Una de les conseqüències del Brexit és que el Regne Unit, un cop alliberat de l’hostilitat oficial de la Unió Europea contra l’estat hebreu, intensifica les relacions econòmiques amb Israel, una veritable potència emergent gràcies a la competitivitat del seu sistema productiu.
El lideratge del Partit Conservador en mans de Theresa May és clarament favorable a una entesa estratègica amb l’estat hebreu -com ho prova el refús a la pretensió palestina d’abjurar de la Declaració Balfour– i en el pla intern, està decidida a plantar cara a l’augment de l’antisemitisme al Regne Unit, especialment entre la militància laborista addicta a Jeremy Corbyn.
L’augment de l’islamisme entre la població musulmana empeny l’antisionisme malgrat els esforços de l’actual alcalde de Londres per evitar-ho, com és el cas del candidat del Partit liberal Demòcrata Ashuk Ahmed, exclòs dels comicis per la seva infame judeofòbia.
En aqueixa conjuntura històrica les eleccions lesgislatives del 8 de juny vinent són analitzades per Manfred Gerstenfeld (esmentat sovint en aqueix bloc per l‘erudició dels seus articles) publicà ahir en versió francesa a l’informatiu Desinfos aqueix punyent article titulat “Les élections britanniques, les Juifs et Israël”.
Post Scriptum, 7 d’octubre del 2018.
Alex Joffe publicà el proppassat 23 de setembre als Perspectives Paper número 957, del Begin Sadat Center for Strategic Studies aqueix report analitzant l’emergent antisemitisme anglès i occidental en general titulat: “The logic of the West’s Anti-Semitism Crisis”.
Post Scriptum, 1 de maig del 2019.
Manfred Gerstenfeld (un il·lustre intel·lectual jueu nascut a Holanda sovint esmentat en aqueix bloc) publicà el proppassat 15 d’abril aqueix documentat report als Perspectives Paper, número 1.142, del BESA Center: “The Labour Party Is Institutionally Anti-Semitic”.
Post Scriptum, 21 de novembre del 2019.
A les eleccions a la Gran Bretanya del 12 de desembre vinent s’hi juga el futur del Regne, la integritat territorial actual i la vinculació amb la UE, però també que l’estat anglès esdevingui un enemic d’Israel si guanya Corbyn o un aliat si ho fa Johnson. El proppassat 14 d’aqueix mes un seguit de personalitats signaven un manifest publicat al The Guardian titulat “Concerns about antisemitism mean we cannot vote Labour”:
The coming election is momentous for every voter, but for British Jews it contains a particular anguish: the prospect of a prime minister steeped in association with antisemitism. Under Jeremy Corbyn’s leadership, Labour has come under formal investigation by the Equality and Human Rights Commission for institutional racism against Jews. Two Jewish MPs have been bullied out of the party. Mr Corbyn has a long record of embracing antisemites as comrades.
We listen to our Jewish friends and see how their pain has been relegated as an issue, pushed aside by arguments about Britain’s European future. For those who insist that Labour is the only alternative to Boris Johnson’s hard Brexit, now, it seems, is not the time for Jewish anxiety.
But antisemitism is central to a wider debate about the kind of country we want to be. To ignore it because Brexit looms larger is to declare that anti-Jewish prejudice is a price worth paying for a Labour government. Which other community’s concerns are disposable in this way? Who would be next?
Opposition to racism cannot include surrender in the fight against antisemitism. Yet that is what it would mean to back Labour and endorse Mr Corbyn for Downing Street. The path to a more tolerant society must encompass Britain’s Jews with unwavering solidarity. We endorse no party. However, we cannot in all conscience urge others to support a political party we ourselves will not. We refuse to vote Labour on 12 December.
John le Carré (David Cornwell), Fay Weldon, Joanna Lumley, William Boyd, Simon Callow, Antony Beevor, Sathnam Sanghera, Janina Ramirez, Trevor Phillips, Jimmy Wales, Suzannah Lipscomb, Tom Holland, Frederick Forsyth, Peter Frankopan, Ghanem Nuseibeh, Dan Snow, Fiyaz Mughal, Tony Parsons, Dan Jones, Maajid Nawaz, Oz Katerji, Nick Hewer, Ed Husain, Terry Jervis.
Post Scriptum, 1 de juny del 2020.
La victòria electoral de Boris Johnson ha suposat un reforçament de les relacions entre el Regne Unit i Israel, especialment en vistes a establir relacions comercials de lliurecanvi. Estratègicament, el Brexit ofereix ensenyaments profitosos per Israel segon aqueix report de Rafael Castro, Four Lessons a Post-Brexit Britain Can Learn from Israel, publicat al BESA Center, el proppassat 19 de desembre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!