Aquí teniu l’entrevista publicada, en la seva edició d’ahir dimarts 27 de maig, al diari Elsingulardigital.cat.
A manca de debats televisats, sembla que vostès s’han aficionat a debatre amb llibres, oi?
Bé, que no hi hagi debats és un símptoma de la situació interna del partit, perquè no n’hi ha perquè la direcció no els vol mantenir. Són Joan Puigcercós i Ernest Benach els qui es neguen als debats televisius i a la ràdio. Posen totes les dificultat per a què hi hagi un contrast públic de propostes, del tot simptomàtic de quina visió té cadascú de la política.
Puigcercós ha dit que és Benach qui no els vol…
Un per l’altre… Qui sí que els vol sóc jo, i crec que en Joan Carretero també. Per tant els altres dos demostren quin model de partit volen: un partit hermètic, que dóna peu al sectarisme, que no permet contrastat les qualitats o les propostes de les persones, i que per tant no és gens transparent.
El seu discurs sembla tenir molts punts de coincidència amb la candidatura de Joan Carretero. Per què no van junts?
Tenim punts de partida diferents pel que fa a la composició i a més el que a nosaltres ens caracteritza és la capacitat en pocs mesos de vida de sumar complicitats de nous militants, alhora que de sumar un equip plural, divers i de qualitat per dirigir ERC en el futur immediat. El fet que l’Elisenda Paluzie o l’Hèctor López Bofill estiguin amb nosaltres és per això.
I la renovació que vostès proposen junt amb Uriel Bertran, en què consisteix?
A ERC estem en un procés de transició, creiem que alguna solució hem de donar als persistents mals resultats electorals que tenim des que ERC és al Govern. Perquè els fets desmenteixen el dogma compartit d’aquells que estan ara a la direcció i segons els qual ser al govern a qualsevol preu garanteix el progrés del projecte polític. S’està veient que anem exactament al revés. Així que alguna cosa falla.
Què falla concretament, segons vostè?
Tres coses. Falla una falta d’identitat ideològica del partit. És a dir, el republicanisme, que hauria de ser el patrimoni principal d’ERC. Això és negligit sistemàticament per altres candidats. Puigcercós fa poc insistia en el liberalisme, per exemple. Liberalisme i republicanisme tenen punts de confluència, però ja hi ha altres partits catalans liberals. Per tant em sorprèn aquest abandó de les nostres pròpies senyes d’identitat.
Altres falles?
El dret a l’autodeterminació concebut com a entelèquia. És un procés dialèctic d’anar construint la nació emergent, i no la ficció d’espais de sobirania. El conjunt humà, primer. Perquè primer és la nació com a nucli emergent que es va configurant en un procés de conflicte polític amb l’estat i que acaba donant com a resultat un estat propi, no al revés.
I la tercera falla, segons vostè?
Que Esquerra òbviament no té una direcció col•legiada que compleixi el compromís de donar cohesió ideològica i credibilitat estratègica a ERC.
Veiem, per la convicció amb què defensa el que diu, que a l’Uriel Bertran no el devia costar gaire convèncer-lo per encapçalar la candidatura d’Esquerra Independentista…
No gens, perquè no em va fer cap proposta estranya, sinó que quan jo ja l’any passat vaig plantejar de fer primàries al camp de Tarragona per designar cap de llista a la circumscripció de Tarragona, Benach i Puigcercós s’hi van negar, i en paral•lel van néixer complicitats amb companys com Uriel Bertran.
Però vostè què aportaria respecte de Benach, Puigcercós o Carretero a l’hora de presidir ERC?
El compromís d’actuar amb patriotisme, intel•ligència i coratge.
I per tant això no s’hauria fet fins ara?
Almenys dic el que faré jo…
Què cal fer ara mateix a ERC?
La primera mesura d’ordre intern que nosaltres aplicaríem seria donar l’opció de tornar als militants que han deixat de ser-ho.
Són un volum important de gent?
Ho ignoro, però crec que sí hi ha companys valuosos que fa ja uns quants dies que es van donar de baixa. Així que cal donar aquest primer pas i a partir d’aquí cal regenerar internament el partit.
I de cara enfora?
Cal establir temes de prioritària negociació amb el Partit Socialista pel que fa al Govern i al seu funcionament intern.
Això en què es concretaria?
En parlar seriosament del finançament, on ERC té posició pròpia. El tema del transvasament de l’Ebre a Barcelona tampoc està tancat. I caldrà concretar la resposta a una possible sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut, perquè fins ara no sabem què farà Esquerra si això passa.
Amb el tema de l’Ebre serien vostès més contundents?
Més que contundents serem coherents.
A Uriel Bertran se l’ha relacionat històricament amb Joan Puigcercós. Acabaran pactant?
Això no es basa sobre informacions, sinó que és pura teoria de la conspiració.
Per tant descarten arribar a cap tipus d’acord amb qualsevol altra candidatura abans del congrés?
Això sí que és una pregunta, i per tant li responc. Les candidatures, almenys la nostra, es presenten amb perfil propi i per mantenir unes opcions personals a càrrecs determinats. Hem demanat l’aval a 1.054 militants, entre ells persones tan destacades com Heribert Barrera. Podem tenir tots els defectes que vulgui, però som coherents.
I Esquerra enllà, li agrada l’actual tripartit?
No és que no m’agradi, sinó que veig clar que el balanç a hores d’ara és del tot insuficient.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!