Arribats d’hora a l’antiga plaça de braus, rebatejada com a Tarraco Arena, he anat veient com arribava gent d’arreu del país, patriotes desconeguts i companys d’antany con Manel Ximenis o Manel Riera. Tothom venia predisposat a fer un acte d’afirmació col·lectiva, de demostració de voluntat real d’assolir la independència. Les esmenes a la ponència han estat desestimades àmpliament com a expressió d’aqueix sentit de responsabilitat que impregnava l’ambient.
Entre les intervencions fent propostes d’actuació cara als mesos vinents m’han agradat especialment les d’Irene Martín, la jove salouenca que pot esdevenir properament un referent de la generació de patriotes que està emergint amb l’ANC. La conec des de que era xiqueta, després l’he tingut d’alumna a la URV i li he anat seguint el creixement polític i professional com a jurista. L’altra intervenció destacada ha estat la del veterà Josep Andreu, el dirigent republicà que representa el bo i millor d’ERC i dels que té les idees més clares del que cal fer en aqueixa cruïlla històrica.
L’assemblea ha confirmat l’ANC com la força més representativa del sobiranisme cívi, un actor determinant del procés independentista per la seva voluntat unitària i integradora, amb una capacitat de mobilització social enorme que la fa objecte de creixents atacs mediàtics per part dels defensors de l’ordre establert. La solidaritat amb l’ANC és una mesura imprescindible per preservar aqueixa eina col·lectiva de la repressió que plana sobre els defensors de la causa de la llibertat del poble català.
La primera condició per a la independència és la voluntat d’assolir-la i l’assemblea d’avui ha estat un acte d’afirmació d’aqueixa determinació emprenent el repte de demostrar per tercer any consecutiu elmproper 11 de Setembre el suport del poble català a la independència.
Post Scriptum, 5 d’abril del 2023.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!