Jaume Renyer

Aqueix és el lema que va lluir a la samarreta el jugador de la selecció catalana de futbol-platja, Jeroni Rañé,  durant el partit amb l’equip italià i pel qual va ser expulsat del matx.

El gest mereix el suport al jugador sancionat i la frase mereix una reflexió per si mateixa. L’acció del futbolista és un acte d’afirmació de la catalanitat en el terreny esportiu, un àmbit on els organismes oficials malden per imposar una estricta adhesió a l’espanyolitat.  Però és més que això, les paraules escrites a la samarreta resumeixen el moment històric que viu el nostre poble i la mentalitat amb la que els independentistes ens posicionem davant l’ordre espanyol establert.

El sistema constitucional vigent des del 1978 va néixer de la transició de la dictadura a un règim parlamentari, però el capteniment de fons amb el qual exerceixen el poder fàctic i el polític les elits dirigents espanyoles i els seus col·laboradors autòctons està impregnat d’actituds autoritàries i excloents envers la catalanitat. L’apel·lació a la guerra del 1936-1939 com a origen de l’ordre establert és cada cop més habitual i d’aquí deriva la negació de tota negociació respecte de les reivindicacions nacionals catalanes i la repressió quotidiana, també cada cop més freqüent, de les seves expressions.

Per contra, l’aspiració de la pau és l’impuls que mena a la victòria per la llibertat del poble català, una actitud que impregna la fermesa de les conductes cíviques que exhibeixen cada vegada més ciutadans malgrat el creixent clima de coerció mediàtica i política en contra de les mateixes. El Jeroni amb el seu gest i la seva samarreta ha sintetitzat tot això.