Si han de servir per insistir amb el pacte fiscal, per allargar l’agonia del tardo-autonomisme, no pas per ser el preludi de la independència estarem davant d’una convocatòria-trampa condemnada al fracàs. La situació que viu Catalunya requereix un plantejament de canvi estructural en la seva relació amb l’Estat espanyol, i no en dues legislatures com va dir el president Mas, sinó que és ara que cal presentar al poble convocat a les urnes una alternativa de futur, viable i creïble.
Les formacions que es reclamen independentistes només mereixen aqueixa consideració si concórren a les eleccions amb un programa d’aqueixes característiques congruent amb els seus postulats teòrics. Altrament és un frau electoral ja que sense la legitimiació democràtica a la proposta independentista no es pot acudir a les institucions europees a plantejar el cas dels catalans.
Post Scriptum, 6 d’agost del 2018.
Sis anys després aqueix apunt pren novament actualitat atesa la possibilitat que a la tardor hi hagi anticipadament eleccions al Parlament de Catalunya quan encara no fa un any del cop d’estat contra la Generalitat que va forçar la convocatòria del 21-D. Pel que m’arriba d’amics ben informats, els poders fàctics estan disposats a fer el que calgui per liquidar la legitimitat que representa el president Carles Puigdemont, assumida molt dignament pel president Joaquim Torra.
Aqueix propòsit es pot aconseguir aplicant un altre vegada el 155 CE, però per més temps i més durament o estimulant el sectarisme entre els partits independentistes. Sobretot, instrumentalitzant ERC que ja ha demostrat no estar disposada a fer cap mena de pas per complir el mandat del referèndum del primer d’octubre de l’any passat, (ni tampoc complir el seu mateix programa electoral en vistes al 21-D). La conferència nacional convocada per clarificar la seva estratègia no aporta cap llum però sí els seus fets. ERC no té altre objectiu que intentar un tercer tripartit amb PSC i Comuns, està disposada a trencar la unitat independentista amb la fal·làcia que no en som prou i que cal eixamplar la base social de l’independentisme. Tot això assumint el discurs contra-identitari de l’esquerra sucursalista. Sabotejar l’acció del govern Torra des de dins i des del Parlament són els mitjans que Esquerra està disposada a emprar creient-se les enquestes electorals que els afavoreixen.
La continuïtat del conflicte amb el poder espanyol passa pel manteniment del govern Torra fins a les eleccions municipals de l’any vinent, la constitució del Consell de la República a l’exili, la mobilització contra el procés judicial als membres del Govern empresonats i la internacionalització del cas català. Per això cal urgentment que la Crida Nacional per la República s’organitzi i exerceixi la direcció estratègica que hores d’ara no té l’independentisme.
Post Scriptum, 1 d’agost del 2020.
A la tardor d’enguany hi haurà eleccions al Parlament forçades per la inhabilitació del president Torra i per l’assetjament constant d’ERc per fer-se amb el poder autonòmic a qualsevol preu. Únicament poden servir per fer avançar el procés indepedentista si s’estableix un compromís pre-electoral estratègic entre Junts, Esquerra i CUP, si es deixa de facilitar la governabilitat de l’Estat i es dóna suport al Consell per la República i la seva acció internacional.
Post Scriptum, 1 d’agost del 2022.
Res del que suggeria a la darrera actualització d’aqueix apunt ha passat, ans al contrari, la dinàmica claudicant posterior a les eleccions del 14-F s’ha accelerat des que ERC s’ha fet amb la presidència de la Generalitat i ha liderat el procés de desconstrucció independentista i restauració autonòmic que ha culminat amb l’acatament a la Constitució espanyola a la Moncloa mateix. El retorn de Marta Rovira i l’escenificació del pacte final de la taula de diàleg entre Pedro Sánchez i Pere Aragonès en seran els episodis següents, aprofitant el seguidisme de Junts i la complicitat de la CUP. L’independentisme subsistent es redueix només l’ANC i el Consell per la República, que seran encara més l’objectiu a abatre dels col·laboracionistes nostrats.
Potser hi haurà eleccions a la tardor per validar la claudicació nacional liderada per ERC i consolidar la seva hegemonia a la Catalunya espanyola i sense esperança a la qual ens han abocat en només cinc anys. L’obsessió de Junts per Catalunya per mantenir-se al Govern a qualsevol preu respon als plans per catapultar Jaume Giró com a candidat encara que sigui al preu d’autodestruir un projecte que es presentava transversal i rupturista. La liquidació consentida de Laura Borràs és un cas inèdit a Europa, dissortadament digne d’estudi.
Post Scriptum, 1 d’agost del 2023.
El govern d’ER a la Generalitat és el fidel reflex de la impostura dels seus plantejaments, el sectarisme de les seves actituds i la mediocritat dels seus dirigents, de fet estan desconstruint la nació en nom del multiculturalisme woke, però no se senten interpelats pels mals resultats a les darreres eleccions municipals i espanyoles, ans al contrari, persisteixen a esdevenir una sucursal del PSOE. I pensen resistir a qualsevol preu fins al febrer del 2025.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!