L’excel·lent apunt d’Albert Dasí, al mail obert de Vilaweb -avui mateix-, “100.000 que aviat seran un milió !“, enllaça directament amb la difusió d’un informe de l’Institut d’Estudis Catalans sobre la salut de la llengua catalana.
Dasí dresgrana en termes sociopolítics allò que els lingüístes de l’IEC detecten pel que fa al retrocés de l’ús de la llengua catalana al País Valencià: un voluntat acarnissada d’autodestrucció de la llengua i la identitat pròpia dels valencians per part de les elits autòctones a fi d’oferir “noves glòries a Espanya”.
A les altres parts del nostre àmbit nacional on també la llengua és en retrocés: la Catalunya del Nord i l’Alguer, no hi ha aquest component corrosiu de l’autoodi que caracteritza el cas valencià (només equiparable al dels navarresos espanyolistes en la seva fúria inquisitorial contra l’originària identitat basca).
Pocs analistes han parat compte en la dada significativa que ofereixen els resultats electorals de les eleccions europees a la “Comunidad Valenciana”: els vots sumats del BNV, ERPV i Inciativa Internacionalista ben just passen de trenta mil. La persecució contra la unitat de la llengua, el seu ensenyament a l’escola (allí no hi ha el dret a escollir que els espanyolistes reclamen a Catalunya), la recepció de TV3 demostren que el sistema legal i judicial estatal no és cap protecció davant l’ànim destructor de l’espanyolisme en la seva croada assimilacionista contra la valencianitat gestada fa vuit segles.
La situació d’aculturació i alienació nacional que es viu al País Valencià ha de ser una preocupació prioritàriapel conjunt de la comunitat nacional catalana. Com contribuir des de tot arreu a aturar, i capgirar, aquest procés és una qüestió a replantejar a la vista dels escassos resultats obtinguts fins ara, descartant per tant la política de no ingerència mantinguda en els darrers trenta anys des de la Catalunya estricta.
Post Scriptum, 20 d’agost del 2018.
M’ha caigut a les mans un llibret de fa nou anys, “Ara País Valencià. Reflexions i experiències de la generació que ve”, coordinat per Jordi Muñoz i editat pels Quaderns d’Orientació Valencianista l’any 2009. Es tracta d’una iniciativa del col·lectiu Valencians pel Canvi que aplega vint-i-una aportacions breus de joves que transitaven al moment d’escriure entre la trentena i la quarantena opinant sobre les perspectives de futur pel País Valencià al darrer període del cicle de (mal)govern del PP al front de la “Comunitat Valenciana”. Llegides retrospectivament les seves opinions prefiguren els continguts del govern tripartit Podemos-PSOE-Compromís que ha pres el relleu a la fallida de “l’eix de la prosperitat” que relligava València a Madrid, sense que s’hagi pogut bastir encara l’eix catalano-valencià alternatiu.
D’entre totes les aportacions, la de Vicent Martínez, “El nou País Valencià, una qüestió de discurs”, “Seguim llegint Fuster” d’Antoni Rubio i el de Sandra Obiol, “Benestar incert”, em semblen de les més destacades. Estaria bé que l’any vinent, coincidint amb les eleccions municipals i autonòmiques, els participants fessin balanç de la dècada transcorreguda.
Post Scriptum, 24 de juny del 2023.
Dues reflexions a tenir en compte, la de Núria Cadenes el proppassat 31 de maig a Vilaweb: “Hi ha hagut marea fatxa al País Valencià?“, i la d’Antoni Rubio, el 8 de juny al mateix mitjà, “És un error que Compromís es lligue a aquesta esquerra espanyola, en caiguda lliure”.
Post Scriptum, 18 de setembre del 2023.
Magnífica entrevista, ahir a Vilaweb, a Vicent Martínez Sancho, físic i ex-president d’Acció Cultural del País Valencià: “Aquells que tenen com a eix anar contra el nostre català desapareixeran”, de la qual val la pena retenir aqueixa resposta:
—Imaginàveu que amb tant pocs dies com fa que són al govern la dreta i l’extrema dreta serien capaços de fer tant de mal com ja fan?
—Fan mal, però crec que tot això els passarà. Podrà més l’evidència històrica que ells mateixos. Per exemple, tots parlen en castellà. Hi ha una contradicció entre allò que ells mateixos diuen, i sempre ho diuen en castellà, i la realitat pràctica. La gent se’n cansarà. Però cal pensar per què són al poder. A parer meu, són al poder perquè els anteriors no van fer les coses bé.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
D’acord amb el diagnòstic.
En desacord amb el tractament.
Ara més que mai, hem de reforçar la xarxa social del principat I DE LES ILLES.
Avançar al País Valencià serà més senzill si consolidem les balears i les pitiüses…
La no ingerència convergent no és sinó una latra forma de blaverisme que cerca esquarterar la nació.
Però des que ERC és al govern no podem parlar de no-ingerència. Fer-ho és obrar de mala fe. Des que ERC és al govern el PSOE i del PP coincideixen en, per exemple, blocar les emissions de TV3.
I, al País Valèncià, mirar més el fons que la forma. I construir (com ja s’està fent) espais de resistència.
El Principat de Catalunya ha intervengut el justetet, o siga el necessari i suficient, al País Valencià per generar el més nombrós rebuig majòritari i fracturar la cohesió valenciana que alhora ha esdevingut en contra del Principat i a favor de l’Estat espanyol on el territori del País Valencià en aquest context s’acabat de veure representat política, cultural i institucional més valorat al propi estat espanyol i s’ha sentit menystingut, quan no maltractat i marginat des de les valoracions fetes des del Principat de Catalunya.
L’Estat espanyol s’assembla més a un estat confederat, que la visió colonial i sectaria que s’ha dut a terme des de Catalunya al País Valencià en aquets darrers trenta anys.
Mentre l’Estat espanyol a sabut articular el País Valencià tant institucional, cultural i política a la seva conveniència al igual que ha fet amb el Principat de Catalunya.
Des del Principat de Catalunya i des del País Valencià no han sabut articular-se sense ingerències innecessàries o contraproductives tant a nivell institucional, politic com cultural.
CIU sempre ens ha abandonat; i fins i tot ens ha arribat a vendre en alguna votació al Congrés espanyol.
ERC, o va camí del mateix, o senzillament no té suficients vots i suficient força.
Mentre Madrid s’ha expandit i ha penetrat al País Valencià, Catalunya s’ha mantingut al marge. I així ens va als valencians i en un futur pròxim als principatins.