Amb aqueix lema està previst avui mateix l’acte de presentació de l’Assemblea Nacional Catalana a la seu de la facultat de Ciències Jurídiques de la URV, a Tarragona. No hi podré assistir, dissortadament, però tinc l’esperança que servirà per rellançar l’independentisme en aqueixa comarca socialment molt castellanitzada i on l’espanyolisme políticament organitzat es força puixant.
L’ANC pretén aglutinar el sobiranisme cívic abstenint-se de participar a les conteses electorals, deixant pels partits polítics aqueixa responsabilitat tot empenyent als que encara no s’han definit a favor de la independència a que ho facin i promovent la confluència de tots plegats en una estratègia conjunta vers l’Estat català. Per tant, l’assemblea del Tarragonès pot esdevenir eina de divulgació de la causa de la llibertat nacional i la prosperitat social si hom encerta a vincular aqueixos objectius amb els altres moviments socials que incideixen hores d’ara en la vida pública, especialment a la ciutat de Tarragona.
Les mobilitzacions en contra de les retallades pressupostàries de les diverses administracions públiques tenen un elevat seguiment entre la ciutadania, però son capitalitzades pels sindicats UGT i CCOO que les desvinculen de l’espoli fiscal que sofreix el poble català. Per altra banda, les manifestacions universitàries son promogudes sobretot pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans que segueix la línia d’atorgar prioritat a la lluita anticapitalista en totes les seves actuacions.
Existeix també un plataforma cívica local,
Mou-te per Tarragona, centrada en la defensa de la
capitalitat històrica i política de la ciutat en la renovada pugna amb Reus que aspira a compartir aquesta funció dins del conjunt del Camp de Tarragona. La connexió i interrelació amb aqueixos moviments serà una de les tasques mes complexes que haurà d’encarar l’assemblea comarcal de l’ANC.
La política institucional de la ciutat gira preferentment al voltant de l’ajuntament, on no hi ha presencia d’electes independentistes després de la desfeta d’Esquerra a les darreres eleccions municipals del 2011. Per la seva part,
ni Solidaritat i ni la CUP no van aconseguir al mínim de vots exigit per accedir al consistori i no existeix, ara per ara, entre aqueixes tres formacions l’entesa imprescindible per treballar de manera estable. Potser el recent
accés de Josep Andreu (alcalde de Montblanc) a la presidència de la federació d’ERC-Camp de Tarragona permetrà superar el sectarisme dels anteriors responsables regionals del seu partit i encarar una etapa de treball coordinat, almenys dins l’ANC.
La constitució de Tarragonès per la Independència coincideix amb l’any que Tarragona
exerceix de capital de la cultura catalana, amb tot d’activitats promogudes per l’ajuntament i les entitats culturals en pro de la catalanitat de la ciutat. Les inèrcies provincianes mantingudes durant dècades pels notables locals majoritàriament addictes a l’ordre establert, espanyol evidentment, fan que ni la llengua catalana, ni els referents simbòlics i culturals nacionals propis no desenvolupin la funció vertebradora de la vida ciutadana.
La influència mediàtica del Diari de Tarragona, veritable aparell d’agitació i propaganda de l’espanyolisme provincial, contribueix també a obstaculitzar l’assoliment d’aqueix objectiu. Tenint en compte tots aqueixos condicionants, sense oblidar l’acció permanent dels servidors de l’Estat i els partits espanyols, el pas que donarà avui l’ANC pot ser el primer en el camí per invertir a nivell comarcal la situació de dominació política i dependència econòmica a la qual esta sotmès avui el nostre país.
Post Scriptum, 17 de març del 2018.
L’espanyolisme és hegemònic en aqueixa comarca: el PSC resisteix a la ciutat de Tarragona però Ciudadanos és la força més votada, també a Vila-seca i Salou, els municipis més poblats i amb més població no integrada a la catalanitat malgrat han estat governades per CIU molts anys. És clau per invertir aqueixa situació que a la capital hi hagi una candidatura independentista unitària a les eleccions municipals de l’any vinent, ja que PDECat, CUP i ERC per separat no poden assolir aqueix objectiu.
Salutacions
Albert Cortés