Avui mateix tres magistrats del Tribunal Constitucional espanyol han fet públics les seus escrits de renúncia evidenciant fins a quin punt s’ha degradat aquesta institució estatal.
De fet, el Tribunal Constitucional funciona de manera anormal des de fa anys, no solament pel que fa a les formes sinó, sobretot, pel que respecta al fons de la seva actuació. El procés de deliberació de la sentència d’ara fa un any sobre l’Estatut de Catalunya n’ha estat un exemple, no pas l’únic, on els magistrats que l’integren no han estat a l’alçada de la funció arbitral que tenen constitucionalment encomanada. La falta d’equitat a l’hora de jutjar sobre drets i llibertats fonamentals ha dut al Tribunal Constitucional ha protegir la divulagació de les tesis negacionistes sobre el genocidi nazi contra els jueus i a permetre, en canvi, la il·legalització de les formacions abertzales basant-se en presumpcions.
Les pressions externes al tribunal apuntades per Eugeni Gay, provinents dels partits espanyols que proposen els magistrats, no han estat rebutjades des de la mateixa institució i han permès que influïssin els els pronunciaments jurisdiccionals, una conducta que ha portat al seu desprestigi. A partir d’ara el Tribunal Constitucional queda bloquejat i resulta una via sense capacitat de resolució immediata dels nombrosos conflictes de competència entre el govern espanyol i la Generalitat, fet que aguditzarà el xoc d’interessos nacionals divergents entre Catalunya i España.
Aquestes dimissions d’avui, frustrades a més, s’afegeixen al clima de provisionalitat que impregna l’actuació del govern espanyol en un moment de crisi econòmica i política sense precedents. Rodríguez Zapatero ha resultat el president de govern més incompetent des de la segona restauració monàrquica: de les seves promeses reformistes (Espanya plural, modernització de l’Administració …..) no se’n ha concretat cap i la política exterior, amb l’Aliança de Civilitzacions en lloc destacat, un nyap. Comptat i debatut, crisi política, crisi institucional i crisi econòmica, sense una alternativa independentista a l’alçada del moment històric i a les portes d’una involució comandada pel PP.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!