Hores d’ara és patent el creixement sociològic de l’independentisme català i especialment quan adopta la forma de reacció a la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut del 2006.
Les declaracions de dirigents de partits nacionalistes lamentant que “España” no accepti la catalanitat i fonamentant en aquesta negativa l’argumentació del seu aparent sobiranisme són la mostra d’aquesta manca de projecte construcció i autocentrat d’alliberament nacional. La causa de la independència es justifica pels precedents històrics, pel dret inalienable a l’autodeterminació nacional i per la voluntat del subjecte col·lectiu que és el poble català. El no-encaixisme no pot ésser el fonament de la creació de l’Estat català.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Jaume, estic d’acord amb tu en una part, els partis que habiten el nostre Parlament no tenen cap pla A ni B ni C, simplement anar passant i qui dia passa any empeny. De totes maneres si que s’està bastint una candidatura independentista transversal al voltant de Reagrupament amb una idea principal i molt clara, la declaració unilateral d’independència, i que per sobre de diferències esta fent una bona tasca i malgrat estiguis o no d’acord amb les formes, el projecte va endavant i no els fa cap gracia als habitants del Parlament que abans anomenava.
Salutacions
Albert Cortés.
Totalment d’acord Jaume. Perquè no oblideu les disputes personals i col·laboreu amb Reagrupament i Democràcia Catalana per a ajudar a bastir-lo? El dia 10 en teniu l’ocasió. Gent com vós sou necessaris per tirar-ho endavant. Poseu tots plegats Catalunya i els Països Catalans per davant de qualsevol altra consideració. Qualsevol. Us ho agrairíem molt. Gràcies.