La cloenda de l’acte ha estat a càrrec de Josep Andreu, alcalde de Montblanc, amb unes paraules adreçades a projectar cap al futur el bagatge polític de tants montblanquins il·lustres que han contribuït, com Conangla, a la causa de la llibertat del poble català. I finalment, la trentena d’assistents hem degustat vi piment i neules.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!