Ahir va començar el debat de política general al Parlament de Catalunya amb el discurs del president José Montilla, el contingut del qual ha marcat el nivell de les intervencions dels altres portaveus parlamentaris.
Precisament avui, quan fa quatre anys de l’aprovació del projecte d’Estatut d’Autonomia per part de la cambra legislativa catalana, José Montilla -que va ser el primer dels caps de fila dels partits que el van aprovar disposat a rebaixar-lo- ha estat qui ha liderat el debat. I ho ha fet defensant l’ordre estatal que aboca Catalunya a una dinàmica de declivi en tots els terrenys, denostant l’independentisme amb els arguments de la por i l’amenaça encoberta que empren els servents de l’imperi (espanyol, per suposat), sense que cap altre contrincant dialèctic l’hagi realment contradit.
José Montilla ha fet el discurs oficial del règim: la Catalunya optimista, la gestió contraposada a la realitat del conflicte, la defensa de l’ordre establert. Sap que cap força parlamentària present està disposada a tractar a fons el dret de Catalunya a l’autodeterminació. Això, alguns partits s’ho permeten a nivell municipal, però no al Parlament: per unanimitat van rebutjar la iniciativa legislativa popular que promovia una consulta a tot el país. Precisament enguany, quan en fa vint que ICV, CIU i ERC van fer possible que s’aprovés una resolució que proclamava que el poble de Catalunya no renunciava a decidir lliurement el seu futur.
José Montilla sap que cap altre partit té un pla B, sap que l’únic pla possible és el conflicte polític i jurídic amb l’ordre espanyol, i sap també que no hi ha dirigents disposats a assumir aquest repte. Les consultes municipals, expressen els anhels dels sectors més dinàmics i innovadors de la ciutadania catalana, però sense un discurs global, un lideratge polític organitzat i una estratègia creïble quedaran com actes de dignitat col·lectiva en temps de renúncia de la classe política subalterna. Reagrupament pot ser, a curt termini, el referent de l’independentisme sociològic i convertir-se en una alternativa electoral a tot el conjunt de partits autonomistes, però ara per ara, no pot presentar batalla a les institucions i rebatre el seu discurs. A partir del dissabte ho farem, des de fora.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Qué esperaveu del Sr. Montilla, l’ex ministro de España i Delegado Regional del psoE en Cataluña?. Qué espereu del Srs. Mas, Carod, Saura,… a part de fer la poítica de “qui dia passa, any empeny”?….