Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

4 de gener de 2018
0 comentaris

El conflicte entre Israel i Iran

Enguany pot ésser clau en el conflicte que enfronta des del 1979 la República Islàmica de l’Iran i Israel. El règim xiïta enceta l’any fent front a una revolta interna i exhibint la màxima expansió externa.

Iran intervé decisivament en suport dels règims de Síria i Iraq, el Líban és el seu protectorat de facto i instrumentalitza la revolta dels Houtis al Iemen contra Aràbia Saudita. I, sobretot, és el principal aliat de les fraccions palestines que pugnen per destruir Israel. Però, com assenyala avui Hagay Sobol al seu bloc a The Times of Israel: “Le corridor chiite de Téhéran à la Méditerrannée sera-t-il le Vietnam de l’Iran ?”.

Israel, per la seva part, afirma no tenir interessos estratègics contraposats als de l’Iran segons el ministre Yuval Steinitz en declaracions d’abans d’ahir a l’edició en persa de The Times of Israel. Es tracta d’una obcecació irracional d’arrel teocràtica la que impulsa el règim dels aiatol·là a cercar follament el conflicte directe amb l’estat hebreu. Hores d’ara, els seus mercenaris estan en disposició d’atacar Israel des de Gaza, el Líban, Síria i fins i tot Cisjordània. La guerra, doncs, pot ser imminent i el moment d’iniciar-la està en mans de l’Iran, (llevat que Israel prengui l’ofensiva i comenci una acció militar preventiva a gran escala en múltiples fronts).

Post Scriptum, 11 de febrer del 2018.

El proppassat 7 d’aqueix mes, l’International Crisis Group publicava el report número 182 titulat “Israel, Hizbollah and Iran: preventing another war in Syria” que ha resultat premonitori ja que ahir Iran va enviar un dron sobre Israel que va desencadenar com a resposta dos successius atacs aeris israelians que han delmat les infraestructures militars iranianes en terra síria. Les parts implicades consideren el dia d’ahir com la data d’inici de l’anunciada guerra directa entre Iran i Israel, com explica avui l’analista de The Times of Israel Judah Ari Gross.

Post Scriptum, 4 de març del 2018.

L’analista israelià Ron Yishai publicà ahir a Ynet News aqueix article analitzant la crucial vista de Benyamin Netanyhau a Donald Trump: “Danger in the north: Netanyahu must push Trump to act“, (versió en francès de Jewish Forum).

Post Scriptum, 15 d’abril del 2018.

L’atac aeri dels EUA, Anglaterra i França contra Síria és militarment limitat i ineficaç cara a l’objectiu pretès de dissuadir el règim (i Iran) d’emprar armes químiques, com analitza des del punt de vista israelià Ron Ben Yshai en aqueixa primera valoració publicada avui en castellà per Hatzad Hasheni i titulada: “Tras el ataque 13/4, Assad puede respirar con tranquilidad”. Les línies vermelles d’Israel i dels occidentals són diferents, com escriu avui Freddy Eytan al CAPE de Jerusalem.

Post Scriptum, 17 d’abril del 2018.

Segons opina Ehud Eilam avui al Jerusalem Post, “Israel increasing involvement in Syria: risks and opportunities”.

Post Scriptum, 30 d’abril del 2018.

Avui, Benyamin Netanyahu ha alertat que Israel té proves del programa nuclear secret iranià, fet que de ser cert deixa tocat l’acord del G5+1 amb l’Iran i obre les portes a un enfrontament militar. De fet, ahir Israel (sense confirmació) va tornar a atacar bases iranianes a Síria, situant al règim dels aiatol·là davant e dilema que descriu encertadament l’analista jueu Sever Plocker a Yetnews el proppassat 26: “Iran’s dilemma, a military conflict with Israel, yes or no ?” (versió francesa de Jewish Forum):

Analyse: Certains experts estiment que la position des dirigeants militaires iraniens diffère fondamentalement de la position enflammée des Gardiens de la révolution. Ils sont conscients des capacités militaires et de renseignement d’Israël, ne cherchent pas de conflit avec nous et comprennent que c’est une aventure dangereuse et irréaliste.

Le shah perse a abandonné son pays il y a 39 ans et Téhéran a annoncé la création d’une république islamique dirigée par l’ayatollah Khomeiny. Ses caractéristiques les plus saillantes étaient et restent le totalitarisme religieux, le culte de la personnalité du dirigeant suprême, le contrôle absolu de l’économie par l’État et ses armes, et une oppression permanente de la liberté d’opinion et de parole.

En ce qui concerne l’Iran, la révolution de Khomeiny n’a pas réussi à atteindre ses objectifs et à créer un précédent intéressant pour les autres nations. Un énorme échec.

Le revenu réel par habitant en Iran a augmenté en moyenne de 0,5% par an depuis 1980 et n’a pas augmenté du tout au cours de la dernière décennie. Ce qui était autrefois une puissance industrielle et technologique s’est transformé en un entrepôt de chiffonnier-ferrailleur et en un marché noir de biens de consommation désirés, provenant de l’Occident et des pays arabes voisins.

L’économie iranienne est alimentée uniquement par le pétrole, et il manque encore des investissements (selon les déclarations officielles) d’environ 200 milliards de dollars pour relancer les industries pétrolières et gazières négligées. L’engouement de ses dirigeants pour le développement d’une arme nucléaire a presque détruit le pays, en raison des sanctions internationales et de l’attribution de ressources rares à un projet futile.

À la grande déception des citoyens, la levée des sanctions au cours des deux dernières années n’a contribué que marginalement à améliorer la situation de l’Iran. Le capital productif occidental n’a pas pénétré en Iran et la présence de ce pays dans les arènes mondiales du domaine civil est restée insignifiante.

Ce n’est guère surprenant : quarante-cinq pour cent de l’économie iranienne est détenue par le gouvernement, environ un tiers est détenu par les gardiens de la révolution et environ un cinquième est détenu par des associations religieuses corrompues et non contrôlées qui sont soumises directement au chef suprême. Le taux de chômage chez les jeunes iraniens est de près de 28%, seulement 15% des femmes font partie de la population active, et le taux de change de la monnaie iranienne sur le marché libre est inférieur de dizaines de points à son taux de change officiel.

A Cela s’est ajouté d’autres troubles, ce qui explique un peu la nervosité du régime de Téhéran : d’abord, la menace du président américain Donald Trump de renoncer à l’accord international pour réduire les sanctions en échange de la fin du programme nucléaire militaire iranien, qui incite les partenaires européens à envisager un accord qui renforcera les sanctions ; deuxièmement, l’atmosphère anti-iranienne dans le monde arabe à la lumière du soutien de Téhéran au régime meurtrier de Bashar el Assad ; et troisièmement, l’accord de réconciliation qui se dessine entre la Corée du Nord et les États-Unis, en vertu duquel Pyongyang abandonnerait complètement le développement d’une arme nucléaire – un coup considérable porté aux programmes militaires de Téhéran.

Ajoutez cela aux problèmes du Kremlin. La Russie de Poutine est loin d’être un pays fort, stable et développé. Le fossé scientifique et technologique entre la Russie et l’Occident est beaucoup plus large aujourd’hui qu’il ne l’était à la fin de l’ère communiste. Les déclarations du président Vladimir Poutine sur les types d’armes modernes que son pays est censé développer sont de pures illusions. Tôt ou tard, Poutine et les membres de son entourage réaliseront que la présence russe en Syrie est un fardeau plutôt qu’un atout. L’échec misérable de la Russie à empêcher l’attaque américaine-britannique-française contre l’armée d’Assad et sa tentative désespérée de créer une fausse couverture pour l’utilisation des armes chimiques, en sont la preuve.

En période de pénurie, les éléments conservateurs en Iran (dirigés par les Gardiens de la Révolution) peuvent voir un conflit limité avec Israël comme une échappatoire à l’isolement et à la faiblesse interne, pour gagner la sympathie des masses arabes et enrôler Poutine comme «Pacificateur». D’un autre côté, une défaite rapide dans un conflit ou un embourbement inattendu pourrait conduire à l’effondrement du régime à Téhéran, comme le montre parfois l’histoire.

Certains experts de l’Iran estiment que la position des chefs militaires diffère fondamentalement de la position enflammée des orateurs des gardiens de la révolution. Ces derniers sont enclins à croire que cela vaut la peine de se battre pour le maintien de plusieurs bases en Syrie, afin de leur permettre de réaliser leur vieux rêve de transformer le Liban en une «république islamique». Les premiers sont conscients des capacités militaires et de renseignement d’Israël, ne cherchent pas de conflit avec nous et comprennent que c’est une aventure dangereuse et irréaliste, ce qui sera mauvais pour l’Iran. Israël, préviennent-ils, a déjà clairement fait savoir qu’il était déterminé à ne pas permettre, quel qu’en soit le prix, aux Iraniens de se retrancher en Syrie, et c’est très sérieux ; et dans l’arène internationale, Poutine commence déjà à s’attirer les bonnes grâces de Trump. Tout ceci n’empêchera pas nécessairement un conflit Iran-Israël limité. Les guerres au Moyen-Orient sont imprévisibles et sont généralement stratégiquement irrationnelles.

Post Scriptum, 13 de maig del 2018.

Avi Issacharoff, analista de The Times of Israel, hi publicà el proppassat 9 d’aqueix mes un article on conclou que malgrat els atacs aeris israelians, Iran està aconseguint implantar-se a Síria. Aràbia Saudita, el Marroc i els emirats del golf pèrsic fan costat a Israel front a l’Iran, però malgrat això com escriu Raphael Ahren avui a The Times of israel, “Malgré un soutien mondial, Israël se dresse seul contre l’Iran en Syrie“. Els estats europeus són majoritàriament hostils a Israel (llevat dels del grup de Visegrad que s’han oposat a que la UE rebutgés el trasllat de l’ambaixada dels EUA a Jerusalem) i preserven l’acord del G5+1 i l’Iran prescindint dels propòsits genocides del règim. El món mediàtic català també es decanta del costat de l’Iran i blasma Israel, com ho reflecteix l’entrevista a Jordi Llaonart avui a Vilaweb.

Post Scriptum, 17 de juliol del 2018.

L’analista del Begin-Sadat Center, Yaakov Lappin, hi publica el report número 892, corresponent al 12 d’aqueix mes, titulat “Israel’s Active Defense Campaign in Syria: The next phase“.

Post Scriptum, 10 de desembre del 2018.

Dany Shoham, coronel a la reserva de les FDI, publicà el proppassat 6 d’aqueix mes als Perspectives paper número 1.029 del Begin Sadat Center, el report titulat “The Iranian Modus Operandi“.

Post SCriptum, 2 de febrer del 2019.

El general a la reserva Gershon Hacohen va publicar el proppassat 27 de gener als Perspectives Paper número 1.074 del BESA Center aqueix report reevaluant l’estratègia militar israeliana a Síria; “Rethinking Israel’s Syria Campaign”.

Post Scriptum, 2 de juny del 2019.

Yaakov Lapid publica avui al BESA CENTER, Perspectives Paper núemro 1.189, aqueix punyent report: “The Prospect of an Iran-Israel Escalation”.

Post Scriptum, 12 d’agost del 2019.

L’informatiu israelià Debka publica avui que la participació de la marina israeliana en l’armada internacional que assegura el tràfic marítim pel Golf Pèrsic suposa l’obertura del cinquè front entre Israel i Iran que s’afegeix als de Gaza, Iraq, Síria i el Líban.

Post Scriptum, 4 de setembre del 2019.

El general a la reserva Gershon Hacohen publica avui un report titulat “Israel’s New Existencial Challenge“, als Perspectives Papers umero 1.277, del BESA Center, on exposa com la progressiva consolidació de l’eix iranià des de Teheran a Beirut (malgrat els cops punyents de l’exèrcit israelià) constitueix una amenaça existencial molt difícil de neutralitzar que Israel ha d’afrontar en solitari.

Post Scriptum, 7 d’octubre del 2019.

JForum ha traduït al francès una entrevista excepcional publicada pel diari Israel Hayom el proppassat 29 de setembre del 2019 al general Dror Shalom, un dels responsables de la intel·ligència militar de les FDI: “At the end at the day, it’s all about Iran”.

Post Scriptum, 15 de novembre del 2019.

Jean-Pierre Bensimon és l’autor d’un article ben documentat publicat avui al bloc Danillete’s: “Qui attaquera qui ? L’Iran et le destin d’Israël”.

Post Scriptum, 6 de gener del 2020.

El BESA Center publicà ahir un dossier amb les opinions de cinc experts dedicat a analitzar les repercussions de “The Soleimani Killing: An initial Assessment”.

Post Scriptum, 21 de maig del 2020.

Amb motiu de la Jornada de Jerusalem que hom celebra avui celebrant la reunificació de la ciutat l’any 1967 l’Iran ha proclamat la seva determinació per dur a terme la solució final per erradicar el virus del sionisme i amb ell la destrucció de l’Estat d’Israel. Un ciberatac a mostrat les imatges de Tel Aviv en flames advertint als jueus perquè es preparin per a una sorpresa. Mentre el règim amenaça, cada cop més ciutadans iranians intenten trobar l’ajuda d’Israel per poder fugir-ne.

Post Scriptum, 21 de novembre del 2020.

Ardavan Khoshnood, va publicar abans d’ahir al BESA Center, aqueix report recopilatori fent balanç de les operacions encobertes menades per Israel a l’Iran mateix: “The Al-Masri Assassination: Another Iranian Intelligence Failure”.

Post Scriptum, 17 d’abril del 2021.

Els cops encaixats per Iran (mort de Soleimani, del cap de programa nuclear, els sobotatges de les instal·lacions atòmiques) no tenen, per ara una resposta militar equiparable contra Israel, d’una banda perquè l’estat jueu està preparat per respondre-hi, (com escrivia l’analista militar israelià Mordechai Kedar va publicar el proppassat 1 de gener aqueix report al BESA Center: “The US and Israel Prepare for Iranian Revenge“), d’altra banda, Iran espera la renovació del pacte de Viena i la desactivació de les sancions americanes. Així ho interpreta Ardavan Khoshnood en aqueix report publicat fa tres dies al BESA Center: The Attack on Natanz and the JCPOA. Israel no confia gens en els pactes de les potencies mundials amb el règim teocràtic irania, ja que l’antisemitisme n’és un element essencial i l’exterminació de l’estat jueu és un objectiu fundacional l’objectiu prioritari per damunt de qualsevol altra consideració, com explicà ahir Erfan Fard, al BESA Center: Antisemitism Is Inseparable from Khomeinism.

Post Scriptum, 27 de juliol del 2021.

Ahir, Erfan Fard publicà aqueix report al BESA Center, Iranian Dissidents to Visit Israel, At the end of July 2021, a delegation of eight Iranian opposition members will visit Israel to take part in cultural and political meetings planned by the Institute for Voices of Liberty (IVOL). These meetings could lay the basis for a future relationship between Israel and Iran after the collapse of the ayatollahs’ dictatorship.

Post SCriptum, 31 de juliol del 2021.

Segons el parer, abans d’ahir a Ynet.news, de l’analista en matèria de defensa, Ben-Dror Yemini, Israel needs new approach to increasingly stronger Iran. Despite its internal woes, the Islamic Republic and its regional proxies in Syria, Yemen and Lebanon have only become more capable and emboldened over the past decade, now Israel’s new government must amend faulty policies that have led to this result.

Post Scriptum, 16 de desembre del 2021.

Efraim Inbar, President of the Jerusalem Institute for Strategy and Security, hi publicà abans d’ahir aqueixa reflexió geoestratègica: “If Israel fails to halt Iran’s nuclear progress, the pro-Israel trend in the region will disappear.

Post Scriptum, 1 de febrer del 2022.

Jean-Pierre Bensimon va publicar al seu bloc aqueixa anàlisi: “Le spectre de l’impasse stratégique hante la politique iranienne d’Israël. Depuis le 29 novembre d’étranges négociations se déroulent à Vienne. Téhéran refuse de parler directement avec les Américains, leur principal interlocuteur. Les Européens, bien que participants de plein droit, doivent assurer le service peu flatteur de transmission des messages. Seconde bizarrerie, la montagne risque bien d’accoucher d’une souris.”

Post Scriptum, 21 de març del 2022.

Freddy Eytan, va publicar aqueix apunt ahir al CAPE de Jerusalem, “Israël-Iran : guerre ouverte dans tous les azimuts.”

Post Scriptum, 4 de gener del 2023.

El proppassat 19 de desembre, l’INSS va publicar aqueix report: “Increased Iranian Terrorist Activities. Emphasis on Israeli and Jewish Targets. Attempted attacks by Iran against Israeli targets abroad that were successfully thwarted, along with attempted attacks against American figures and Iranian exiles, has not deterred the Islamic Republic, and it is likely that it will continue its efforts to avenge and even deter Israel and the West from what Iran identifies as their aggression against it. What lies behind the Iranian efforts, and what countermeasures should be taken?

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!