Els que vam deixar de militar a ERC l’any 2009, (després d’intentar infructuosament que assumís la lluita per la independència com a objectiu prioritari en lloc de les banals polítiques socials compartides amb els socis del tripartit), vam confluir en un projecte que havia de tenir com a eix complementari la regeneració democràtica de la vida política catalana.
Aquell projecte -Reagrupament Independentista- s’esmicolà prematurament a causa de la
perversió de la declaració fundacional a només tres mesos vista de la seva aprovació l’octubre del 2009, precisament perquè
Joan Carretero i els seus còmplices no estaven disposats a ratificar amb els fets les paraules de regeneració democràtica que escampaven arreu. Res de llistes obertes per triar candidats a les eleccions, com feien- i fan encara fan- tots els partits de l’arc parlamentari català, ERC i CUP inclosos.
L’experiència -grotesca a la fi- de Reagrupament és només un indicatiu de l’estat en que es troba la partitocràcia autòctona, on predomina el gregarisme i la concepció de la representació política com una professió. De resultes d’aqueixes premisses se’n deriva la mediocritat de moltes persones que ocupen llocs dirigents i la manca de voluntat per fer realitat els propòsits democratitzadors que hom proclama defensar. Certament, el subsistema polític català és una derivada del patró espanyol, i reprodueix a escala local les mancances que li són consubstancials (una circumstància que no es dóna entre els partits nacionalistes bascos, aliens en general a la cultura de la impostura i corrupció comuna arreu de l’Estat espanyol).
Independència i regeneració democràtica són dues causes entrellaçades de la mateixa manera que la
corrupció i la dependència nacional són dues cares de la mateixa dominació política a la qual el poble català esta sotmès. Hores d’ara, una part de la classe política que ha gestionat l’etapa autonòmica -amb el president Artur Mas al capdavant- malda per engegar un procés de transició nacional que la ciutadania majoritàriament apunta que sigui vers la independència nacional. Però resulta que la necessària
legitimitat moral que ha d’acompanyar a la voluntat política i la viabilitat jurídica d’aqueix projecte queda en entredit en no figurar entre els seus components emblemàtics i prioritaris, ni la regeneració de la vida política i el sistema electoral, ni la prevenció efectiva de la corrupció.
Post Scriptum, 3 de febrer del 2017.
Trobo plenament encertat l’editorial de Vicent Partal avui a Vilaweb, titulat
“El tres per cent“. I discrepo totalment de les declaracions de la consellera de la CUP a l’Ajuntament de Barcelona dient que les detencions d’ahir de persones vinculades a CDC són una bufetada al procés. La corrupció s’ha de perseguir, faci qui la faci, hi hagi procés o no, però vincular-la amb la independència és assumir el discurs del PP contra Catalunya i que precisament no s’aplica als partits que defensen el nacionalisme espanyol afectats per casos de corrupció, com el mateix PP i el PSOE.
Post Scriptum, 3 de febrer del 2022.
Una de les causes que explica la involució posterior a l’Octubre del 2017 cap a l’autonomisme és el caràcter d’eines de control social dels partits clau del subsistema català (CDC i ERC) inalterat durant el procés. La política com a carrera professional només genera gregaris mediocres que dilapiden els cabals públics com ha evidenciat el cas de les “llicències per edat” atorgades pel Parlament quan el presidia Ernest Benach amb la connivència de tots els partits. Només quan l’any 2015 es va posar en marxa la coalició Junts pel Sí van ser diputats personalitats de reconegut prestigi. El posterior intent de promoure les candidatures denominades Primàries per la Independència amb la finalitat de regenerar el sistema electoral va resultar a la fi fallit. La pèrdua de credibilitat de la classe política retroautonomista no impideix que el seu cinisme resti impertubable i encaixi sense vergonya ni autocrítica totes les renúncies que calgui, com va denúnciar Xavier Roig.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No és solament un problema de democràcia sinó sobretot de colonització.
“la independència dels Països Catalans no serà la solució única i exclusiva, cal que aquesta independència vagi acompanyada de dues regeneracions, la regeneració nacional i la regeneració política”
He d’entendre que el nostre problema no és sols de democràcia sinó que és un problema molt greu de colonització, Espanya (Castella) i els espanyols porta ja 500 anys colonitzant-nos dia si i dia també.
Calen, en l’àmbit de la regeneració política, mecanismes per limitar els anys en l’exercici de la política i acotar la durada de mandats a 8 anys …
Catalunya Acció ha penjat a la seva web un Power Point de lectura obligada que es titula “La regeneració lingüísta de la Nació Catalana”
A partir d’ara els catalans primer de tot ens hem de descolonitzar !
Salvador Molins (Conseller de Catalunya Acció)