Abans d'ahir, dimecres dia 1, Josep Andreu va ser escollit nou president de la federació regional del Camp de Tarragona d'Esquerra per només dos vots de diferència per davant del candidat promogut pel clan de l'avellana.
L'actual alcalde de Montblanc encapçalava una candidatura que aplega els militants que encara creuen possible regenerar Esquerra com a partit de referència de l'independentisme català. La seva victòria front als que han dominat -i ensorrat- ERC en aquestes comarques tarragonines, els Benach, Bargalló, De los Rios... significa una renovació real a diferència de la ficció escenificada per Oriol Junqueras. En res substancial s'ha notat el seu accés a la presidència d'ERC, ja que de satèl·lit del PSC han passat a ser-ho de CIU amb el suport dels addictes a la partitocràcia que controlen el partit, també al Camp de Tarragona, i que han intentat per tots els mitjans barrar el pas a Josep Andreu.
Josep Andreu va redactar el manifest ¨Per una Esquerra forta, renovadora i plural¨amb el qual vaig sol.licitar les adhesions dels militants per presentar-me a unes primàries -que mai es van arribar a convocar- l'any 2007. El clan de l'avellana i tota la direcció del partit van oposar-hi per tal de col.locar un dels seus gregaris, Lluís Aragonès, i van arribar a publicar un manifest difamant-me per voler convocar primàries per escollir els candidats a les eleccions espanyoles. Dels set-cents militants que afirmaven donar recolzament al nepotisme oficial mai en van voler ensenyar la relació, això sí a la premsa van aparèixer els noms d'Empar Pont, Jordi Bergadà, Lluís Salvadó i uns quants més. Josep Andreu va estar des del principi als que aleshores hom denominava crítics amb la direcció que va provocar el declivi electoral i el desprestigi social d'Esquerra.
El Pep de Cal Celdoni, com se'l coneix a Montblanc, va ajudar a formar la candidatura renovadora encapçala per Albert Pereira que va guanyar la presidència de la federació regional l'any 2008 front un altre home de palla del clan comandat per Ernest Benach. Va veure amb disgust com al cap de poc temps l'Albert, Josep Maria Bru i tants d'altres marxàvem del partit atesa la inviabilitat de les propostes renovadores després del congrés nacional celebrat aquell mateix any. I ara, ell mateix ha decidit assumir el compromís de refer ERC en aquestes comarques avalat pels seu èxit a les municipals i superant el veto que els seus detractors li van imposar per tal d'evitar que encapcalés la candidatura al congrés a les darreres eleccions espanyoles. Els seus amics que ara som en d'altres formacions independentistes, com Solidaritat i les CUP, ens en alegrem de la seva victòria i esperem treballar amb ell i el seu equip per rellançar l'independentisme cívic i polític en aquestes comarques tarragonines.
Josep Andreu va redactar el manifest ¨Per una Esquerra forta, renovadora i plural¨amb el qual vaig sol.licitar les adhesions dels militants per presentar-me a unes primàries -que mai es van arribar a convocar- l'any 2007. El clan de l'avellana i tota la direcció del partit van oposar-hi per tal de col.locar un dels seus gregaris, Lluís Aragonès, i van arribar a publicar un manifest difamant-me per voler convocar primàries per escollir els candidats a les eleccions espanyoles. Dels set-cents militants que afirmaven donar recolzament al nepotisme oficial mai en van voler ensenyar la relació, això sí a la premsa van aparèixer els noms d'Empar Pont, Jordi Bergadà, Lluís Salvadó i uns quants més. Josep Andreu va estar des del principi als que aleshores hom denominava crítics amb la direcció que va provocar el declivi electoral i el desprestigi social d'Esquerra.
El Pep de Cal Celdoni, com se'l coneix a Montblanc, va ajudar a formar la candidatura renovadora encapçala per Albert Pereira que va guanyar la presidència de la federació regional l'any 2008 front un altre home de palla del clan comandat per Ernest Benach. Va veure amb disgust com al cap de poc temps l'Albert, Josep Maria Bru i tants d'altres marxàvem del partit atesa la inviabilitat de les propostes renovadores després del congrés nacional celebrat aquell mateix any. I ara, ell mateix ha decidit assumir el compromís de refer ERC en aquestes comarques avalat pels seu èxit a les municipals i superant el veto que els seus detractors li van imposar per tal d'evitar que encapcalés la candidatura al congrés a les darreres eleccions espanyoles. Els seus amics que ara som en d'altres formacions independentistes, com Solidaritat i les CUP, ens en alegrem de la seva victòria i esperem treballar amb ell i el seu equip per rellançar l'independentisme cívic i polític en aquestes comarques tarragonines.
em sap greu que et refereixis al projecte que l'Oriol Junqueras intenta liderar -crec que amb notable èxit- a ERC.
Podria entendre que parlessis de "llacunes" o fins i tot d'ombres. Però parlar de "ficció" és, això sí, clarament una ficció, una adjectivació sense cap fonament en la realitat.
A més a més, dir que "en res s'ha notat", ja que de satèlit del PSC ha passat a satèlit de CiU, bé, aquí, amic meu, ja et perds definitivament. Fins i tot si això hagués passat, no podríem dir que en res s'ha notat, excepte que creguis que CiU i PSC són el mateix.
Però és que a més a més això no ha passat. Jo crec, sé i confio (tot junt) que l'Oriol està impulsant una radical renovació de l'estratègia que fins ara havia dut ERC i que l'havia portat al col·lapse que ja tots coneixem.
I això no és menor. Gens menor. De fet, en termes patriòtics, és absolutament substantiu.
Que t'hi refereixis en termes de "satelització" m'entristeix. Crec que l'Oriol ha fet un discurs molt coherent, patriòticament impecable: si CiU vol avançar, i en tot allò que impliqui avançar, tindrà el nostre suport. Això és satelització o és patriotisme? Per a mi, patriotisme.
Tot el que ajudi el sobiranisme hegemònic, que és CiU, a fer les passes que tots esperem que facin i que sabem que farà, és bo per al país, és bo per al procés.
La renovació de l'Oriol no és fictícia. És ben real. Amb ombres i llacunes, d'acord, però ben real. No és gens de rebut parlar de satelització en el que només hi ha ofertes patriòtiques, construcció, empenta. Això no t'ho admeto.
En fi. Em sembla que ens aboquem a un escenari en el que clarament el sobiranisme s'estructurarà en tres blocs. Un d'hegemònic, CiU, que fa les coses al seu ritme i amb responsabilitat. Un altre bloc d'independentisme constructiu, sensat, amb clara voluntat d'empènyer cap als objectius i d'ajudar a fer-ho possible. Finalment, hi haurà un independentisme residual, que es dedicarà a bombardejar la pròpia flota en tot moment, per a intentar enfonsar-la abans no surti de port, en el que hi ha SI i les CUP.
Admiro la teva capacitat per creure en aquells en qui tens dipositades les teves esperances (la CIU del Mas i l'Esquerra del Junqueras), fins i tot més enllà de tota evidència. Realment, ets un home de fe, i no t'ho dic pejorativament. Quan penso en gent com tu, em ve al cap allò del Cid Campeador: "que buen vasallo si tuviese un buen señor".
Un altre dia parlarem de CIU, el Mas i aquests moviments "que tots esperem que faci i que sabem que farà". Avui, per no allargar-me massa i per seguir el fil del post del Jaume, em limitaré a parlar del Junqueras i la seva renovació d'Esquerra.
Junqueras -una persona per la que, d'entrada, sento simpatia política- ha volgut fer, des del començament, una cosa ben extravagant: renovar Esquerra sense apartar gairebé ningú dels que l'han portat al pedregar tots aquests anys. Així ens trobem que al Parlament, a la direcció del partit i a l'anomenat "aparell" hi continuen tenint papers del tot rellevants gent que ha estat protagonista activa de tota l'etapa de l'esquerra tripartita. No cal que posi exemples, a tots ens venen al cap.
Estem parlant, en general, d'autèntics professionals de la política, que, per no perdre les cadires i els emoluments que les acompanyen, són capaços -ara- d'interpretar l'acostament (gairebé l'assetjament) a la mateixa CIU que fa quatre dies blasmaven, des del convenciment que això del tripartit era una cosa excel·lent que només la campanya anti-Esquerra permanent dels grups mediàtics i d'alguns independentistes freaks tontos útils del regionalisme com nosaltres havia fet fracassar. Estem parlant de la gent que ara trona contra l'espoli fiscal que produeix el mateix sistema de finançament que ells van aprovar i vendre com un gran avanç fa quatre dies.
Estem parlant, per exemple (per no referir-nos als dirigents que a tots ens vénen al cap), de l'actual director de la revista del partit, un dels màxims responsables de la "venda" de la "nova" Esquerra, que encara no fa un any va escriure un pamflet titulat "Algú ho havia de dir", que reivindicava el tripartit montillista, clamava contra la conspiració dels poderosos del món contra Esquerra i posava a parir a tots els que havíem defensat una altra estratègia, a qui en el fons el que ens molestava era que Esquerra hagués fet president un "xarnego" (sic).
Estem parlant dels dirigents de tota la vida del Camp de Tarragona al que el Jaume es refereix en el seu post. Gent que després del seu pas per la política han vist substancialment millorat el seu estatus econòmic personal. Gent que s'han preocupat, sobretot, de tenir "control·lat" el territori per a què ningú no interferís en les seves carreres polítiques. Gent que han deixat el partit fora dels principals ajuntaments del territori i amb la representació al Parlament sota mínims. Aquesta gent són els que han perdut el Congrés d'Esquerra al Camp de Tarragona per segona vegada consecutiva (ja el van perdre l'any 2008 contra una candidatura que vaig encapçalar jo mateix, com bé saps), això sí, amb la meitat d'assistents al congrés que fa prop de quatre anys. I a qui ha donat suport Junqueras, líder de la "nova" ERC? Doncs a la candidatura patrocinada per aquesta colla, i ho ha fet de forma activa, gens discreta, permetent fins i tot que utilitzessin la seva imatge en la campanya electoral. En fi.
Junqueras ha volgut fer una truita sense trencar cap ou. Ha volgut renovar ajudant-se dels que havien de ser renovats. Ha volgut inventar la sopa d'all. I això no sembla que pugui funcionar. Temps al temps, i tant de bo m'equivoqui.
salut i república
Els partits en el marc d'un bipartidisme estatal són menúncies, ara tu després jo, n'hi ha per tots, fins i tot per als residuals de la perifèria. Aquest darrer aspecte resulta ésser el problema més greu dels catalans.
Mentre Convergència tregui profit de l'Estat no tindrà cap interes en la Constitució del nostre poble.
Si els parlamentaris foren triats per la ciutadania i també deposats si convé. Si hi hagués parlamentarisme. Si la presidència fos triada per la ciutadania, si governessin les majories i no el concens. Si la judicatura no fos controlada pels partits. Si la justícia tingués pressupost pròpi. Si llur Consell General fos un organ col.legiat i professional. Etc, etc, etc,----
Si tots aquests aspectes fossin tinguts en compte pels qui tenim el ferm propòsit d'alliberar-nos del jou espanyol. L'esquerra forta o potser dèbil seria una questió circumstàncial, la renovació fora constant i el pluralisme restaria garantit.
I el més important de tot, la goig i el desitg inundaria les nostres ciutats i reuniríem les forces suficients per assolir la llibertat.