Joaquim Torra i Pla és el president electe pel Parlament de Catalunya per encapçalar el Govern de la Generalitat autonòmica que ERC i Junts per Catalunya han, finalment, acordat. Crec que el proppassat 30 de gener Carles Puigdemont hauria pogut ésser ratificat en el càrrec si a darrera hora, i amb deslleialtat, el president del Parlament Roger Torrent no hagués desconvocat (a instància del seu partit) la sessió pactada per Esquerra, Junts per Catalunya i la CUP. Aquell mal pas ha portat a l’elecció de Joaquim Torra com a mal menor, en una actitud defensiva de la majoria independentista quan el bloc del 155 CE és cada dia més agressiu.
Avui, a Berlín, els dos presidents, el de la República i el de la Generalitat, han mostrat complicitat però no pas línies estratègiques per recuperar la iniciativa en el conflicte amb el poder espanyol. Cap dels dos podrà, a curt termini, exercir un govern efectiu. Per això és necessari que enforteixin el sobiranisme civil que resisteix la repressió i manté la capacitat de mobilització a l’espera d’una direcció política.
Les floretes d’ERC als Comuns i PSC no responen a cap plantejament realista ja que els seus dirigents han assumit les mateixes infàmies que els neofranquistes espanyols acusant Joaquim Torra de racista identitari per raó de la concepció de la catalanitat que sosté. Els progres que són còmplices del supremacisme espanyol i branden el mestissatge identitari com a senyal de cosmopolitisme són fanàticament intolerants amb els que defensen el projecte nacional de la catalanitat oberta. Per tant, pocs punts de contacte hi han amb el patriotisme republicà que predica Esquerra.
La inversió de la realitat entre opressors i oprimits que es promou des del poder cal que sigui contestada pels partits republicans des de la realitat quotidiana on es perceben nítidament les posicions de cadascú en matèria de pensions, atur, polítiques d’igualtat, reequilibri territorial… Per això calen sindicats nacionals catalans, mitjans de comunicació de proximitat, teixits associatius solidaris, referents intel·lectuals amb autoritat moral. Cal donar tota la confiança al nou president i al seu govern i demanar als partits que li donen suport actituds creïbles i propostes viables per més difícils que siguin d’aplicar a curt termini.
Post Scriptum, 30 de maig del 2018.
El president Torra ha hagut de cedir al xantatge de Rajoy per no restituir els quatre consellers represaliats, com també li demanava de fer ERC. Quatre mesos després de la deslleialtat perpetrada pel president del Parlament, obeint la direcció d’Esquerra per trencar l’acord de restaurar Carles Puigdemont, tot ha estat reculades inútils per aturar la repressió.
Probablement, ERC es limitarà a fer “efectiu” el Govern i no participarà al Consell de la República de Brussel·les per considerar-lo una gesticulació sense sentit per així acabar de liquidar Carles Puigdemont i s’esmerçarà a fer el paperot d’independentista bo, obert a pactar amb PSC i Comuns, desviant cap a Junts per Catalunya l’odi espanyol contra els separatistes, els identitaris, els de dretes. El president Torra haurà de suportar el pes de la dignitat republicana i esquivar les jugades del mig-govern d’Esquerra que no perdrà oportunitat per “sacrificar-lo” com han fet amb Puigdemont.
Post Scriptum, 1 de juliol del 2018.
Crec que la carta d’Oriol Junqueras a la militància republicana té moltes lectures, cap de positiva dissortadament, però la referència al discursos excloents i identitaris anava directa contra el president Torra marcant quina serà la conducta envers ell i el projecte que representa.
Post Scriptum, 14 d’agost del 2018.
Amb dies de retard llegeixo l’article del president Joaquim Torra del proppassat 4 d’aqueix mes a Vilaweb “Com un sol poble contra el feixisme“. El trobo tan ajustat a la nostra realitat present com benintencionat, amb un to fins i tot èpic que contrasta amb la impostura equidistant dels Comuns que només gosen demanar a ERC que sigui “valenta” i es desmarqui del mateix Torra, de Puigdemont i del projecte de la Crida Nacional per la República, mentre callen davant els neofranquistes.
Post Scriptum, 4 de setembre del 2018.
Avui, el president Joaquim Torra ha fet una conferència amb el títol, “El nostre moment” que dóna la bona mesura de la seva capacitat de lideratge tot i l’escàs marge de maniobra intern i extern de què disposa, -no parla en nom del Govern, ja que ERC té una altra (no)estratègia-. De fet, l’article dominical d’Oriol Junqueras al Periódico és divulgat pels mitjans del règim, ahir La Vanguardia i avui el provincià Diari de Tarragona (“En espera que ERC modere a Torra”), com una contra-programació per neutralitzar l’eix Torra-Puigdemont-Crida Nacional per la República. Joaquim Torra ha marcat una posició irrenunciable: no hi ha alternativa al dret d’autodeterminació, ara manca una estratègia que superi el bloqueig imposat pel sectarisme d’ERC que només pot liderar des de l’exili el Consell de la República.
Post Scriptum, 5 de setembre del 2018.
Vicent Partal resumeix a l’editorial de Vilaweb el nucli del missatge del president: “Torra solemnitza la decisió de no fer passos enrere“, però sense proposar -de moment- cap altre pla de la resistència cívica. La CUP li retreu, justificadament, que demani mobilització popular i no es mogui de la legalitat: com pensa “no acceptar” la previsible sentència condemnatòria de l’anterior Govern si ha pactat amb ERC no desacatar les decisions dels jutges espanyols per més arbitràries que siguin ?
Ahir, però, hi va haver una coincidència significativa: els presidents Puigdemont i Mas es reunien a la casa de la República de Waterloo i responien conjuntament al president Pedro Sánchez que de referèndum sobre l’Estatut de Catalunya ja n’hi va haver un al 2006 que no ha sigut respectat pels poders fàctic espanyols. De retruc, aqueixa sintonia entre els tres presidents desmenteix la brama que fa quatre dies va començar a fer córrer Borja Vilallonga amb el seu apunt “Només ens quedarà la veritat”.
Post Scriptum, 20 de setembre del 2018.
La declaració institucional feta avui pel President Joaquim Torra sobre el primer aniversari del començament de l’operació policial denominada Anubis contra les institucions i la ciutadania catalana per avortar el referèndum del Primer d’Octubre ha servit també per demanar empara a les institucions comunitàries davant l’arbitrarietat del poder judicial espanyol, còmplice del “A por ellos”. Després d’això és políticament injustificable la posició d’ERC d’acatar el dictat del jutge Llarena al Parlament imposant la suspensió dels diputats processats.
Post Scriptum, 2 d’octubre del 2018.
Aqueix cap de setmana del primer aniversari del referèndum d’autodeterminació el president Torra ha mantingut en tot moment i arreu una actitud digna, entomant les crítiques que no són precisament a ell a qui van dirigides sinó als líders d’ERC i el PDECat que han mantingut un perfil baix esquivant el lideratge que els pertoca. No ha caigut en l’error de magnificar els incidents de darrera hora a les mobilitzacions d’ahir ni ha criminalitzat la dissidència de la CUP evitant aprofundir en l’escletxa que fractures els tres partits republicans.
Torra transmet convicció, (com Puigdemont) una virtut que no tenen pas altres dirigents independentistes amb les màximes responsabilitats en aqueixa hora crucial per a Catalunya. Avui ho ha demostrat en el discurs al debat de política general al Parlament. La crònica del vespre de Pere Martí a Vilaweb, “El dia que Torra va dir prou“, reflecteix precisament el moment en el qual el president vol exercir de líder nacional malgrat la insistència d’ERC de voler negociar amb el PSOE fins i tot després que hagi reafirmat que no accedirà mai a un referèndum d’autodeterminació. El president ha fet un fas en fals plantejant un ultimàtum al govern espanyol amenaçant-lo de fer-lo caure quan això no està a les seves mans, només pot fer que els diputats independentistes a Madrid bloquegin la governabilitat de l’Estat com ja va proposar fa deu anys Heribert Barrera. Però ni això estan disposats a fer el PDECat i ERC.
Post Scriptum, 22 de desembre del 2018.
Abans d’ahir El Periódico en funcions d’aparell d’agitació i propaganda de l’espanyolisme publicava un manifest promogut per Recortes Cero, una de les entitats que serveixen de pantalla al règim per atacar el Govern de la Generalitat i el seu president i que duia per títol: “!Ya está bien! Que no nos dividan”. Lluny de ser mil intel·lectuals i personalitats els signants són majoritàriament els habituals còmplices del bloc que va aplicar el 155 CE a Catalunya.
Post Scriptum, 10 de gener del 2019.
La fermesa del president Torra advertint a PDECat i ERC que remodelarà el Govern de la Generalitat si donen suport als pressupostos de Pedro Sánchez hauria de ser suficient per barrar el pas a les pressions del PSOE i els seus còmplices (veure el manifest “Pressupostos, sí” a l’Ara del proppassat dia 3) que demanen de franc que l’independentisme salvi Espanya, com escrivia encertadament Pere Martí el proppassat dia 4 a Vilaweb.
Post Scriptum, 17 d’octubre del 2019.
Amb motiu del vuitanta-cinquè aniversari del 6 d’Octubre el president Torra publicà un significatiu article a Vilaweb:“Aprofitar l’oportunitat per no malbaratar el somni”. El seu voluntarisme sincer no pot capgirar la trista situació en què es troba avui al Parlament anunciant per a l’any vinent un nou Primer d’Octubre quan ni els mateixos partits del seu Govern hi estan d’acord. Més patètic encara, el president del Parlament Roger Torrent ha impedit votar avui cap proposta de resolució per por a contradir les prohibicions dictades pel Tribunal Constitucional.
La intervenció televisada d’ahir a la nit també va ser una demostració de feblesa: demanant calma als manifestants alhora que és incapaç de controlar els Mossos d’Esquadra. Dissortadament, el seu anunci d’avui només servirà d’excusa al govern espanyol per suspendre oficialment l’autonomia catalana que fet ja ho està. Com escriu aqueix vespre Pere Martí a Vilaweb, “L’honorable solitud del president Torra”.
Post Scriptum, 20 d’octubre del 2019.
El president Torra és objecte d’un encalçament múltiple: el govern espanyol el menysté, els mitjans espanyolistes demanen la seva dimissió i ERC, via Roger Torrent, ha començat la campanya fer forçar-lo a avançar les eleccions al Parlament activant l’eix Colau i les entitats espanyolistes (Foment, UGT, CCOO) pel “diàleg” i la condemna de totes les violències (com si fossin equiparables la de l’Estat i la dels manifestants).
Post Scriptum, 22 d’octubre del 2019.
Pere Martí detalla aqueix vespre l’estat actual de les maniobres PSOE/ERC: “L’intent (fallit) de Sánchez de trencar el govern Torra“.
Post Scriptum, 7 de novembre del 2019.
L’operació “Judas” és un muntatge per acusar el president Torra de terrorista.
Post Scriptum, 29 de gener del 2020.
Pere Martí retrata perfectament “Les quaranta-vuit hores més dures de Torra”. El president ha demostrat un patriotisme i una dignitat que contrasta amb la impostura i la mediocritat d’ERC.
Post Scriptum, 21 de setembre del 2020.
Compareteixo plenament l’article de Xavier Diez avui a la revista Mirall: “Torra, de menys a més”, i agraeixo l’esment que fa a la biografia que vaig escriure de Lluís Gausachs i Ramon.
Post Scriptum, 30 de setembre del 2020.
El patriotisme i la dignitat amb la qual ha resistit fins a l’últim moment el president Torra les pressions del poder espanyol per foragitar-lo contrasten amb l’actitud claudicant del Govern que no ha esperat ni a veure publicat el seu cesament al BOE, ni al recurs davant el Tribunal Constitucional per substituir-lo d’una manera vergonyant. D’Esquerra ja m’ho esperava, però no pas de Junts per Catalunya.
Post Scriptum, 18 d’abril del 2021.
El proppassat 15 de març hi va haver un punyent editorial de Vicent Partal a Vilaweb: “Aquest esport, poc innocent, d’atacar Quim Torra”. Avui, una entrevista al darrer president reble el clau de la seva creixent autoritat moral: “L’única solució és la que no vam fer, defensar la república”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!